09. Guglielmo Marconi (1874- 1937). Telègraf sense fils. La ràdio
Neix a Bolonya de pares benestants. Ja de petit li agradava llegir històries de científics i reproduir els seus experiments, especialment els de J. B. Franklin. El seu pare no està content d’ell. La mare, que era anglesa, en canvi, creu que te un fill geni. Estudia física i química a l’Institut Tècnic Leghorn. A més el professor August Righi li dóna classes. Fins i tot li facilita l’accés a la biblioteca i laboratori de la Universitat de Bolonya.
Les ones electromagnètiques
Maxwel i Hertz havien descobert i estudiat que amb el corrent elèctric es produïen unes ones que es propagaven tant pel fil elèctric com a través de l’aire (semblants a les ones que produeix el llançament d’una pedra al mig d’un estany o a les ones acústiques). Es coneixen com a ones hertzianes o electromagnètiques (combinació de camp elèctric i magnètic propagant-se per l’espai a la velocitat de la llum).
Righi –el professor de Marconi– perfecciona els experiments de Hertz encara que només en petits espais com una habitació.
Marconi creu en la possibilitat de la propagació d’aquestes ones a grans distancies. Aquesta certesa va ser decisiva en el seu invent. Això permetria la telegrafia sense fils. Tant el telègraf com el telèfon necessitaven el fil elèctric per unir l’emissor i el receptor: aquest handicap impossibilitava la comunicació amb els vaixells, i feia molt difícil també travessar l’oceà, atès que el cable es deteriorava aviat. El rescat de moltes vides humanes –que era una de les motivacions de Marconi– depenia doncs de superar aquest inconvenient.
Marconi té coneixement de que el francès Édouard Branly ha inventat un detector d’ones hertzianes, el cohesor (un tub de vidre amb llimadures de metall que s’uneixen per l’acció de les ones hertzianes tancant el circuit). Amb el cohesor feia sonar el timbre polsant un botó a 9 metres de distancia i sense fil elèctric.Cada vegada arriba més lluny
A partir d’ara lluitarà per ampliar la distancia: ho aconsegueix combinant una gran antena amb la presa de terra (un extrem del fil clavat a terra) El receptor capta el missatge en Morse encara que hi hagi una muntanya pel mig (fins el 1920 no es va saber que les ones es reflecteixen en la capa superior de l’atmosfera, la ionosfera).Finalment, el 1896, als 22 anys, a Pontecchio –prop de Bolonya–, aconsegueix un primer aparell emissor que transmet un missatge a un aparell receptor situat a un kilòmetre de distància. Ambdós aparells estan sobre antenes.
Marconi ofereix l’invent als Correus italians, però el rebutgen. Va a Anglaterra on un cosí li presenta Wiliam Preece, enginyer en cap de Correus, que l’accepta entusiasmat.
El 1897 envia ja senyals a 14 Km i funda la Companyia Telegràfica sense fils –més endavant Companyia Marconi–. Torna a Itàlia reclamat pel govern italià.
El 1899 el senyal travessa el Canal de la Mànega.
Un inconvenient és la sintonització d’una emissora. Quan n’arriben vàries es produeix una barreja de sons. Ho soluciona fent que cada emissora tingui freqüències diferents.
El següent pas és travessar l’Atlàntic. Munta un anell d’antenes a Cornualles i a Cape Cod (EUA). Són antenes de més de 60 metres i el vent les destrueix. Ho arranja utilitzant cometes.
El 1902 ja es retransmeten paraules, música. Es crea la BBC amb participació de la Companyia Marconi.
Reconeixement
Marconi ja és ric i famós. És amic de Edison i Bell. Acompleix el somni de la seva vida: viure en un vaixell, que alhora és un magnífic laboratori per perfeccionar el seu invent. Aquest salva moltes vides: el 1909 més de mil set-centes. El mateix any li donen el Premi Nobel. El 1912 s’enfonsa el Titànic: gràcies a la ràdio es poden salvar molts viatgers.
En acabar la Primera Guerra Mundial (1918) la ràdio es popularitza: el 15 juny del 1920 es retransmet el primer espectacle radiofònic, un concert vocal i instrumental. Quan es retransmet la veu d’una cantant d’opera famosa, Nelly Melba, l’èxit és extraordinari.
Entre 1920 i 1927, totes les ciutats americanes importants tenien una emissora. A Espanya és monopoli estatal; el 1925 s’instal·la la primera emissora espanyola a Barcelona (EAJ 1, Radio Barcelona).
Marconi mor el 1937. Aquell dia totes les emissores del món guarden dos minuts de silenci.
BIBLIOGRAFIA
Asimov, Isaac. Momentos estelares de la Ciencia. Alianza editorial; Madrid, 1986.
Marina Subirats. Marconi. Colección Auriga. Ediciones IDAG&AFHA; Barcelona 1965.
Goldsmith, Mike. Los inventores i sus brillantes ideas. El Relàmpago; Madrid, 2006.