Embedded Files
SANTA NIT DE NADAL
La nit santa de Nadal
és la meva preferida.
Nit sense engruna de mal,
nit en què la pau és vida.
Des de la meva infantesa,
la nit santa de Nadal
m’ha regalat la tendresa
i un raig de llum del portal.
Nadal és un gran poema
que ens fa poetes a tots.
Si fos també el nostre lema
nostres serien els vots.
I és que una gota de mel
atrapa moltes més mosques
que una gran tona de fel
o un doll de paraules fosques.
Callin els predicadors,
callin tots els sermonaires;
De l’infant vull sentir els plors,
perfumant l’aire de flaires.
No és estrany que el simple plor
d’un infant en plena nit,
provoqui a Herodes la por,
i als pastors un dolç neguit?
Aquest és el meu Senyor,
el meu mestre i el meu guia!
Jo sols vull tenir un racó
en la divina establia.
Petit racó pel rector,
gran, per la feligresia.
Per molt tancada que estigui,
la porta del nostre cor,
a Jesús no hi ha què el privi
d’entrar-hi amb el seu amor.
BENEDICCIÓ DE LA TAULA, PER LES FESTES DE NADAL.
Déu i Pare, bondadós,
amb vostra divina Paraula,
beneïu aquesta taula,
que tot us ho deu a Vos.
S’atrapen moltes més mosques
amb una gota de mel,
que amb una tona de fel
o de maniobres fosques.
Desitjar un bon Nadal,
amb un desig vertader,
sembla d’allò més normal
i molt pocs ho saben fer.
Històricament parlant,
el Nadal és poc fiable.
Poèticament, no obstant,
és tot ell un gran miracle.
Tant el Portal com l’estable,
són tan vius dins del meu cor,
que el seu missatge entranyable
val molt més que si fos d’or.
El Nadal sols és temut
pels pobres i els solitaris.
Activem, doncs, la virtut,
de ser tots més solidaris.
Sobretot amb tots aquells
que, per amor al país,
tindran el Nadal més gris,
perquè són presidiaris.
Pensem-hi en seure a taula,
perquè la nostra paraula
val per ells més que els diaris.
Diuen que el bon Jesuset,
va néixer nuet, nuet,
en una pobre establia.
Mes no va morir de fred,
com la gent pensar voldria.
El Jesuset que adoreu
-fill de Josep i Maria-
va morir -nu- a la creu,
mentre la gent l’escarnia.
- I qui era, aquesta gent?
- La mateixa que aplaudia.
i el seguia dòcilment.
La mateixa que, avui dia,
-tot dient “amén, amén”-
si tornés, el traïria,
sense ni tenir-ne esment.
Digue’m a què dius “amén”
i et diré si ets bon creient.
BON NADAL! Vostre: Jaume
Google Sites
Report abuse