1. Jaume Huguet
Jaume Huguet (1420-1492), pintor de persones corrents
Quan es visita el museu Nacional de Catalunya a Montjuïc i s’entra a la sales de pintura gòtica, sorprenen unes grans taules amb personatges plens de moviment, de color i de vida, diferents dels retaules gòtics amb figures encara estàtiques... Aquesta sala és la de Jaume Huguet, el millor pintor gòtic, quasi del Renaixement.
El Conestable de Portugal i el seu retaule
A mitjans s. XV les coses anaven maldades a Catalunya. Hi havia guerra entre el rei Joan II i la Generalitat, que anava a favor del Príncep de Viana, fill i rival del rei. La Generalitat, vencedora, temporalment oferí el tron a un nét de Jaume d’Urgell, Pere, el Conestable de Portugal.En el breu període en que aquest rei governà , emprengué les obres de restauració del Palau major. Cridà el millor pintor de l’època i li encarregà el que és el famós Retaule del Conestable de la capella de Santa Àgata, adjunta al Palau.El quadre central és l’Epifania, és a dir, a l’Occident, la manifestació de Crist davant dels reis Mags, que celebrem el 6 de gener. A la part de dalt hi ha l’Anunciació, el Calvari i la Nativitat. A la part de baix: Santa Caterina, Sant Sebastià, Sant Cristòfol, Sant Jordi, Sant Benet i Santa Isabel. A l’esquerra la Resurrecció i la Pentecosta. A la dreta l’Ascensió i la Dormició de la Mare de Déu. Els colors són vius. Huguet és el pintor, mentre que les talles i daurats són respectivament de Miquel Prats i Pere Duran.
Un tarragoní instal·lat a Barcelona
Aquest gran pintor era Jaume Huguet, nascut a Valls (1415), fill o parent d’un altre Huguet pintor (Pere Huguet). Treballà primer a Tarragona on rebé encàrrecs dels convents i als 33 anys es trasllada a Barcelona. Aquí tenia un taller o obrador i era un artesà lliure que rebia comandes de corporacions gremials, comerciants, o del mateix Rei.
Al cap de poc, als 39 anys es casa amb Joana Baruta, filla d’un ferrer. Passa a ser un pintor important, rep encàrrecs: un retaule de Sant Antoni abat, un retaule per l’altar major de Sta. Maria de Ripoll. Té també ajudants aprenents, com ara Enrich Enroch procedent de Narbona. Té càrrecs socials, com administrador del gremi dels ferrers, prohom en cap. . .
El retaule de Sant Jordi
Un altre quadre seu famós es el Retaule de St. Jordi i la princesa, encarregat per la família Cardona (1445-48) quan el pintor tenia 30 anys. És una pintura al tremp sobre fusta de roure. Mesura 82,5 x 55 cm. Fou adquirit pel Museu d’Art de Catalunya el 1923. El retaule original tenia també dues portelles :
Esquerra, anvers: Sant Joan Baptista i un donant
Esquerra, revés: Sant Joan Evangelista i un donant
Dreta, anvers: Sant Lluís de Tolosa i un donant
Dreta, revers: Sant Joan Baptista i Sant Pau.
Aquest retaule era al Museu de Berlín i fou destruït parcialment durant la segona guerra mundial (1945)
Els retaules expliquen històries
Els retaules eren narracions: explicaven una història. També ho feien els predicadors de les ordes mendicants, i com aquests cercaven impressionar el contemplador. Jaume Huguet per influència dels pintors flamencs, buscava expressar sentiments, el caràcter, el destí personal del personatge retratat. Com els pintors del Renaixement italià, buscava els models entre persones del poble. Les seves figures són doncs realistes, retrats de persones normals, poc idealitzades. El St. Jordi -«de mirada entre benèvola i amoïnada», com diu un crític- i la princesa, són els nois del poble. O de la família que feu l’encàrrec..
Caiguda en desgràcia
El 1466 mor el Conestable i poc després la Generalitat torna a la obediència de Joan II. Els addictes al Conestable -entre ells el nostre pintor- són foragitats de Palau.
Jaume Huguet seguí pintant. El 1492, als 77 anys, fa testament a favor de la seva filla. I poc després mor. És enterrat a Sant Just i Pastor, com corresponia a la seva fama i mestratge, en la seva època, «de mesura mòdica i sense el gran esclat dels artesans distingits».
Bibliografia
Soldevila, Carles. Figures de catalunya. AEDOS , Barcelona 1955.