CORONA D'ESPINES

CORONA D’ESPINES

1)- Preguntem-nos: Cui prodest? A qui aprofita el “coronavirus”... I sabrem els principals responsables de l’actual pandèmia.

2).- Nombre d’infectats.- Nombre d’altes.- I finalment, nombre de baixes.

No ens fem il.lusions: No som més que una xifra.

3).- Treballar, cansa. I no treballar, encara més. De dos mals, cal escollir el menor.

4).- Amb la mort, s’acaba el patiment. De la persona que mor, només.

5).- Confinats, exiliats en el propi país, desterrats dels carrers i places, arrestats en el propi domicili, empresonats per decret. La llibertat és una. I existeixen mil maneres diferents de perdre-la.

6).- De Joan Pau II es va dir que omplia estadis i buidava temples. El coronavirus buida temples i estadis. Té més poder que el Papa.

7).- El Manifest Comunista de Marx i Engels postul.la el control central dels mitjans de comunicació. Confiscació de la propietat. Abolició dels drets d’herència. La desaparició de la distinció entre la ciutat i el camp. Educació gratuïta per tothom...En fi: Tot el que el coronavirus està aconseguint sense necessitat d’imprimir cap manifest. Per tant, una de dues: O el comunisme era un virus, o el virus actual és fill pòstum del comunisme, infectat de capitalisme.

8).- Una pregunta: El coronavirus no serà, potser, el fill pròdig del segle XXI, que torna a casa, no a demanar perdó, sinó a venjar-se?

9).- En aquest supòsit, els pares d’aquest terrible fill pròdig, no som tots?

10).- Ara que ens han prohibit rebre visites, és quan més les volem tenir.

11).- Els carrers són deserts. O falta gent o sobren carrers.

12).- Se’m fa estrany que l’Església no digui res. És la única Institució acostumada a parlar de coses que no sap. No hauria de dir alguna cosa?

13).- La gent de la tercera edat constituïm un grup de risc. Som els més fràgils i els més fàcilment contaminables. Faig meva la frase que va dir Borges al seu gran amic Bioy Casares:

• “Ya somos el olvido que seremos”. Alguns, ja hi estem entrenats.

14).- Aquell capellà solia repetir: “Endavant! No tingueu por!”. I un feligrès li va contestar: “Vostè diu “endavant”, però no diu en quina direcció.

15).- Un, quan arriba a una certa edat, té la impressió que, observant en públic i en privat les coses que l’Església ens mana o ens demana, no està contribuint a la causa del bé en el món. Per què serà?

16).- És una pena que no hi hagi miracles. Però encara és més penós creure que només un miracle ens pot salvar dels mals presents.

17).- És de necis pensar que només Déu ens pot salvar de la pandèmia del “coronavirus”. És que no sap, aquesta gent, que Jesús, el Fill de Déu, va morir coronat d’espines? I encara més: És que hi ha gent que encara pensa que la religió té resposta a totes les preguntes? Com és que, aquesta gent no veu que la religió genera més preguntes que respostes?

18).- Reflexiona, amic: “els mals -per sort o per desgràcia- són democràtics. Els béns, són privats. La salut és pública. El coronavirus ha fet que la salut que anomenem privada, estigui al servei de la salut pública. Aquest és un dels pocs casos en què la unió fa la força. I la fa a fi de bé.

Recordem l’avi Siset i la seva “estaca”

Vostre: Jaume.29-III-20