2. Crítica de l'educació actual
2. CRÍTICA DE L’EDUCACIÓ ACTUAL
Egan basa aquesta crítica en un excés de racionalisme i un oblit del paper de la imaginació, especialment important en la ment infantil. Durant massa temps s’ha contraposat la racionalitat a la ment primitiva i infantil. Sosté que la diferència és en el domini del llenguatge oral i, després, en l’escrit. Reivindica un cert paral·lelisme entre la ment infantil i la de les primeres etapes de la humanitat i, en definitiva, un cert recapitulacionisme.
2.1. DESCURANÇA DE LA IMAGINACIÓ
Egan lamenta la descurança de la fantasia en la teoria i en la recerca educatives, i mostra que podem deduir diverses qüestions importants en educació a partir de la valoració de la fantasia dels nens.
Aquesta descurança ve de lluny i des de plantejaments clàssics. «Si l’educació —diu Egan— consisteix en un procés en què construïm i utilitzem la racionalitat per descobrir el que és real, la fantasia que no té en compte els límits de la realitat, apareix com l’enemic». Pels racionalistes victorians, l’educació consistia a domesticar o suprimir la fantasia. Fa poc s’ha vist, però, que la fantasia no és contrària ni està mancada de raó, i que els mites i la mentalitat primitiva tenen la seva raó i utilitat, «que s’ha de buscar —com diu Egan— tant en el cor com en el cap».
Des dels plantejaments moderns i progressistes, hi ha la creença que tota la instrucció es basa en l’experiència i que aquesta es limita al món pràctic quotidià proper als nens. El learning by doing deweià porta, a més, a centrar-se qua-si exclusivament en metodologies actives. També la recerca empírica (Piaget) es limita al raonament (sovint el que el nen no té encara) i oblida la imaginació (que és el que més té).
Per sort, aquesta valoració negativa de la imaginació per part dels teòrics contrasta amb el que en la pràctica fan molts professors, especialment de llengua, expressió, educació artística...
De tota manera, que els nous coneixements s’han de basar en els que el nen ja posseeix —una de les bases del constructivisme— no està necessàriament en contra del que diu Egan. Depèn del que s’inclogui en aquests coneixements previs. Si s’entén que l’infant només coneix l’entorn immediat, l’experiència de l’acció i que, per tant, la casa, el barri, el carter són els tòpics del primer ensenyament, les idees d’Egan queden excloses. Si, contràriament, també coneix conceptes com llibertat-esclavatge, bé i mal, justícia-injustícia, etc., podrà construir qualsevol contingut que s’expressi amb aquests conceptes.
En síntesi, a més de l’experiència pragmàtica, hi ha la imaginativa. Aquesta s’ha de treballar a l’escola i sobre la imaginació Egan fonamenta el seu treball.
2.2. DIVISIÓ ENTRE EL PENSAMENT RACIONAL I EL PRIMITIU
En la història cultural, amb la descoberta de la Grècia clàssica, s’aprofundeix la divisió entre el pensament racional i el primitiu, que, a més, es menysprea. Des de la perspectiva educativa, s’equipara la vida mental infantil amb la primitiva i es descriu el creixement infantil com una evolució des del pensament irracional cap al racional i la substitució del primer pel segon. Amb tot, actualment s’ha vist que els dos tipus de pensament estan presents en les societats i en els individus (les societats primitives tenen pensament racional, encara que diferent del de les societats industrials, i aquestes tenen pensament primitiu, també diferent del de les primitives).