TEMPERATURES ALTES Jaume.- 3-III-2019
- Temperatures altes, aquests últims dies, amb tendència a pujar.
- Conseqüència del canvi climàtic?
- Només en part. El canvi climàtic sempre hi té a veure amb els canvis sobtats. Però en aquest cas, hi ha factors més immediats.
- Com ara quins?
- Com ara les dues victòries seguides del Barça al camp del Real Madrid. Han escalfat molt l’ambient, pel que sembla.
- N’estàs segur?
- Seguríssim. A les victòries, cal afegir-hi les declaracions de Gerard Piqué i Bernabeu a la Televisió.
- De quines declaracions parles?
- De les que va fer al final del partit. Quatre paraules de no res.
- Què va dir?
- Va qualificar d’injust el macro-judici que s’està duent a terme contra els presos polítics de Catalunya.
- Injust? Vols dir que no hi ha les garanties processals que hi ha d’haver?
- Ni de bon tros. Per exemple: els testimonis estan obligats -sota jurament- a dir veritat.
- I no ho han fet?
- Alguns, no.
- Com ara quins?
- Com l’ex-president Rajoy i la vice-presidenta, de Santa Maria. Van tirar moltes pilotes fora.
- I què volies que fessin?
- Dir la veritat. El seu testimoni és important. Són els responsables d’haver aplicat el 155.
- I què et fa pensar que no van dir veritat?
- Les seves pròpies declaracions ho demostren.
- Posa’m un exemple.
- Rajoy va dir que no havia acceptat mediacions, per una qüestió de principis.
- I n’hi van haver, de mediacions?
- I tant! Sense anar més lluny, la d’Urkullu. Va estar dues hores parlant amb Rajoy. I aquesta, no va ser l’única conversa.
- I per què creus que ho nega, Rajoy?
- Perquè no vol posar de manifest que el govern de Madrid , que ell presidia, va actuar de manera irresponsable. Es podia arribar a un acord, abans d’enviar a Catalunya la policia nacional i la guàrdia civil.
- I per què creus que no ho va fer?
- Perquè estava més interessat a sufocar -a cops de porra- el que ell anomena rebel.lió. Volia que, tot plegat, fes cara de rebel.lió i sedició. Dels catalans contra el govern de l’Estat.
- I no ho era?
- En absolut! En el judici s’està veient...El que hi havia i el que encara hi ha és catalanofòbia de la més rància i verinosa.
- I si és així, trobes prudent que Jordi Piquer en parlés?
- En Gerard Piqué és lliure d’expressar la seva opinió. No creus?
- Sí, però és un jugador del Barça…
- I el Barça és més que un club. En Rossell s’ha passat dos anys a la presó per una qüestió econòmica, que encara no ha sigut jutjada. Dos anys! És una barbaritat!
- I creus que hi té a veure la seva relació amb el Barça?
- Hi posaria la mà al foc. Quan es tracta dels catalans -o del Barça, en concret- la justícia se salta a la torera el reglament.
- Per això dic que, sabent que les coses van així, no seria millor que Piqué es dediqués a jugar a futbol?
- Ja ho fa. Va ser un dels millors, ahir, i això que, cada vegada que tocava la pilota, el públic del Bernabeu el xiulava.
- Veus? Tot això que s’estalviaria…
- Però no és el cas. Ell té principis. No es vol estalviar uns xiulets, si el preu és renunciar a la llibertat d’expressió. Això és el que passava durant el franquisme. “No parleu de política”, se’ns deia. I Franco va morir al llit, tan tranquil. I només havia de governar just el temps per posar ordre...En el gran desordre que ell havia creat.
- Seguiran pujant les temperatures?
- Depèn dels jutges. Els hi ho pots preguntar. Però en castellà, eh!
PREGÀRIA DE SANTA TERESA DE CALCUTA,
inspirada en una altra de Sant Francesc d’Assís.
Nota: La resen a diari les comunitats de germans i germanes de la Caritat, escampades arreu del món.
Dona’ls avui, per mitjà de les nostres mans, el seu pa de cada dia.
I dona’ls pau i alegria per mitjà de la comprensió del nostre amor.
Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau.
On hi ha odi, jo hi posi amor.
On hi ha ofensa, jo hi posi perdó.
On hi ha discòrdia, jo hi posi harmonia.
On hi ha error, jo hi posi veritat,
On hi ha dubte, jo hi posi fe.
On hi ha desesperació, jo hi posi esperança.
On hi ha foscor, jo hi posi llum.
On hi ha tristesa, jo hi posi alegria.
Ajuda’m, Senyor, a preferir consolar a ser consolat;
a comprendre que a ser comprès;
a estimar que a ser estimat.
Perquè, només en el propi oblit, es troba un a si mateix.
Perdonant es rep perdó,
morint ens despertem en la vida eterna. Amén.
Traducció pels amics i feligresos: Vostre: Jaume.