08. L’olivera: un arbre emblemàtic

Mites i llegendes

La deessa Atenea era filla de Zeus. Atenea i Posidó (més conegut com a Neptú) es disputaven la sobirania de la ciutat. Els déus varen decidir donar-la al que fes la millor obra. Posidó d’un cop de trident fa sortir de la roca un cavall. Atenea amb un cop de llança a terra, fa brotar una olivera. La ciutat serà d’Atenea i es dirà Atenes. Atenea és la deessa de la saviesa (té una òliba per mascota)

La olivera és l’arbre de la immortalitat ja que porta molts anys sobre la terra, també la branca d’olivera és símbol de la pau (un colom amb una branca d’olivera al bec, arriba de l’arca de Noé), també de la victòria: la corona dels vencedors dels jocs Olímpics era d’olivera.

Cultura mediterrània

És un arbre típic de la Mediterrània on els oliverars són freqüents. Les olives i l’oli que s’obté d’elles, caracteritza la cuina mediterrània (tant cru com fregit). Però també hi ha molts costums i usos diferents. Com a font de llum: cremant en les làmpades d’oli, que durant molts segles varen il·luminar les nits. Com a perfums, cosmètics i ungüents, aquests últims tant medicinals com religiosos. Ungir equival a fer sagrat: s’ungeix del bateig a la unció dels malalts, s’ungeix als sacerdots...

Oliverars, oliveres, olives.

L’arbre ‒l’olivera‒ té un tronc robust i torturat, ple de nusos i girs, fulles en forma de punta de llança verdes per sobre, platejades per sota. El fruit, l’oliva, té un pinyol amb la llavor dins, i la polpa que és el que es menja.

Els oliverars necessiten sol que fa madurar les petites olives. Són molt resistents a la manca d’aigua, encara que lògicament en necessiten. La recollida d’olives es fa de desembre a febrer, quan fa fred i es fa de diferents maneres: el millor és collir-les a mà, o amb vares llargues i flexibles fent-les caure sobre lones. També hi ha d’altres procediments més agressius, com ara les màquines que fan vibrar tot l’arbre.

L’oli.

Triturant i premsant les olives en molins d’oli s’obté aquest líquid que es guarda en recipients de vidre o ceràmica (àmfores en la antiguitat). Hi ha diferents classes d’oli segons es premsi només la polpa o tota la oliva o es vulgui aprofitar la pell. També segons el lloc l’oli té més o menys qualitat. La terra i el clima evidentment hi influeixen.

Conserves

Les olives es guarden en conserva i aquestes conserves industrials són una font més de riquesa dels llocs on hi ha oliverars. Hi ha olives negres i verdes i, encara, unes i altres de diferents classes i qualitats. Són famoses també les olives farcides que en el lloc del pinyol s’hi ha posat un tros d’anxova.

L’olivera doncs és un arbre ben emblemàtic dels països mediterranis. S’utilitza com a símbol d’immortalitat, triomf, pau... És també un exemple d’aprofitament de la natura per els humans: d’un pobre arbre salvatge se’n tragué un fruit petit però saborós: l’oliva, un condiment tant necessari com l’oli, que també serveix per tantes altres usos tant essencials com els medicinals i tant agraïts com els cosmètics.