22. VISTA I OÏDA

Els organismes primitius són sensibles a la llum. La fotosíntesi vegetal ja n’és una manifestació. Els animals s’han de moure: necessiten la llum per orientar-se, per sortejar els obstacles... Han de saber de quina direcció ve la llum. Es formen cossos opacs en forma de calze o cúpula al voltant d’elements fotosensibles. Només quan els raigs penetren per l’obertura es pot percebre d’on ve la llum. Si venen d’una altra direcció són rebutjats. El calze recobert de cèl·lules sensorials reprodueix la imatge de l’entorn. Es tracta d’una imatge poc nítida fins que apareix el cristal·lí: la lent convexa concentra els raig i augmenta la nitidesa. Primer es forma una espècie de funda o sac que s’emplena de líquid que es va espesseint.

Els peixos i altres pluricel·lulars perceben els sons per l’òrgan de l’equilibri (canals semicirculars) que és interior i s’hi arriba a través de teixits i ossos. La comunicació amb el món exterior i la separació del cargol arriba amb la conquesta de la terra: la primera brànquia, ja innecessària, es transforma en el conducte auditiu extern i els ossets de l’articulació de la mandíbula esdevindran la cadena d’ossets de l’oïda. Es forma la membrana del timpà que separa l’oïda de l’exterior.