1. LA FORTALESA

Disposem-nos a dir “adéu” a l'estiu i a donar la benvinguda a la tardor.

• La tardor d’enguany es presenta -social i políticament- calenta.

El present article és el primer d’una sèrie que anirem publicant. D’acord amb les exigències de l'actualitat i intentant d'il·luminar-la.

Que la tardor es presenta calenta, no necessita comentaris. Ha començat una guerra contra els llaços grocs. La nació forta contra la petita. La forta -no ens enganyem- presenta trets de covardia. Per exemple: l’ús de la violència i l’ús de l’anonimat. Les caputxes i els passamuntanyes en són un signe visible. Els covards s’oculten. Senyal de feblesa. Els febles donen la cara: senyal de fortalesa.

La fortalesa és una virtut evangèlica.

• L’Evangeli s’adreça als pobres i els marginats (els socialment febles).
• Els apòstols i els deixebles eren gent comú. I tanmateix, Jesús els va escollir.
• Quan anaren maldades, els apòstols van abandonar Jesús. Van ser covards. Jesús, a l’hort de Getsemaní, els va dir que vetllessin i preguessin per no caure en la temptació. La temptació de negar-lo; de renegar de les seves conviccions.
• Els apòstols, en lloc de pregar, es van adormir. Estaven cansats.
• Els va mancar la fortalesa d’esperit.
• En conseqüència van ser covards. Van tenir por.
• Pere, segur d’ell mateix, va seguir Jesús fins l’atri de la casa d’Anàs, el sogre de Caifàs, el Summe Sacerdot en actiu.
• Pere va confiar en ell mateix i va cometre una temeritat. Quan se’n va adonar, ja era tard. I va negar Jesús tres vegades.

Preguntem-nos: Per què, Jesús, va repetir sovint la frase “no tingueu por?” .- Perquè coneixia el fons del fons de la naturalesa humana. Els homes tendeixen a sobreestimar-se. I després ve el fracàs (la covardia).

O bé -a l’extrem oposat- la temeritat. Ambdós extrems es van donar en la nit en què Judes va trair el Mestre. A partir d’aquesta experiència, el Jesús ressuscitat no es cansa de dir-los que no tinguin por.

• Por, de què? De què no havien de tenir por?

1) No havien de tenir por d’ell, que havia vençut la mort?

2) Era el seu aspecte, la causa de la por dels apòstols?

Resposta: només en part. Perquè l’abast de la frase “no tingueu por” va lligada al passat més recent i al futur imminent de la missió que els vol encomanar. No és, doncs, una mera referència al seu aspecte d’home ressuscitat (fos quin fos aquest aspecte), sinó quelcom que va més enllà. Jo ho resumeixo així:

• No tingueu por de vosaltres mateixos: del que heu sigut i del que -malgrat tot- esteu cridats a ser: els meus testimonis en el món; els missatgers de la “Bona Nova” de l’amor de Déu.

Per què no haurien de tenir por, si ja n’havien tingut? No és un consell gratuït, aquest? No és una manera pietosa de donar coratge?

En absolut: és un consell argumentat. I expressat de forma imperativa. No hi ha res de gratuït en les paraules de Jesús. Hi ha el moll de l’os de la vida cristiana, que, a partir de Jesús, haurà de nedar contracorrent.

Estem parlant de la fortalesa d’esperit. Un do de l’Esperit Sant.

• La fortalesa d’esperit va ser una de les característiques més admirables dels primers cristians. Només cal veure que foren capaços d’anar al martiri cantant. Es diu aviat..

La fortalesa d’esperit va lligada a la solidesa de les conviccions. Neix de l’amor al bé i a la justícia. I s’alimenta de la meditació i la pregària. Els salms són una font de fortalesa. “Si Déu és amb mi; si Déu és amb nosaltres, ¿A qui temerem? Mossèn Pere Ribot solia dir: “ens podran arranar, però no arrencar”. Ens podran -fins i tot- vèncer, però no convèncer. “Som soldats vençuts -diu el bisbe Casaldàliga- al servei d’una causa invencible”. De la fe en la causa en ve la fortalesa d’esperit.

Vostre, Jaume.