VIRTUTS EVANGÈLIQUES, AVUI DIA
LA FORTALESA
LA FORTALESA
1. LA FORTALESA
Disposem-nos a dir “adéu” a l'estiu i a donar la benvinguda a la tardor.
El present article és el primer d’una sèrie que anirem publicant. D’acord amb les exigències de l'actualitat i intentant d'il·luminar-la.
Que la tardor es presenta calenta, no necessita comentaris. Ha començat una guerra contra els llaços grocs. La nació forta contra la petita. La forta -no ens enganyem- presenta trets de covardia. Per exemple: l’ús de la violència i l’ús de l’anonimat. Les caputxes i els passamuntanyes en són un signe visible. Els covards s’oculten. Senyal de feblesa. Els febles donen la cara: senyal de fortalesa.
La fortalesa és una virtut evangèlica.
Preguntem-nos: Per què, Jesús, va repetir sovint la frase “no tingueu por?” .- Perquè coneixia el fons del fons de la naturalesa humana. Els homes tendeixen a sobreestimar-se. I després ve el fracàs (la covardia).
O bé -a l’extrem oposat- la temeritat. Ambdós extrems es van donar en la nit en què Judes va trair el Mestre. A partir d’aquesta experiència, el Jesús ressuscitat no es cansa de dir-los que no tinguin por.
1) No havien de tenir por d’ell, que havia vençut la mort?
2) Era el seu aspecte, la causa de la por dels apòstols?
Resposta: només en part. Perquè l’abast de la frase “no tingueu por” va lligada al passat més recent i al futur imminent de la missió que els vol encomanar. No és, doncs, una mera referència al seu aspecte d’home ressuscitat (fos quin fos aquest aspecte), sinó quelcom que va més enllà. Jo ho resumeixo així:
Per què no haurien de tenir por, si ja n’havien tingut? No és un consell gratuït, aquest? No és una manera pietosa de donar coratge?
En absolut: és un consell argumentat. I expressat de forma imperativa. No hi ha res de gratuït en les paraules de Jesús. Hi ha el moll de l’os de la vida cristiana, que, a partir de Jesús, haurà de nedar contracorrent.
Estem parlant de la fortalesa d’esperit. Un do de l’Esperit Sant.
La fortalesa d’esperit va lligada a la solidesa de les conviccions. Neix de l’amor al bé i a la justícia. I s’alimenta de la meditació i la pregària. Els salms són una font de fortalesa. “Si Déu és amb mi; si Déu és amb nosaltres, ¿A qui temerem? Mossèn Pere Ribot solia dir: “ens podran arranar, però no arrencar”. Ens podran -fins i tot- vèncer, però no convèncer. “Som soldats vençuts -diu el bisbe Casaldàliga- al servei d’una causa invencible”. De la fe en la causa en ve la fortalesa d’esperit.
Vostre, Jaume.