NIT DE REIS, NIT MÀGICA PELS INFANTS

NIT DE REIS, NIT MÀGICA PELS INFANTS.- 5-de l’u- del 2020

Hi ha qui no ho veu així. I no cal dir que està en el seu dret.

Jesús, en una ocasió, va dir:

• Si no us feu com infants, no entrareu en el Regne del cel.

En aquesta afirmació, m’hi sobra únicament el verb “entrar”. El “Regne de Déu” és un concepte que evoluciona al llarg de la predicació de Jesús. Primer era lluny, després a prop i, finalment, dins nostre. Penso que em quedo amb l’última expressió: el Regne de Déu és dins nostre, la qual cosa vol dir que -un món millor, més acord amb la voluntat divina- depèn de nosaltres. I a nosaltres, Jesús ens demana que siguem com infants. Millor dit: que ens fem com els infants, que és la millor manera de veure Déu com a Pare.

D’infant, només se n’és una vegada a la vida. La infantesa dura el temps que dura la ingenuïtat. No és el mateix l’ingenuïtat que l’estupidesa.

L’estúpid està mancat d’intel.ligència i de lucidesa. L’ingenu, d’astúcia i d’artifici. Són virtuts de la infantesa. Crec que Jesús es refereix a aquestes virtuts, quan fa la lloança dels infants o quan ens convida a ser com els infants, o a fer-nos infants. En el fons, convida els seus seguidors -els que creuen en ell- a ser astuts i no crèduls. Convida a no deixar-se enganyar per falsos profetes o per falses promeses. També, a no ser artificials, com ho eren els fariseus hipòcrites, i com ho són les persones que volen aparentar virtuts que no tenen. Persones que es compliquen la vida i la compliquen als altres. Aquestes persones abunden en l’àmbit religiós. “Aparentar” és una manera d’enganyar. Els infants no són així. Són espontanis, naturals, i, si tenen qualitats artístiques, les manifesten amb una naturalitat encisadora. Sóc un seguidor addicte del programa de televisió de la 5, que es titula “Good Talent”. És un programa destinat a descobrir el talent de nens i nenes menors d’edat, i de nois i noies adolescents o de joves molt joves. Crec que el límit per participar-hi és l’edat.

Com que el meu pare em va ensenyar a recitar poemes de memòria, quan era un infant, m’encanta que els infants d’ara puguin competir mostrant en públic, a través d’un programa de televisió, les seves qualitats. Que aprenguin a saber perdre i saber guanyar, ambdues coses són bastant difícils, com tot el que té a veure amb la vida. I ambdues són també molt estimulants, des del punt de vista de l’esforç personal, i de l’autoestima, que no s’ha de confondre amb l’amor propi. L’autoestima és l’art de saber-se acceptar. Al mateix temps que un no deixa d’admirar les qualitats dels altres.

Ser ingenu, per tant, no vol dir manca de cultura o de bona educació. La ingenuïtat també s’ha d’educar. Exigeix cultura i educació de la bona. Però sobretot exigeix una virtut molt difícil: capacitat d’admirar les qualitats dels altres. I sobretot, capacitat d’il.lusionar-se. Són coses que els infants -amb una certa predisposició artística- solen tenir, sense ser-ne massa conscients, que encara és més bonic.

Està bé que la religió cristiana doni als infants la possibilitat de ser feliços, i als majors d’edat, la possibilitat de mantenir les il.lusions més enllà de la infantesa. Sempre és millor això que fomentar el sentiment de culpa, una temptació en la qual els educadors o els catequistes cauen sovint. Mal fet. Això és més infantil, que la ingenuïtat dels infants.

D’altra banda, Jesús va ser molt radical respecte als que escandalitzen els infants o s’aprofiten d’ells.

Trobo exagerat afirmar que els pares, que són els veritables mags d’Orient, pels seus fills, menteixen als seus fills, perquè no els diuen la veritat. Quina veritat? Com tothom sap, els Tres Reis de l’Orient, no eren tres, ni eren reis, ni venien d’Orient. No siguem tan puritans, perquè no hi cap necessitat de ser-ne. No es tracta d’un engany, i encara menys d’una mentida. Es tracta d’allargar una felicitat que dura poc temps i que, després, ja no torna mai més, però que, si se sap aprofitar, pot tornar amb els papers canviats: els fills s’han fet grans i passen a ser els Reis d’Orient dels seus pares, i sobretot son l’alegria dels avis, per poc generosos que els ensenyem a ser. No és tant un problema religiós, com un problema de saber educar. Més preocupant resulta que els infants, quan deixen de ser-ho, donin l’esquena a la religió. Senyal que alguna cosa no s’ha fet bé. Cada cosa al seu temps, i un temps per a cada cosa.

Feliç Nit de Reis, a tots. És l’última oportunitat de sentir aquell BLAU TENDRE, que el Nadal desperta en nosaltres.

Vostre: jaume.