LES INFECCIONS SÓN DEGUDES A GÈRMENS O MOCROBIS

Va néixer el 27 de desembre de 1822. No fou un estudiant excel·lent fins que, ja llicenciat en química, escoltà les lliçons d’un gran químic, Jean B. Dumas. Tant el fascinà aquest professor que decidí dedicar-se a la ciència i començà a investigar en el laboratori.

Però no fou un investigador purament científic: s’implicà en els problemes que tenien els seus conciutadans.

La pasteurització

El 1854, era professor a la Universitat de Lille, el centre de la regió vinícola. Els viticultors tenien un gran problema: el vi i la cervesa a l'envellir es tornaven agres. Encarregaren a Pasteur que ho estudiés. Pasteur sempre recorria al microscopi. Va posar pòsit de vi sa sobre el portaobjectes. Després hi posà pòsit de vi agre. En els dos casos va veure llevat, però la del vi agre era diferent...

La solució és matar el llevat, pensà Pasteur. Per fer-ho, escalfà el vi a 48º i manà segellar les botes. Des de llavors pasteuritzar significa escalfar lentament un líquid per matar els microbis que hi pugui haver. Recordes algun aliment habitual que es vengui pasteuritzat?

La causa de la fermentació i la descomposició són els microbis

Pasteur va arribar a la conclusió de que tota fermentació i descomposició es devia a organismes vius. Els microbis la produïen. En aquella època encara es creia que la causa era la brutícia, la pols i no es coneixien els microbis. Alguns contestaren a Pasteur que la carn bullida (sense microbis) també es podria. Però Pasteur insistia en que era perquè s’hi dipositaven microbis que hi havia per l’aire i a tot arreu.

Per demostrar-ho feu el següent experiment: Posà carn bullida en un matràs que tenia el tub en colze i també en un matràs de tub recte. Així com la carn d’aquest últim es podreix, no ho fa la del primer, ja que els microbis queden en els colzes.

1865. Al sud de França apareix una malaltia del cuc de seda que amenaça la indústria de la seda. També s’encarrega a Pasteur que ho investigui i confirma les seves idees al descobrir un diminut paràsit del cuc de seda. Recomana destruir tots els cucs i començar de nou...

Les guerres

A les guerres morien molts soldats en operacions quirúrgiques senzilles que aparentment no revestien perill. A Anglaterra al gran cirurgià Lister se li morien d’infecció la meitat dels pacients operats. Aplicant les idees de Pasteur, va començar a desinfectar les ferides amb àcid carbònic i així salvava moltes vides.

Pasteur obligà a bullir l’instrumental quirúrgic i les venes per tapar les ferides. «Matem els gèrmens» no es cansava de repetir.

Les infeccions són degudes a gèrmens o microbis

Aquesta fou la gran aportació de Pasteur. Totes les infeccions tenien una causa microbiana. Si es coneixia el microbi, seria més fàcil trobar-hi remei; si es coneixia com es propagava, és podria evitar el contagi. Molts científics es dedicaren a identificar els microbis de les malalties. El Dr. Kock va inventar tècniques per a cultivar els microbis i ell mateix en descobrí alguns, i els identificà com a causa d’infeccions determinades.

Els anys 80 del segle XIX

Foren els més espectaculars de Pasteur en descobriments derivats de la teoria infecciosa.

Inoculava els microbis als animals els quals produïen antitoxines. Després els hi extreia el sèrum(amb les antitoxines) que inoculava als malalts. Així reforçava la lluita de les defenses d’aquests contra les toxines. Se succeïren exitosament la inoculació contra l’àntrax animal (que afectava als ramats de vaques i ovelles), contra el còlera de les gallines, contra la ràbia o hidrofòbia (que vol dir fòbia a l’aigua), en col·laboració amb el metge català, Dr. Roux.

Posteriorment intentà la vacuna (microbis esmorteïts) que s’injectava directament al malalt i aquest produïa les antitoxines.

Poc a poc la comunitat mèdica i més endavant tota la societat és convencé de la veritat de la teoria de l’origen microbià de les infeccions. La lluita contra els microbis, la seva propagació és generalitzà. La higiene, la neteja començant pels objectes sanitaris, arribà a tot arreu: als aliments, la roba, la higiene del cos, rentar-se les mans abans de menjar...

Aviat es descobriren medicaments eficaços contra les infeccions externes i s’elaboraren vacunes que evitaven agafar les infeccions. Gràcies a Pasteur molts malalts se salvaren, i la vida s’allargà molts més anys.