Grana de Capellà

Post date: Nov 26, 2017 7:00:58 PM

1.- El que no es coneix a si mateix, no coneixerà mai Déu.

2.- La “Bona Nova” segueix sent bona, però ja no és nova.

3.- “El que s’humilia serà exaltat” o bé: és un exaltat.

4.- Si “Déu ha mort”, com va dir Nietzsche, ¿Per què no s’ha celebrat el funeral?

5.- Humiliar-se és una manera d’exaltar-se. Igual que assumir un malnom és la millor manera de refusar-lo.

6.- La llibertat pesa més del que sembla. I és de mal portar

7.- Transferim a Déu la nostra poca cosa. I després lloem la seva grandesa.

8.- No som res (fins que algú ens trepitja).

9.- Després de “Lluita de Trons”, arriba a les cartelleres “La guerra de llamps”. (Amb retard, les coses com siguin, perquè primer és el llamp…)

10.- De “Senyor dels anells”, n’hi ha un en totes les joieries.

11.- Encara que no ho sembli, la raó de la joia de viure és la mort.

12.- Uns lladres entren a robar a la rectoria i se’n duen el rector. Que els feligresos no hagin protestat, els converteix en sospitosos.

13.- Un capellà li diu a l’altre: “Tinc dubtes de fe. Què faig?”

• Prescindeix de la fe durant un temps. I s’acabaran els dubtes.

14.- Molts dels ajusticiats per Stalin morien cridant “Visca el Partit!”

El mateix podríem dir dels musulmans radicals que s’immolen: “Alà és Gran”. O dels cristians que entraven cantant en en el circ on serien devorats pels lleons. La idea que les Causes són més grans que nosaltres, no deixa de ser una alienació. Basti dir que, sense nosaltres, no hi hauria Causa.

15.- Sense les Croades per recuperar els llocs sants seríem més sants.

16.- Si “l’infern són els altres”, com sostenia Sartre, ¿On dimonis deu ser el cel? (Un cel sense els altres seria el “cel de les oques)

17.- Malgrat que a Barcelona hi abunden els “xaves”, el “xavisme” és inexistent.

18.- El primer “eix del mal” és el pecat original. El més transversal de tots. Un invent de Sant Agustí.

19.- Quina diferència hi ha entre viure als llimbs i viure als núvols?

• Als núvols hi viu tothom. Als llimbs, els nens sense batejar.

20.- El suïcidi està prohibit pel ministre de l’Interior. Altrament, els policies nacionals no tindrien feina.

21.- Quina és la millor religió? La que fa el bé que la religió no fa.

22.- He assistit a una conferència sobre “la mort de les ideologies”.

• I quina conclusió n’has tret?
• Que “la mort de les ideologies” és una ideologia més.

23.- Per qui sonen les campanes? Per l’únic que no les pot sentir.

24.- Del “tot s’hi val”, en diuen corrupció. De les guerres, on tot s’hi val, en diuen “guerres”. La corrupció ni s’esmenta.

25.- “Cadena perpetua”, no pels crims comesos, sinó per evitar-los.

26.- No som lliures, però tenim la capacitat de poder se-ho.

27.- La llibertat de viure inclou la de morir. Ningú està obligat a viure.

28.- Els remordiments, els escrúpols, els prejudicis… Tot això pertany més a l’antropologia que a la religió.

29.- Segons Ortega i Gasset, “primer és el nosaltres, i després el jo”.

30.- El nacionalisme violent no pot ni vol negociar, perquè és excloent.

31.- Fins i tot en la cultura més permissiva, matar és inadmissible.

32.- Lluny de pensar que una vida no val res, cal pensar que res no val una vida.

33.- La mort és la negació absoluta del ser. És el no res. No és el més enllà, ni una altra vida, ni una altra forma de ser o de sobreviure.

34.- Justament per això, la mort dona sentit a la vida. Un sentit absolut.

35.- Hi ha els culpables, que no són capaços de confessar que ho són. Hi ha els no culpable, que no tenen gens fàcil demostrar que no ho són.

Finalment hi ha els que no saben si són culpables, ni ho sabran mai, perquè són incapaços de preguntar-s’ho sincerament.

36.- En la majoria d’espectacles de diversió hi sol haver morts.

37.- L’atzar és la llibertat dels altres repercutint en tu. Ningú se n’escapa

38.- Si Déu ens ha creat lliures, és lògic que no intervingui.

39.- Tot el que hi ha de previsible en la vida prové de les lleis.

40.- El racisme veu l’estranger com una amenaça: “ens pren el treball”

41.- Els “Diaris íntims” no solen ser alegres. Són confessions.

42.- Anant en tren, és perillós treure el cap a l’exterior. Però també ho és treure el cap a l’interior dels altres viatgers.

43.- Quasi tots els racismes han començat pel nacionalisme

44.- Primer va ser la sífilis. Després el Sida. ¿Déu només castiga el sexe?

45.- Gràcies a Internet podem estar en més d’un lloc a la vegada. I què hi guanyem? Som a tot arreu i no som enlloc.

46.- Els joves s’assemblen més al seu temps que als seus pares.

47.- Els nostres projectes de futur no solen incloure la mort, el futur cert.

48.- Les dues coses que més ens motiven: el diner (pel poder que ens atorga) i el jo (que sobrevisqui; que tot depengui de mi). Dues maneres de ser “déus”. (D’aquí ve que no es pugui servir Déu i el diner; ni servir Déu i el propi jo). (la idolatria no és cosa del passat)

49.- Sense llibertat no hi ha mèrit, ni culpa ni pecat. Només la consciències és responsable dels seus actes. L’Església va trigar segles a acceptar la llibertat de consciència. En els Estats Pontificis existien esclaus. I ghettos de jueus. Pius IX es va enemistar amb el Duc de Toscana perquè va acceptar els jueus a la Universitat. Hi ha molt a dir sobre el Magisteri Eclesiàstic. Sant Tomàs d’Aquino ni tan sols esmenta el magisteri papal. El costum d’escriure encícliques (cartes circulars papals) data del segle XIX. I el motiu és la pèrdua de poder terrenal, arran de la confiscació dels Estats Pontificis.

50.- Pensa: qui són per tu els negres, els gitanos, els rumanesos, els refugiats, els perdedors…? I qui ets tu a ulls de tots els esmentats?

La grandesa de ser cristià és saber qui estàs cridat a ser pel altres.