“VELES E VENT” (Ausiàs-Marc.- Raimon.- Jaume)
Oi fill meu que, l’altre dia,
em vas dir qui era Déu?
Vine aquí, que t’ho explico
i t’ho dic gràficament.
Veus les veles en el mar,
com es gronxen, dolçament?
Veus les altres, allà lluny,
que s’esmunyen veloçment?
veig que es mouen constantment.
veus les veles, pro no el vent.
Aquest vent que tu no veus,
aquest vent que, en canvi, sents,
és la imatge més propera
del bon Déu sempre present.
que ens ajuda a entendre Déu.
Aquest Déu que ningú veu
i que, en canvi, tothom sent
perquè sempre està present.
Com el vent que mou les veles
sobre les ones del mar,
Déu a nosaltres ens guia
quan naveguem a l’atzar.
Les nostres vides, fill meu,
són com les barques de vela;
si el vent de Déu no les mou,
es moren soles en terra. Jaume.- 28-V- 2019
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
EL VOT, EL VOT, EL VOT. jaume- maig-2019
Dit això, aquí van les meves reflexions sobre les virtuts del vot.
1).- Votar és contribuir al benestar comú.
2).- Un no es vota a si mateix. Vota a d’altres que el representen.
Primera reflexió: els “altres”. Estima els altres com a tu mateix.
Vota a qui puguis estimar com a tu mateix. No malmetis el vot.
3).- El vot ets tu i la teva circumstància. No hi ha text sense context.
Segona reflexió: El vot és identitari (el vot ets tu). I tu pertanys a
un poble, una comunitat (el text s’explica pel context). Vota en
favor del teu poble, sense el qual no fores res. Text i context.
4).- Si ja has votat, no et preocupis. Has exercit el teu dret lliurament.
Tercera reflexió: en el fons, això és el que importa. Com que ja
has votat, reflexiona sobre el teu vot. Perquè votaràs més vegades. És el que espero i desitjo. El dia abans és també el dia després. Un sempre ha de reflexionar: abans de fer i després de fer.
--------------------------------------------------------------------------------------------------- Altres reflexions sobre el mateix tema.
+ Que la gent opini no és cap mal. És un bé. El mal és que opini sense saber de què parla.
+ No demanis res al poder, perquè el poder no dóna res. Sempre que puguis mira de restar poder al poder.
+ Però sobretot fes campanya sobre el deure que té el poder de servir.
+ El poder que no serveix, destrueix. No està mai inactiu.
+ No vulguis pactes amb la corrupció ni amb el corrupte. Si pactes amb els corruptes, ets tan corrupte com ells.
+ No creguis tot el que diuen en campanya electoral. Ni tan sols si són els teus. Seran els teus si compleixen, no abans.
+ No t’enganyis: el món globalitzat no existeix. Existeix el món fragmentat, a una escala global.
+ No tot és banal, ni tot és consum.
+ Que no et preocupi l’esdvenidor. Preocupa’t per la gent que no té futur
+ El pensament únic no és bo. Ni tampoc el credo únic. El món és plural.
+ Defensar els animals està bé. Sempre que la defensa sigui racional.
+ La globalitat pot ser una trampa, si es menja allò que és local.
+ Fixa’t que sempre és el poder qui decideix qui és el “diferent”.
+ En un món tan divers com el nostre, diferents ho som tots. Assenyalar uns com més diferents que els altres és injust.
+ Més diferent és el savi, o el ric, i tothom els respecta. En canvi, si el diferent és pobre, el menyspreem de manera brutal.
+ Darrere de les diferències, s’hi amaga un tema tan vell com el del superior i l’inferior. I això és contrari al principi d’igualtat bàsica, que és la dignitat humana. Tots tenim la mateixa.
+ La nostra societat d’avui és molt més participativa que la d’ahir.
+ Participar és tenir part. Mira de tenir part en tot, per evitar que algú tingui totes les parts, o sigui: el poder absolut.
+ Els que fomenten l’odi són malalts mentals. Malalts perillosos.
+ Recorda: el pobre no ho és per gust. En realitat és empobrit (pobre a la força).
+ Hi ha gent que es mor de fam. Poca broma amb la pobresa!
+ El pensament correcte és un contrasentit. Tot pensament és incorrecta. Es condemna l’heretge, en lloc de condemnar l’heretgia.
+ I el llenguatge políticament correcte és una bajanada. Abans se’n deia hipocresia.
+ Joan XXIII tenia per norma no complicar les coses senzilles, i alhora simplificar les coses complicades. És una molt bona norma de vida.
Gràcies! Vostre: jaume.
Pi pit Urna! pi pit Urna! pi pit Urna!