AUTONOMIA, AUTORITAT, AUTORITARISME

AUTONOMIA, AUTORITAT, AUTORITARISME.

Heus aquí tres conceptes relacionats entre si i relacionats -també- amb la llibertat. Es difícil que algú arribi a realitzar-se de debò, si no té clars aquests conceptes, tan entrelligats.

AUTONOMIA: Per entendre l’autonomia cal partir d’una idea bàsica: el deure i el dret que té cada persona de realitzar-se com a tal -de ser ell mateix- i de ser-ho lliurament. Es tracta, doncs, de conjugar de forma correcta un deure i un dret. Sense perdre de vista que el deure i el dret que t’assisteixen a tu, també assisteixen a les altres persones (els teus iguals). D’aquí ve que, segons Kant, l’autonomia sigui el principi de la moral. En efecte: si l’egoisme és el fonament de tot mal, la raó, en canvi, precisament perquè no està sotmesa a l’ego, és el fonament de tot bé.

Així, doncs, el primer deure consisteix a ser lliures per tal d’exercir el dret que tenim a autogovernar-nos.

Fixem-nos que, l’autonomia és més un procés, un horitzó, un treball inacabat, que un fet consumat, perquè mai no som del tot lliures, ni mai som, per tant, del tot autònoms. No naixem lliures (ni naixem autònoms), sinó que arribem a ser lliures i autònoms, d’acord amb les nostres possibilitats de ser lliures, no menys que de la nostra voluntat de realitzar-nos.

La teologia de l’alliberament incideix en aquest punt, quan s’aplica als pobres i desheretats, atès que són les persones amb menys possibilitats de ser lliures i, doncs, de ser autònomes. Això no vol dir que -la mateixa teologia d’alliberament- no sigui aplicable a persones d’un status quo molt allunyat de la pobresa. En aquestes persones hi podem detectar diverses formes d’esclavitud. Són esclaves del diner, de la fama, dels honors, o de qualsevol altre factor, dels molts que afecten la llibertat de decisió. No pensem que, el fet tenir diners (igual a poder), no fa que les persones no siguin esclaves dels vicis que solem atribuir a les persones pobres (per manca de recursos). No és així. Són esclaves a un altre nivell i disposen de recursos per disfressar-los.

Això és tot, cas que el terme s’apliqui a l’individu (a la persona), però no a tota una comunitat, si bé, en l’autonomia individual hi ha el fonament de la col.lectiva, però aquest és un altre tema.

AUTORITAT.- És el poder legítim o reconegut com a tal. En la teologia de Sant Tomàs d’Aquino s’hi diu que l’autoritat ve de Déu. Però, avui, això no se sosté. En democràcia, l’autoritat la dóna el poble, per mitjà de les urnes. Això és el que em fa pensar que, l’1 d’O, el màxim delicte que hi podia haver és el de desobediència civil a la normativa vigent respecte als comicis. Ara bé: atès que el resultat dels vots no era vinculant, en sentit propi, sinó orientatiu per a posteriors gestions polítiques, ni tan sols la desobediència civil em sembla aplicable al cas.

L’autoritat també es defineix com el dret a manar i l’art de fer-se obeir.

L’AUTORITARISME, com, en general, tots els ismes, és un abús d’autoritat. La majoria de les vegades fundat en la creença ingènua que, el fet de tenir l’autoritat (el fet de manar) justifica qualsevol cosa que es mani. I no és així. El que mana també té el deure de ser just. D’aquí ve el perill de sostenir que l’autoritat ve de Déu. Com que Déu és just, qualsevol cosa que mani la legítima autoritat, per força ha de ser justa. Això és esperar massa de l’obediència, sempre necessària (en una mesura o altra), però mai suficient per justificar l’autoritarisme.

Això ens porta a l’argument d’autoritat, que consisteix a invocar l’autoritat d’algú com a principal argument. És una altra forma d’abús d’autoritat, freqüent en l’Església i, en general, en els estaments jeràrquics. Exemples: Ho diu el Papa, o bé: ho diu el bisbe, o els profetes, etc. Jesús era contrari a l’argument d’autoritat. Heu sentit que alguns deien (...) Doncs jo us dic que no és així, etc. Expressió molt freqüent en els evangelis. A ells em remeto.-

Vostre: jaume.- 23-VI-19

Recordeu: Només l’esperit ens fa lliures. Només el lliure és autònom. Sense llibertat no hi ha mèrit, ni culpa, ni pecat.

Bona revetlla i bon Sant Joan!