2. L'Abadia de Montserrat
MONTSERRAT
1811. Durant la Guerra del Francès i malgrat l’oposició de l’Abat Filgueira i de molts catalans sensats, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat, la qual cosa equivalia a fer entrar en guerra al Santuari que fins llavors se n’havia lliurat. El Mariscal Suchet només necessità 3 hores per conquerir el monestir. La nit del 10 al 11 d’octubre , quan se n’anaven, els francesos calaren foc al monestir, que quedà destruït.
Orígens i història. L’Abat Oliva al s XI funda el monestir benedictí. Durant l’Edat Mitjana creix la devoció a la Moreneta. Jaume I i Pere II hi van com a peregrins. Carles V, era al Monestir quan va esdevenir emperador . Sant Ignasi i Sant Josep de Calasanç hi varen residir.
L’any 1560 l’Abat Bartomeu Garriga dissenya l’església gòtica que substitueix la romànica. El cambril és de la segona meitat del s XIX. El monestir actual el construeix el 1755 l’Abat Algòric. A més de la destrucció de la Guerra del francès amb que hem iniciat aquesta narració, el 1835 el monestir també fou malmès durant la primera carlinada i els processos revolucionaris del moment. Durant 9 anys no hi hagué monjos. Fou reconstruït per l’Abat Muntades a la segona meitat del s XIX.
Lleó XIII el 1881 declara la Mare de Déu de Montserrat. patrona de Catalunya.
L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch abans de la guerra civil hi feu el claustre de maó vist. Abandonat pels monjos durant la guerra civil, Montserrat fou residència del president de la República espanyola, Manuel Azaña. Els edificis foren respectats.
Les muntanyes. Són úniques al món: roques de conglomerat ( formades per còdols) arrodonides per l’aigua de mar en la que restaren immerses, adoptant formes sovint originals que donen lloc a noms fantàstics com El Cavall Bernat, Els flautats, Els frares encantats... El punt més alt és Sant Jeroni. La singularitat d’aquestes formes fantasmagòriques l’ha fet escenari de fabulacions amb poc fonament: Wagner hi situa l’òpera Parsifal, els nazis hi busquen el Sant Greal, el tresor dels templers...
Als voltants de Montserrat hi ha rutes com la del Viacrucis o la del Sant Rosari, que va a l’Ermita de la Verge, amb estacions amb imatges d’artistes catalans.
El poblat. Davant del Monestir hi ha un vertader poblat: cel·les d’hostatge, hotels, places, mirador sobre el pla, un Museu d’Art, botigues per records, mercadet amb productes típics : en destaca el mató. A l’esquerra, restes del claustre gòtic. I a sota, restaurants i garatge.
El Museu té tres parts: pintura, arqueologia i bíblic.
La nova façana i la torre de l’Abat són de l’arquitecte Folguera. Els pòrtics del s XIX .introdueixen al pati del s XVIII, al fons la façana de pedra de Montserrat i marbre de Villar.
L’església.
Decorada el s XIX té al fons l’estàtua romànica de la Mare de Déu de Montserrat a la que s’accedeix per les escales que condueixen al cambril. És una bella imatge amb la cara i les mans negres, probablement per una reacció química del vernís emprat.
Conté moltes obres d’art: Són d’Obiols els frescos i mosaics de la sagristia, escales i cambril. Hi ha obres dels escultors Hugué, Clarà, Rebull, Collet, Llaurador, Granyer, dels millors orfebres com Sunyer del qual és el riquíssim tron i peanya.
El monestir té una magnífica biblioteca. El Llibre Vermell, recull medieval de cançons, és la peça més preuada. També el Refectori i la sala Capitular valen la pena. Darrera hi ha el jardí dels monjos.
Els escolans són una antiga institució. Ja a l’Edat Mitjana hi havia nens cantors als quals es formava musicalment. Avui dia també hi ha els petits cantors que fan els estudis com tothom i després, quan surten, en canviar la veu, segueixen o no estudis musicals.
Montserrat està molt lligat a la cultura catalana. Verdaguer dedica poemes a la Mare de Déu, com el Virolai, que ha esdevingut himne de Montserrat i l’emotiva La mort de l’escolà, musicada pel compositor Nicolau.
En temps de l’Abat Marcet, abans de la guerra, s’emprenen estudis , com l’edició catalana de la Bíblia, dirigida pel pare Ubach, de musicologia pel pare Albareda, i altres. Sempre hi ha hagut molts monjos intel·lectuals, escriptors, historiadors, liturgistes, teòlegs...S’editen revistes com Qüestions de Vida Cristiana, i la literària Serra d’Or . En la Postguerra i durant la transició política a Montserrat hi hagué reunions polítiques més o menys clandestines.
Montserrat ha esdevingut el monestir més popular de Catalunya que uneix religiositat i catalanitat.
BIBLIOGRAFIA
Albareda, Anselm M. Història de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1977