Embedded Files
FI DE SETMANA EN VERS
(ALS AMICS: jaume)
Benvingut cap de setmana,
t’he esperat durant un mes;
t’he esperat amb tanta gana
com si no n’hi hagués cap més.
La campanya electoral
es presenta molt renyida.
Suposo que això és normal,
perquè en el vot hi ha la vida.
He vist l’Oriol Junqueres,
parlant des de la presó.
Parla millor que els preveres,
em dic, curull d’emoció.
Ves per on, a la vellesa
em sento republicà.
La vellesa és la ceguesa,
o al revés: és veure-hi clar?
Nit del dissabte: sorpresa!
Festival d’Eurovisió.
Quin davassall de bellesa!
I alhora quanta tristor!
Catalunya no és nació.
Demano a Nostre Senyor
que permeti els catalans
cantar la nostra cançó.
Tinc ganes de dir una cosa,
que els de Vox no la creuran.
Ja que nosaltres fem nosa,
que guanyi el representant
d’això que en diuen Espanya.
DIUMENGE, SISÈ DE PASQUA.
Atès que no m’adormia,
em llevo amb el sol ixent.
Estimo la meva gent
tant o més que el primer dia.
(Aquesta és la raó
per la qual no m’adormia)
L’evangeli del diumenge
correspon a Sant Joan.
Hi ha una expressió que se’m menja,
que em sedueix per l’encant.
Té només dues paraules,
i diu així: Fillets meus!
Com si hi hi hagués moltes taules,
amb fills petits, i tots seus.
Fills de Déu, Nostre Senyor,
suposo que ja s’entén.
És com dir: No tingueu por,
veniu a mi, bona gent.
Espero que a l’altra vida,
tornaré a ser rector.
D’una parròquia a mida,
d’un capellà bon minyó.
Diumenge fred i plujós,
no sembla de Primavera.
Tanmateix, estic joiós
per tot allò que m’espera.
De retorn, a casa meva,
Pensaré en el mes vinent.
jaume-19-V-19
Google Sites
Report abuse