Joan el Baptista i Jesús

Post date: Jun 26, 2017 8:47:55 AM

Escric aquestes ratlles quan s’està acabant la festivitat de Sant Joan, el Baptista. Demà és diumenge, el dia del Senyor. Ni fet exprés perquè Joan, anomenat el Baptista, sembli realment el Precursor de Jesús, el Messies, el Senyor. Va ser així, en la realitat històrica?

• No ben bé.

Les fonts principals de què disposem per conèixer Joan són els evangelis canònics. La història del seu naixement és una llegenda que els evangelistes van manllevar de la secta del Baptista. D’aquí es dedueix que Joan, que era uns anys més gran que Jesús, procedia d’una família sacerdotal. En la descripció de la seva activitat, els evangelistes hi van introduir alguns trets cristians, com, per exemple, la comparació amb Elias, la seva activitat en el desert, i la seva predicació a les diverses classes socials del seu temps.Tots aquests elements no tenen una base històrica sòlida.

Per contra, sí que té una base històrica sòlida la informació segons la qual Joan tenia el perfil dels profetes escatològics. El missatge de Joan fa referència al Judici de Déu, que s’apropa. “El que ha de venir”, que seria més fort que ell, i que arribaria després d’ell, no és Jesús, sinó Déu.Van ser els cristians els que sostenien que es referia a Jesús.

El baptisme amb aigua que practicava Joan era escatològic pels que es convertien.Mentre que el baptisme “en l’esperit i en el foc” es refereix al judici diví, del qual ningú no se’n pot escapar. El baptisme de Joan, doncs, era un instrument per preparar el poble escollit pel Judici de Déu.

Ja sé que sorprèn, però en la predicació de Joan -segons les fonts més dignes de crèdit- no hi ha l’expectativa d’una figura messiànica que apareixerà a la terra i que tindrà una influència política en el poble escollit. El mateix cal dir en el cas de Jesús. En la seva predicació no s’hi detecta el messianisme polític que, anys més tard conduiria els jueus a la guerra. Joan posa l’èmfasi en el Judici futur de Déu. Jesús, per la seva banda, predica el Regne futur de Déu. Regne que, en el transcurs de la seva predicació, passa de futur a present, i fins i tot a l’interior de les persones (“dins vostre”).

No hi ha cap dubte sobre el fet que Joan el Baptista va crear un moviment que va perdurar -fins i tot- després de la seva mort. Hi ha qui afirma que, en el segle II, encara hi havia seguidors de Joan. És possible que els mandeus -un grup religiós que existeix encara avui a Mesopotàmia (Iraq), que prové, en els seus orígens, de la regió del Jordà- estigui emparentat amb la secta de Joan. La paraula “secta” s’aplicava, en aquell temps, a tots els grups d’un cert relleu. No tenia la connotació pejorativa que té avui.

Ara bé: que Jesús va ser batejat per Joan, sembla estar fora de dubte. Significa que Jesús era un deixeble del Baptista. No sabem quin motiu els va separar, però es pot afirmar que no hi havia hostilitat entre ells dos, ni tampoc entre els deixebles d’un i altre. De fet, les crides a la penitència de Jesús, i la necessitat de convertir-se guarden analogia amb els missatges de Joan. Jesús té paraules d’elogi per Joan. Afirma que és ”més que un profeta”. I també, “el més gran dels profetes nascuts de dona”. Només que aquestes afirmacions són de ben segur afegides per les primitives comunitats cristianes. Això no obstant, donen a entendre l’estima que Jesús tenia per Joan, i de la qual les comunitats primitives n’eren conscients.

Una altra novetat (respecte al que sempre hem sabut) és que Joan no va predicar únicament en el desert o prop del Jordà. Va predicar també en altres parts de Palestina (no tan sols en la Judea). També és històric que Herodes Antipas el va empresonar i després el va decapitar. Herodes Antipas era sobirà dels territoris de Galilea i Perea. I va decapitar Joan en temps de Jesús. El motiu? Segons Marc per la denúncia de Joan contra el matrimoni d’Herodes Antipas amb Herodias. Aquí hi entra la dansa de la filla d’Herodias, la seductora Salomé.

Segons Flavi Josef, l’únic historiador jueu que s’ocupa dels cristians, la decapitació va ser motivada per la por d’Herodes Antipas a una revolta popular, atès que Joan (com ja he dit) predicava en el seu territori.

Sobre la possible relació de Joan i de Jesús amb els essenis del Qumram, és més probable que, cas d’haver-hi contactes, fossin de Joan, i a través d’ell hi hagués alguna influència en Jesús. Els lavatoris rituals dels essenis tenien com a finalitat la purificació cultual, si bé sota una perspectiva escatològica com la que tenia Joan.

Jesús, en canvi, dispensa els seus deixebles de certs ritualismes, i per aquest motiu “escandalitza” els fariseus. La figura de Jesús és, certament, més humana i més sociable que la de Joan, pel que en sabem. Altrament no tindria sentit la reiterada afirmació dels evangelis sobre Jesús, que menjava en companyia de pecadors o de rics, o de cobradors d’impostos, o bé, que no tenia repar a tractar dones com Maria Magdalena, o com la samaritana, i altres casos que podríem citar. Jesús, comparat amb Joan, no és rigorista. D’altra banda, la seva preferència per la gent humil, pels pobres, pels malalts i els mutilats, o fins i tot pels leprosos fan d’ell un personatge atractiu, amb una aura de bondat insòlita. Respecta sempre la dignitat de les persones com a tals. Sense fer accepció, perquè la seva idea de Déu és la idea d’un Pare, que ens espera en el cel. I del qual vol que arribi el seu Regne, fet de justícia, de pau i d’amor. Amor al proïsme basat en la filiació divina. Tots som fills de Déu. Jesús representa la il.lustració (si se’m permet la llicència) en el guirigall religiós del poble jueu del seu temps. .

-----------------------------------------------------------------------

El silenci s’ha fet l’amo del passeig de mar. Durant tot el dia ha quedat arraconat, perquè, lògicament, és al.lèrgic al soroll dels petards. Ara torna a ser l’amo del passeig de mar. He dedicat part del dia a l’estudi del Jesús històric. I com més va, més m’agrada saber coses sobre Jesús i el seu temps. A més de les diferències que he assenyalat entre Joan i Jesús (i de posar en el seu lloc alguns conceptes sobrevinguts), vull expressar el meu goig de ser cristià, i fill del Concili del Papa Joan XXIII, el meu Papa de referència.

Trobo que el Catolicisme està massa distanciat de Jesús, sense el qual no existiria.

L’Església va perdre l’oportunitat, que li brindà el Vaticà II, de retornar als orígens Retornar a Jesús, que predicava amb paràboles, la forma més didàctica i menys agressiva d’ensenyar i d’instruir. Jesús respectava la llibertat dels seus seguidors. No va ser mai excloent. Inspirava confiança, i desitjava que tothom fos feliç. Alliberava les persones dels seus mals i les seves angoixes. Si la religió no és consol, perdó i convivència fraternal, ja em direu de què serveix.

Vostre, Jaume.