Post date: May 12, 2018 3:31:47 PM
1) L’art de viure és l’art de saber creure en les mentides. El curiós del cas és que, no sabent què és la veritat (quid sit veritas?), siguem capaços de conèixer la mentida…
2) El mal és que, a mida que sumes anys, creix la capacitat de desentendre’t de les coses, no la de resistir.
3) Estàs segur que has deixat de ser un nen…?
4) Per aconseguir alguna cosa de la gent, no n’hi ha prou amb fer llàstima. Has de fer llàstima sense deixar de somriure…
5) Admiro les persones que es desviuen pels altres. Ara bé: No estic segur que existeixi algú que, malgrat tot, pugui dir que ha salvat una sola persona…
6) El suïcidi no deixa de ser un acte d’ambició suprema. Més que no pas una covardia. Una ambició que només la pot realitzar algú que ha superat tota ambició.
7) No hi ha res en la vida que valgui la pena de ser pagat per sobre del seu valor. El sentimentalisme és el culpable de trastocar els valors.
8) Resulta curiós que, com més adults ens tornem, més desaprenem a fer el bé; i més a prenem a fer el mal, millor.
9) Si no ets home de sort, procura almenys ser astut.
10) La bona consciència no és altra cosa que l’expressió del desig que tots tenim: ser nosaltres. Sentir-te còmode amb tu mateix.
11) És pecat tot allò que ens crea remordiment.
12) Hi ha una dita que diu: No facis el “burro” que la palla va cara. Bon consell.
13) Hi ha una qüestió que m’intriga: Fer el bé per amor a Déu és tan cristià com fer-lo per amor al pròxim?
14) L’experiència interior val pel sant i per l’artista.
15) L’home busca la soledat...Per pregar o per pecar?
16) A mida que sumem anys, el rostre i el cap s’assemblen a la calavera.
17) Fes companyia al solitari...I parlarà pels colzes!
18) En les relacions, basta un moment d’ingenuïtat perquè tot s’espatlli.
Vostre Jaume