PREPARANT EL NADAL

PREPARANT EL NADAL.- (Dades històriques) Columna:347

1.- “Us anuncio una gran alegria -va dir l’àngel als pastors que dormien al ras, guardant de nit el seu ramat.- Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers posat en una menjadora”.

COMENTARI: El naixement de Jesús coincideix amb l’equinocci d’hivern, el naixement del sol, festa hel.lènica que celebraven els grecs. Des del naixement de Jesús, el sol dels cristians és Jesucrist. Aquest nom compost neix molt més tard, quan Jesús ja havia mort feia ben bé quaranta anys. “Jesucrist” surt de la unió entre Jesús, fill de Josep i Maria, que residien a Natzaret, i del Jesús de la fe, que, després de morir a la creu i de ser sepultat, va “ressuscitar” -el tercer dia (o el dia que fos)- i es va aparèixer als apòstols, com expliquen els evangelistes en els seus relats, escrits a partir de l‘any 70, o sigui: a partir de la destrucció del Temple de Jerusalem, construït per Salomó i reconstruït diverses vegades, alhora que embellit

per Herodes el Gran, per guanyar-se l’estima dels jueus, els quals no l’estimen com a rei de la Judea perquè saben que els seus ascensos -fins a arribar a rei de la Judea- han sigut els propis d’un “trepa”, que fa favors per rebre càrrecs, i no per les virtuts que ha de tenir tot governant.

Destituït del càrrec d’etnarca de la Judea, per Antígono, es refugia a Roma, i l’emperador Antonio el nomena rei de la Judea. Herodes, aleshores, torna a la Judea amb tropes romanes i conquereix el seu regne, com aliat dels romans. Les execucions sumàries, el setge a Jerusalem i la lluita acarnissada contra els seus enemics converteixen Herodes en un rei amb fama de sanguinari. Manera de rentar la sang? El negoci de la construcció. Herodes va fer grans construccions, no tan sols a Jerusalem -acabant de reconstruir el Temple i embellint-lo més i més-, sinó en altres ciutats com Rodes, Damasc, Atenes, etcètera, etcètera. La seva política era molt dispendiosa, i també van ser-ho els impostos, mal vistos pels jueus, sobretot perquè els cobrava Roma, i Roma els administrava. Més que més en el cas d’Herodes, que no sols devia el seu càrrec a Antonio, sinó que, a més d’això, només era jueu a mitges. Fill d’una princesa àrab i de pare idumeo, de nom Antípatro, que va ser procurador de la Judea, Herodes es va convertir al Judaisme per tal de fer carrera política. I va aconseguir fer-la en benefici de Roma, en nom de la qual va arribar a ser nomenat rei de la Judea. Per tal de governar, no va dubtar de sacrificar qui fos: des dels mateixos jueus (l’episodi dels “sants innocents”, posem per cas) fins a familiars seus molt directes, com dos fills, una de les esposes, un oncle i un nebot. Que era molt recelós de perdre el poder, ningú no ho posa en dubte. I és com el coneixem en l’episodi Llucà dels Mags d’Orient. Deixant a banda la veracitat històrica -o no- de la matança dels Sants Innocents -que pertany als historiadors- la trajectòria d’Herodes, com a rei de la Judea, és la pròpia d’un tirà o d’un dictador modern, capaç de vendre’s l’ànima per conservar el poder, i de pactar amb qui més convingui. Pacta amb els tres Mags -arribats de l’Orient- que s’informin sobre el possible naixement del Messies en la ciutat davídica de Betlem, i trenca, si molt convé, costums ancestrals molt arrelades com, per exemple, en el nomenament dels Summes Sacerdots, que monopolitza, encara que no sigui cosa seva. El cas és que tot estigui lligat i ben lligat.

COMENTARI 2.- Atès que “Messies” és un terme hebreu, que significa “salvador”, l’anunci de l’àngel als pastors -”us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor- és pertinent. El salvador del poble d’Israel havia de ser algú com el rei David, el rei més estimat del poble jueu -i David havia nascut a Betlem- Jesús havia de néixer a Betlem i havia de ser fill d’algú que fos descendent de la nissaga de David. Aquest era Josep, un personatge secundari en el context de la construcció teològica-doctrinal del cristianisme naixent, obra de Pau de Tars, les cartes del qual són escrites abans que els evangelis (la data de les cartes gira entorn dels 40, i el evangelis, dels 70, com ja hem dit). La vida de Jesús queda enmarcada entre el regnat d’Herodes i la del seu fill, Herodes Antipas, que no va obtenir dels romans el títol de Rei de la Judea, però sí el de Tetrarca de Galilea, on vivia com un rei. Prop de Jerusalem hi tenia una segona residència. Hi solia anar durant la celebració de la Pasqua. D’aquí ve que, Ponç Pilat, que no sap com desempallegar-se dels insidiosos membres del Sanedrí, abans de decidir-se a dictar sentència, enviés Jesús a Herodes Antipas. Dono per descomptat que ja sabem que Herodes Antipas era un home dissolut i feble. Va cedir a la petició de Salomé, filla de Herodies, la cunyada d’Herodes Antipas, amb qui aquest es va ajuntar, després de repudiar l’esposa amb qui s’havia casat de jove, una filla del rei àrab Aretas, per tal de garantir -així- la seguretat en el seu territori pel costat dels àrabs. Salomé, després d’haver dansat com una deessa, va demanar al Tetrarca de Galilea, Herodes Agripa, el cap de Joan el Baptista, a qui ja havia empresonat en un dels seus calabossos per la denúncia de Joan contra el segon matrimoni d’Herodes, que, d’acord amb la Llei, no era lícit.

COMENTARI 3.- Jesús no ve al món com a Rei, però morirà coronat d’espines i acusat de sedició, perquè -segons els membres del Sanedrí- es feia passar per Rei dels jueus, i com a tal havia entrat a Jerusalem el diumenge de rams, entre “hosannes” al fill de David, i brots de llorer, de la gent entusiasmada que va veure en ell el nou David, futur rei d’Israel, fill de Jesé, el vuitè dels seus fills i l’únic que va ser ungit pel profeta Samuel quan aquest va visitar Betlem. David era pastor, abans de ser proclamat rei. Per això dominava l’art de la fona, amb la qual va vèncer Goliat, el gegant, que va representar els filisteus en la cèlebre batalla homònima (David contra Goliat). L’estrella de David és el símbol identitari del poble escollit per Déu per tal de consolidar el monoteisme. La representació més antiga que tenim de Jesús és la del Bon Pastor. Es troba a les Catacumbes de Sant Calixt, si la memòria no em falla.

COMENTARI 4.- Enguany viurem un Nadal atípic. Per això he pensat que us podia oferir dades relatives a la vinguda de Déu al món, o de l’entrada de Déu en la història. Per això he dedicat la Columna al Jesús històric, el gran desconegut entre nosaltres, catòlics, perquè el Crist de la Fe (l’Ungit) se’l va menjar.

Vostre: jaume.