Embedded Files
Post date: Jul 23, 2017 9:46:55 PM
(PENSO: Per tant, existeixo)
+ Matar un home no és defensar una doctrina. És matar un home.
+ Els abusos d’autoritat de la jerarquia religiosa són la causa de la manca d’alegria en la religió. Sense alegria, la religió és sosa.
+ Se m’acut que, el sepulcre buit ofereix una primera imatge, anterior a la resurrecció. És la imatge de la “no corrupció”. Ni viu ni mort, Jesús no es va corrompre. Una observació a tenir en compte.
+ La recta doctrina imposa a la dona la mantellina; al capellà, l’esclavina; i al bisbe, la paperina.
+ Per defensar la “llibertat de consciència”, no es necessita llibertat, sinó consciència.
+ La meva total admiració per Sebastià Castiello, l’home que denuncíà Calví en nom dels drets humans, ultratjats i violats en el cas de la mort violenta de Miquel Servet. Tothom va callar. Tothom va tenir por del despotisme de Calví, un tirà.
+ Només Castiello, un no ningú, un desconegut, un home humil, un humanista convençut, un home que vivia en la pobresa; que no s’havia venut la llibertat ni havia hipotecat la seva consciència va ser capaç d’alçar la seva veu en mig del silenci dels covards contra la tirania de Calví i en favor de la llibertat d’esperit i de totes les llibertats que l’esperit reclama. Sense llibertat no hi ha mèrit, ni culpa, ni delicte ni pecat. Sense llibertat, l’home és un ésser envilit i degradat.
+ Castiello va defensar una causa perduda. I ell ho sabia. Cap partit, ni el catòlic ni el protestant, li van oferir ajuda. Ja hi comptava. I això no obstant va plantar cara a Calví, envoltat per la seva cort, amb el seu seguici perfectament organitzat, tancant files entorn del tirà. Castiello va estar més sol que la una. No va tenir l’empar de cap rei, de cap emperador, ni tampoc del Vaticà. Algú dirà que era un suïcida?
+ Greu error! Qui defensa la llibertat defensa la vida. Castiello no era un suïcida, era un heroi. Ho és encara avui. Un referent. Tal vegada l’únic creient, en el seu temps. Un simple mosquit enfrontat a un elefant. I tanmateix, el mosquit és el gran. L’exemple a seguir. L’heroi que no es doblega. L’home que no es plega de braços davant de la injustícia.
+ Hi ha derrotes que són victòries.
+ Jesús mor a la creu, amb els braços oberts de bat a bat.
+ El sepulcre era buit. Però Jesús no ha desaparegut mai.
+ Tenir una vida buida és més trist que no haver viscut.
+ Nul.la crux, nul.la corona (sense creu no hi ha corona).
+ Tothom ha sentit parlar de Calví. Ningú no coneix Castiello. I això, pregunto, ¿canvia la història? ¿Resta mèrit a Castiello o ens fa estar en deute amb ell? Castiello existeix. No menys que Calví. Jo no tinc dubtes a l’hora de triar: em quedo amb el mosquit.
+ Podem ser incapaços de fer el bé, però no indiferents ni cecs davant del bé. Això no passa de ser un eufemisme. No existeix el cec davant del bé, ni tampoc l’indiferent. Un i altre són còmplices del mal. Poden enganyar, però no enganyar-se. No fotem!
ALLISTA’T EN UN DELS DOS BÀNDOLS EN LLUITA PERMANENT.
+ Tol.lerància versus Intol.lerància (i viceversa)
+ Llibertat versus Control i Tutela.
+ Humanisme versus Fanatisme.
+ Individualisme versus Massificació.
+ Consciència versus Autoritat o Imposició
+ Drets humans versus Despotisme.
+ Comunitat versus Partit polític.
+ Ètica versus Moral religiosa.
+ Pacifisme versus Violència organitzada.
+ Progrés humà versus Progrés tècnic.
+ Igualtat de drets i dignitat versus Privilegis de classe.
+ Democràcia versus Dictadura.
+ Justícia immanent versus Transcendència.
+ Amor al pròxim versus Egoisme.
Vostre: Jaume.
Google Sites
Report abuse