03. Separar paraules

LAUTOBUSDELALÍNIA14ANAVAAVESSARQUANVAARRIBARALAPARADALAGENTVAPREFERIRESPERARELPROPERBUSMENYSUNHOMEQUEMALDAPERPUJARESTAPLELIDIUENM’HAURIENDEDEIXARPUJARPERQUEQUIESPENSAQUEESESPENSAQUEESMESIMPORTANTVOSTENONOMESQUESOCELCONDUCTOR

Al principi s’escrivia tot seguit, sense separar les paraules i amb el que ara en diem majúscules. Ja hem vist com es varen inventar les minúscules que tenien l’avantatge de poder-les lligar i no haver d’aixecar la ploma cada vegada. Però també algú va pensar que si se separaven les paraules, la lectura seria més fàcil.

També s’inventaren la coma i altres signes que facilitaven la lectura, com hem vist abans. Així que ara podem llegir més còmodament:

L’autobús de la línia 14 anava a vessar. Quan va arribar a la parada, la gent va preferir esperar al proper bus, menys un home que va maldar per pujar.

‒Està ple‒ li diuen.

‒M’haurien de deixar pujar.

‒Per què? Qui es pensa que és. Es pensa que és més important vostè?

‒No, només que sóc el conductor?

En aquest text actual veiem també signes que s’utilitzen en els diàlegs per deixar clar qui és el que diu cada frase.