05. El Protestantisme

Al segle XVI, les crítiques en el si de l’Església abundaven. Alguns intel·lectuals (humanistes) i persones espirituals denunciaven una Església i una jerarquia excessivament mundana i que oblidava els seus deures espirituals... Un dels més importants va ser Martí Luter, frare de l’Orde de Sant Agustí, professor de Sagrades Escriptures de la Universitat alemanya de Wittemberg. Aquest religiós va ser l’origen de la separació, de l’Església de Roma, de molts creients del centre d’Europa i d’Anglaterra. Les seves doctrines donaren lloc a les esglésies protestants. Aquest nom els hi venia d’un document que varen presentar a l’Emperador Carles V, que començava amb la paraula Protestem...(Dieta de Spira, 1529).

Luter havia nascut el 1483 a Eisleben (Turingia). El pare era un miner molt treballador que va assolir una bona posició. Estudià humanitats i jurisprudència a Erfurt. Quan encara era molt jove el va enganxar una tempesta molt forta quan anava de Mansfeld a Erfurt: es veu que va passar molta por i va prometre fer-se frare. Va entrar als agustins i va estudiar teologia a la universitat de Wittemberg, de la que esdevingué professor. Era un bon professor, apassionat per la interpretació bíblica.

El Déu de Luter era el Déu que predominava en la concepció de l’Edat Mitjana: un Déu justicier, temible... Luter estava preocupat per la seva salvació. De les seves lectures bíbliques arribà a la conclusió de que no n’hi ha prou amb les bones obres sinó que Déu ens exculpa per la fe.

Com altres, estava preocupat per l’Església. Quan el Sant Pare Lleó X, per finançar la construcció de la basílica de Sant Pere, impulsa la predicació de les Indulgències (que els fidels havien de comprar) Luter s’indigna, ja que sembla que es pugui comprar la salvació. Aquest va ser el detonant de la revolta de Luter, que va fer publiques les seves tesis clavant-les a la porta de l’església del palau de Wittenberg (Alemanya). L’Església el crida a l’ordre i l’emperador Carles V (de 19 anys) el cita intentant vagi a les reunions o dietes. Hi ha prínceps alemanys que aprofiten per separar-se del domini imperial.

Les diferencies es van accentuant i Luter nega la primacia del Papa. El 1520 Luter crema la butlla papal i Lleó X l’excomunica. A la dieta de Worms (1521), davant l’Emperador, Luter no es retracta i després s’amaga per por a les represàlies imperials.

Protegit pel duc de Saxònia, Luter es retira a la fortalesa de Wartburg on tradueix la Bíblia a l’alemany. Utilitza un llenguatge viu i expressiu. Es considera a Luter com un impulsor de la llengua alemanya.

El 1525 es casa amb una ex-monja del Císter, Katharina von Bora (una de les característiques dels protestants és que els capellans es poden casar, ja que a la Bíblia no és parla de celibat sacerdotal)

Les primeres esglésies protestants són els luterans, anabaptistes, calvinistes i anglicans. L’Església Anglicana sorgeix per un conflicte polític: el rei anglès, Enric VIII, vol repudiar a la seva muller Catalina d’Aragó per casar-se amb Ana Bolena. Al negar-s’hi el Sant Pare, Enric trenca amb Roma i proclama una església Anglicana. És una església protestant el cap de la qual és el rei.

La doctrina protestant

Veus aquí els principis bàsics del protestantisme, que el separen de l’Església catòlica:

1. La fe sola, salva. Ens salvem només pels mèrits de Crist. S’exclouen altres mèrits com els propis i els de la Mare de Déu i els sants (per això en les esglésies protestants no hi ha imatges de la Mare de Déu ni dels sants.

2. L’Escriptura sola. La única norma és la paraula de Déu escrita, sense interpretació oficial i sense Tradició (l’Església Catòlica interpreta la Sagrada Escriptura a la llum de la tradició dels apòstols i primers cristians). És el que se’n diu lliure interpretació de la Bíblia.

3. L’Església és espiritual i igualitària. Sense estructura visible i menys jeràrquica. Tots els creients són sacerdots i no només els bisbes i sacerdots (d’aquí la no acceptació de l’autoritat dels Sant Pare).

Actualment, comptant-hi les esglésies pentecostals, els protestants són uns 500 milions.