TERRA SANTA (2018)

Post date: Feb 18, 2018 7:42:00 PM

Viatjo molt sovint a Terra Santa.

Acluco els ulls i de seguida hi sóc.

Recito els evangelis en veu alta,

mentre miro els llocs sants a poc a poc.

No hi ha millor camí que els evangelis

per seguir les petjades de Jesús.

O per sentir a la pell el gran canguelis

que portà Pere al triple refús.

Aprofitant les nits de lluna plena

faig la visita a Getsemaní.

Veig Jesús de genolls plorant de pena

pel preu que ha de pagar per redimir.

Terra Santa i alhora pecadora,

heus ací una cruel contradicció…

Qui no aprofiti la Quaresma d’hora,

no podrà entendre la Crucifixió.

En el temps de Quaresma és quan aflora

tot el que en l’home hi por haver de bo.

En el desert el cor humà s’escora

cap al silenci i la meditació.

Acluca els ulls i ves a Terra Santa,

sense moure’t de casa, com faig jo.

És més fàcil això que no el “top manta”,

i fora neci que em diguessis “no”.

Els misteris més grans de Terra Santa,

els tenim tots gravats al fons del cor;

llevat d’aquell que anant pel món es vanta

de tenir el cor folrat de plata i or.

Ser cristià no és res sense exigència,

i tots en som en tant que batejats.

Només aquell que ho és a consciència

està lliure dels nostres vils pecats.

Els nostres vils pecats són la desesma

amb què vivim la fe i la caritat.

Per això recomano la Quaresma

com si fos l’última oportunitat.

Quaranta dies viatjant en tren;

un tren més ràpid que l’Orient Exprés.

Jo hi pujaria amb la il.lusió del nen,

que sap que el bo i millor vindrà després.

El bo i millor és la resurrecció,

un tema lluminós i conflictiu.

Ser cristià, de fet, ja ve ser això:

D’amor es mor i d’esperança es viu.

Jaume.- primer diumenge de Quaresma.- 2018