Al final ha passat el que ja es veia venir:
- La casa del jutge Llarena pintada de groc.
- Greu error: La bandera espanyola és “rojigualda”
- Partidari de la no violència, no seré jo qui protesti.
- Si era violència, era de to menor.
- Violenta és la presó preventiva.
- Violent és el jutge Llarena.
- Violents són els grafiters dels trens.
- No ens deixem enganyar.
- Si ens hi fixem, tot apunta cap allà mateix. Contra Catalunya.
Doncs bé:
- Som com Déu ens ha fet.
- Som com sempre hem sigut.
- Tenim el que ens hem guanyat.
- Ens queda el que no ens han -encara- robat.
- Que algú em digui: on és el pecat?
La manifestació dels auxiliars dels jutjats, quin sentit té?
- Que l’administració de justícia va malament, ho diem a diari.
- Per què pensen -si és que pensen- que volem la independència?
- Jo ho diré: estem tips d’anar malament.
- Tips de ser mal governats.
- Tips de ser mal mirats.
- Qualsevol diria que som “diferents” ara. Ho hem sigut sempre.
- Ens hem emmotllat. I què ha millorat? Res.
- Tot el que volem és ser. Ser com Déu ens ha fet.
- No sento vergonya de ser català. Sento vergonya aliena.
- Vull un referèndum, ja! Dels que diuen que són espanyols-catalans.
No crec en la fòbia anti-catalanista.
- Això no existeix. Existeix el filofranquisme.
- No ens deixem enganyar. Hi ha franquisme. Exaltació franquista.
- No ens demanen que siguem espanyols.
- Ens tiren en cara que no siguem franquistes.
No som ni podem ser franquistes. No n’hem sigut mai.
- Que no esperin que actuem contra natura.
- Ens passa el mateix que amb l’antisemitisme.
- L’arbre ens tapa el bosc: l’antisemitisme era nazisme.
- Quan el nazisme es va sentir fort, va mostrar-se antisemita.
- Però, primer -abans que tot- era exaltació de la raça ària.
- L’anticatalanisme és espanyolisme. Del més ranci.
- Espanya podria ser a la vanguarda d’Europa.
- I va en el furgó de cua.
- Qui en té la culpa? .- El “manxaire”, en l’obra de Pitarra.
- Els catalans, en el dia a dia.
- No ens deixem enganyar ni -encara menys- manipular.
- Hem de dir “prou” i ho hem de dir tots junts.
- Després ja decidirem qui ens governa.
- Però, primer de tot -i abans que res- hem de dir “prou!”
- No, jo dic no, diem no, nosaltres no som franquistes.
Vostre: Jaume. 18-X-18