02. Juli Cèsar, de militar a governant.
GAI JULI CÈSAR (100?-44 aC)
Del nom de Cèsar (que els romans pronunciaven Káesar) deriva la paraula alemanya kaiser i la russa tsar que signifiquen emperador. Cèsar no ho va ser, d’emperador, però sí el seu fill adoptiu i successor, August. Cèsar ha passat a la història com a personificació de l’èxit tant militar com polític.
Una família romana que lluita pel poder
Quan neix Cèsar (als voltants de l’any 100 aC) el poder de Roma se’l disputen dues famílies de generals: la de Gai Mari i la de Luci Corneli Sul·la. El pare de Cèsar mor aviat i la tieta es casa amb Gai Mari, líder del Partit del Poble en el que aviat s’integra César.
La guerra civil entre Gai Mari i Luci Corneli Sul·la acaba amb la victòria d’aquest. Luci Corneli Sul·la proscriu César, que s’amaga als Pantans del Ponto fins que els seus amics nobles el rehabiliten. Luci Corneli Sul·la comenta: “‒En César habita un cor més poderós que en Gai Mari”. Torna al poder i rehabilita l’antiga constitució derogada per Luci Corneli Sul·la. S’alia amb Creso, l’home més ric de Roma, i Pompeu formant el primer triumvirat. Pompeu i César són nomenats Cònsols de la República.
La guerra de les Gàl·liesCèsar és anomenat governador de les Gàl·lies. Escriu la Guerra de les Gàl·lies, que molts estudiants de llatí han traduït al llarg dels segles. En aquest llibre s’hi troba la frase de Cèsar: Veni, vidi, vici (Vaig, venir, vaig veure, vaig vèncer).
Cèsar aprofita la desunió dels gals. Una de les nacions (Alsàcia) demana ajut al cabdill germànic Ariovist. També els helvecis, celtes de Suïssa, envaeixen les Gàl·lies. Cèsar venç als helvecis i els obliga a retornar al seu país. A Ariovist el venç a Melhouse i l’obliga a retrocedir a l’altra banda del riu Rin. També venç a tribus belgues, i el seu territori li serveix de pont per atacar Britànnia, però no pot conquerir-la.
Tres anys més tard remuntarà el Tàmesi i el rei Casivelano esdevindrà vassall de Roma.
Al continent, el cabdill gal Vercingetòrix, que vol aixecar una monarquia, és derrotat a Alèsia. Presoner del romans és exhibit com un trofeu en les festes triomfals del Dictador i mor estrangulat.
El polític
Cèsar te la lleialtat del seu exèrcit i emprèn la guerra civil contra Pompeu, que des del 52 era cònsol únic de Roma. Ambdós havien de dissoldre els seus exèrcits, però cap dels dos no ha var fer. Pompeu exigeix la dissolució de l’exèrcit de Cèsar, però aquest des de Ràvena passa el Rubicó (riu que separa les Gàl·lies d’Itàlia). “‒Alea iacta est!” (la sort esta decidida) és la frase atribuïda a Cèsar en aquesta ocasió. Pompeu fuig a Grècia i encara té a Espanya set legions fidels. Cèsar conquereix punts decisius a Espanya i ataca Pompeu a Grècia i el venç a Farsàlia. Pompeu fuig a Egipte però el rei egipci el fa assassinar creient congratular-se amb Cèsar. Aquest, en canvi, quan se n’assabenta, plora. Esdevé senyor de Roma perdonant els vençuts.
Com a polític Cèsar reorganitza l’estat. Institueix un nou calendari: un mes té el seu nom: juliol (Juli) i un altre el del seu fill adoptiu, agost (August).
Els Idus de Març
Una tragèdia de Shakespeare recull magníficament aquest episodi de la Història.
A Roma hi ha uns dies sagrats (idus) en els que s’ofereixen sacrificis als déus: el 15 de març n’és un.
Un endeví li diu a Cèsar: “‒Compte amb els Idus de març!”. Arriba el dia 15 i Cèsar es troba l’endeví. “‒Ja som als idus de Març i no ha passat res. L’endeví li contesta: ¨”‒Però encara no s’ha acabat el dia”.
A la tarda, a la reunió del Senat, un grup de nobles romans que sentien amenaçats els seus interessos econòmics, envolten Cèsar i el maten a punyalades. Entre ells hi ha Brutus un jove en el que Cèsar confiava: “‒Tu també fill meu?”, li diu Cèsar.
Després d’alguna lluita, Octavi August, fill adoptiu de Cèsar, es fa amb el poder i serà emperador.