1. Història de Jordi, el simi trapezista dels roures (Autor: Lluís Busquets i Dalmau)

Feia calor en el bosc mediterrani de roures. Quelcom es mou entre les branques. És una mona força gran, d’un metre d’ alçada. De fet, fins feia relativament poc, no hi havia mones grans, totes eren petites com els micos. No hi ha dubte que es tracta d’una mona : ulls frontals (no laterals com els altres mamífers), mandíbula inferior sortint, front abaixat i ...la cua!

De cop en Jordi (així el batejaren els excavadors de les seves restes) es penja d’una branca per les mans, es balanceja i salta (quasi vola) a la branca d’un altre roure. I d’ aquesta a una altra, fins que desapareix. A nosaltres aquests salts de trapezista no ens sorprenen: hem vist ximpanzès i goril·les que els fan, però les mones de l’època d’en Jordi eren petits quadrúpedes que corrien com un gat sobre les branques o per terra. Jordi, un dels primers homínids trobats a Catalunya , té un cos força diferent al de les altres mones: els braços son més llargs que les cames i els aixeca per sobre del cap; també la mà i els dits són més llargs: això li serveix de ganxo per penjar-se de les branques...

Aquesta espècie passa moltes hores penjat i s’acostuma a tenir el cos en posició vertical. Aquest es un pas important del canvi de les mones als homínids. D’aquests trapezistes dels roures en derivaran els ximpanzès, goril·les, orangutans i també els humans.

Com vivia en Jordi? Què menjava? Vivia i menjava de manera semblant a les mones. S’alimentava d’arrels i dels fruits dels arbres per on –com hem vist– es movia saltant de branca en branca. També menjava carn de la caça. Vivien en grup, compartien el menjar, jocs i tasques. Uns eren caçadors. D’altres vigilaven i avisaven amb crits i gestos del perill. En Jordi era jove, Tenia uns 18 anys i s’encarregava d’anar a buscar aigua al riu. Sabem que va morir molt a prop del riu. Un gran felí amb dents de sabre l’atacà, el matà i s’el va menjar. D’això fa 10 milions d’anys. Per cert, com creus que transportava l’aigua?

Però com sabem tantes coses d’ un avantpassat tant antic?

Troballa de les restes d’en Jordi i d’on provenia aquest.

Amb els anys s’ acumulen al terra restes de tot tipus, formant una espècie de nou sòl o catifa d’un cert gruix. Així que fent un tall vertical al sòl es poden distingir capes o estrats de diferents èpoques, més antigues com més a sota estiguin. L’ edat de l’estrat es pot saber per la seva situació i composició.

L’arqueòleg Eudald Carbonell explica com el varen trobar quan ja desconfiaven després de mesos sense trobar res. Va ser a Cal Llobatera (Sabadell), un jaciment que ja havia explorat Miquel Crusafont, històric arqueòleg català. De l’estudi d’aquest esquelet –quasi complet– es va deduir que va viure fa uns 10 milions d’ anys i que es tractava d’un driopitec, un avantpassat dels humans, molt semblant als micos actuals, cua inclosa. Driopitec significa mona dels roures.

Del fet d’haver trobat en Jordi a Catalunya no hem de pensar que en som descendents directes. Els humans venim de l’Àfrica, i els antecedents humans són mones (driopitecs) que vivien a l’ Àfrica. També vivien en altres llocs (com ara Catalunya) però aquests no donaren lloc als humans, sinó només els driopitecs africans.

Primers antecessors dels humans en forma de rata.

Les restes de primat més antigues (35 milions d’ anys) reberen el nom de Purgatori, per les incomoditats del jaciment de Les Rocalloses americanes on foren trobades. Corresponien a un animal semblant als lemurids actuals (el lèmurs són una mica més grossos que una rata).

Després aparegueren noves espècies, com ara l’egiptopitec, de la mida d’un gat, amb cua llarga, morro gros i un cervell força desenvolupat. La visió en relleu, gràcies a que els dos ulls estan al davant, facilita l’adaptació a la vida dels arbres. Aquests animals són els primers que van desenvolupar més la vista que l’olfacte. Sembla que, com els seus parents, els lemurids actuals, tenien certa sociabilitat i es comunicaven per gestos. Un seu successor, el Proconsul, semblant a un ximpanzè petit, passa d’Àfrica a Euràsia i evoluciona en diferents espècies: keniapitec, driopitec –la “mona dels roures”– espècie de la que en Jordi forma part.