PASQUA i VOT

LA PASQUA DEL VOT---------------------------------jaume.-28-abril.-2019

Visc el dia d’anar a votar com la Pasqua de la Democràcia. Avui és dues vegades diumenge. He celebrat en privat la missa, com tants altres diumenges. I d’aquí a una estona, celebraré en públic la cerimònia del vot, que és secret. Sembla que hauria de ser al revés, no?, però en el meu cas és així.

Fa un dia rúfol, però no m’importa.

El valor que té el vot no depèn de res extern al fet mateix d’anar a votar.

No he faltat mai a la cita de les urnes. Que per molts anys pugui votar!

Quin és el valor del vot?

• És un valor intangible. Com tot el que no té preu.
• És un valor semblant al de la dignitat personal, que no es compra ni es ven.

Expliquem primer què és un valor.

• Tot valor és subjectiu. No existeix al marge del desig.
• Diu Spinoza: Nosaltres no desitgem quelcom perquè jutgem que és un bé, sinó al revés: és un bé perquè el desitgem. En conseqüència tenim per dolent el que avorrim o detestem.

Exemples: L’avar jutja que l’abundor de diners és millor que tot; i l’escassetat, el pitjor de tot. L’ambiciós desitja sobretot la glòria, i res no tem més que la vergonya. L’envejós és feliç amb la desgràcia d’altri, i res l’entristeix més que la felicitat dels altres. I així, cadascú jutja segons el seu afecte quines coses són bones o dolentes, útils per a ell o bé inútils.

Relativisme? Per força. Un valor és el que és desitjable. I és desitjable perquè és desitjat. Si deixa de ser desitjat, adéu al valor! El diner, per exemple, per segons qui val més que la justícia. En canvi, per d’altres, val més la justícia que el diner. No existeixen valors absoluts. Només existeixen els desitjos i els conflictes entre diferents desitjos.

Valorar, doncs, és crear: el valor de les coses el creem nosaltres.

Una altra cosa és la veritat:

Que una cosa ens sembli bona o dolenta depèn del nostre desig. Però que sigui vertadera, no. Però, la veritat, és un valor?

• Sí, si la desitgem i estimem. És un valor per gairebé tothom. Sant Agustí deia que ningú -ni tan sols els mentiders- vol ser enganyat.
• Ara bé: el valor de la veritat depèn del desig que tinguem d’ella. Però la seva veritat intrínseca, no depèn del desig.
• Conclusió: Tot valor és subjectiu (inclús la veritat vista com un valor), però cap veritat és subjectiva. Tot valor és relatiu, però tota veritat (en tant que vertadera) és absoluta.
• Finalment, tot valor pertany a l’home. Tota veritat, a Déu.

D’aquí ve que la veritat sigui lloc d’encontre, més que no pas els valors. Per això la cerquem; per això la desitgem; per això ningú no la posseeix de forma absoluta. El dia que deixem d’estimar-la i de desitjar-la deixarà de ser un valor, per nosaltres, però no per això deixarà de ser veritat. Si no estimes la veritat, almenys deixa en pau els que l’estimen i la cerquen. I sobretot no pensis que el teu amor per la veritat és una prova. I al revés: no pensis que allò que desitges perquè és un bé per tu, ha de ser -també- un bé per tothom o una veritat absoluta. Són dos plans diferents: el valor, pertany al món subjectiu. La veritat, al món objectiu. Barrejar aquests dos mons, és font de discòrdies i de fanatismes.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta és la meva reflexió prèvia al fet d’anar a votar. Però penso que pot ser igualment vàlida aquesta nit quan els resultats siguin públics. Veurem com tots els partits exulten d’alegria com si haguessin guanyat (valoració subjectiva dels resultats). Però, l’únic guanyador és la democràcia, l’exercici del vot, sense el qual la democràcia seria una pura entelèquia. Com sempre, gràcies. I com sempre, vostre: jaume.