08. Història de l'aigua

HISTÒRIA DE L’AIGUA (molta i poca), font de vida i força.

Conduccions i clavegueram

Els humans necessiten l’aigua. Per beure, per cuinar, per rentar. També la necessitem pel bestiar i pels conreus...Els petits pobles es construïen prop del riu o d’una font. Però quan es varen construir ciutats, necessitaven portar l’aigua de lluny i es construïren conduccions d’aigua. Els romans feien vertaders monuments o ponts per portar aigua: són els aqüeductes (que duen aigua), com el de Segòvia, o Tarragona. A Barcelona a la muralla prop de la Catedral encara hi ha restes d’un aqüeducte que portava l’aigua a la ciutat...

L’aigua també serveix per netejar. Ens rentem però també hem de rentar els carrers i evacuar la porqueria que produïm els humans i els animals. Al principi aquesta porqueria circulava carrer avall per uns reguerons, fins que els romans també començaren a construir clavegueres per sota els carrers...

Durant molt temps es va ignorar que l’aigua sovint portava malalties. Encara que tingui bon aspecte i no faci pudor, ara sabem que pot portar microbis de malalties. A l’Edat Mitjana hi havia epidèmies produïdes per la contaminació de l’aigua: el còlera, el tifus...El 1914 hi va haver una epidèmia de tifus a Barcelona per la contaminació de l’aigua que venia de Montcada. Emmalaltien els veïns que bevien de les fonts provinents del canal de Montcada. Mentre el Dr. Turró avisava que no es podia beure d’aquestes fonts, l’Ajuntament influït per els propietaris d’aquesta aigua ho negava. Finalment s’hagueren d’avenir al que deia el savi doctor i l’epidèmia desaparegué.

Les canonades han d’estar netes i fetes d’un material que no contamini ni es deixi contaminar fàcilment. Les conduccions de fusta o pedra no eren massa higièniques. Les de plom milloraren la situació. A Roma ja hi havia conduccions de plom.

L’aigua doncs és un material líquid de primera necessitat (per les persones i animals), és font de vida però també de malalties i mort si no es te cura de que arribi neta al consum.

Regadius

També l’aigua es necessita per l’agricultura. Els àrabs eren uns experts en fer canals (sèquia: canal de regadiu) per transportar l’aigua als conreus.

Utilitzaven rodes hidràuliques quan havien de pujar l’aigua des d’un nivell inferior. Un dels primers ginys per pujar l’aigua, abans de la politja dels pous, fou el shadoof àrab. A un extrem d’un braç de palanca hi havia la galleda de cuir, a l’altra un contrapès que facilitava aixecar la galleda.

La roda hidràulica tenia recipients en la seva circumferència, i es disposava de manera que s’emplenaven en el nivell inferior i es buidaven en el superior.

Més endavant es construïren embassaments, que garantien el regadiu en èpoques d’escassesa d’aigua.

Cada vegada tenim la consciència més clara de que l’aigua és un bé escàs. Per exemple, Barcelona necessita més aigua, ja que l’actual provisió és insuficient. S’ha pensat fins i tot en el transvasament de l’aigua de l’Ebre o del Roine.

L’ús industrial de l’aigua i la seva força: molins, salts d’aigua, recs de les minicentrals.

L’aigua s’utilitza també en grans quantitats en moltes indústries, com la fabricació de paper i teixits que exigeixen el rentat dels materials en les diferents fases de la producció. Aquesta utilització industrial augmenta la contaminació dels rius i avui dia és un dels principals problemes ecològics.

Però sobretot s’utilitza la força del corrent, els salts d’aigua. Els molins funcionaven impulsats pel corrent d’aigua. I avui dia, les centrals hidroelèctriques aprofiten la força de l’aigua al caure per un desnivell per moure les turbines i produir electricitat. Les turbines són rodes que giren per la força de l’aigua. L ‘energia cinètica és transforma en elèctrica al fer girar el rotor (un electroimant) dins un altra circuit (estator).

Dissolvent i element bàsic de la cuina i la casa. Característiques i formes de l’aigua.

L’aigua s’utilitza també en la indústria química ja que es el gran dissolvent i la base de mescles, gels i suspensions(elaboració de perfums i detergents líquids, etc). També en la farmacèutica (xarops, i injectables líquids). I en l’alimentària.

Quasi tot es dissol o és mescla amb l’aigua i les dissolucions i barreges són la base de molts productes (begudes, detergents, etc). És una sort poder comptar amb un element líquid com l’aigua, relativament abundant i repartit, que permet incorporar altres materials. De fet els líquids naturals diferents de l’aigua (vi, oli...) també contenen aigua i també molts sòlids com els vegetals, animals, l’argila...

A la cuina l’aigua és fonamental també. En l’elaboració de sopes i sobretot per bullir els aliments (una manera de fer-los més digeribles i a la vegada més higiènics, al destruir els microbis amb l’ebullició).

Tot això es possible gràcies a les propietats de l’aigua moltes derivades del seu estat ordinàriament líquid : la fluïdesa, la capacitat de dissolució de sòlids... Saps però que l’aigua també pot ser sòlida quan la temperatura és inferior a 0ºC(gel) i gasosa a més de 100ºC (vapor d’aigua).