NOTES CULTURALS SOBRE LA PANDÈMIA

NOTES CULTURALS SOBRE LA PANDÈMIA

Pan.- prefix. Significa “tot”, “Pan-to-crator”: “Déu creador de tot”. En l’art bizantí i en l’art romànic, la figura del Pantocràtor és molt freqüent. Durant l’Edat Mitjana, les pintures i les imatges servien per adoctrinar el poble. D’aquí ve la dita: val més una imatge que cent paraules. I això explica que l’aparició del cinema fos malvista per l’Església. La censura no donava l’abast. A l’espectador se l’advertia de la perillositat del film a base de rombos. A més rombos, més perill.

Pandèmia: Malaltia que ataca la majoria de la gent d’una contrada o de diferents contrades.

Epidèmia: Malaltia que durant un temps afligeix un poble atacant simultàniament un gran nombre de persones.

Virus: Metzina que conté l’agent excitador d’una malaltia infecciosa, per mitjà de la qual la malaltia és comunicada o transmesa.

Vacuna: Tota substància que, inoculada a un individu, l’immunitza contra una malaltia determinada.

Vacunar: Inocular una vacuna en el cos d’algú.

• Més val prevenir que guarir-

Prevenir: Advertir per endavant d’alguna cosa (sobretot nociva).

• Preveure alguna cosa per impedir-la o evitar els efectes.

Prevenció: L’acció de prevenir un risc o un dany.

• Predisposició de l'ànim en sentit desfavorable.
• Tenir prevenció en contra d’algú (o contra alguna cosa).
• Examinar alguna cosa sense prevenció.

Preventiu-iva (adjectiu): S’aplica a tot allò que serveix per prevenir.

• Exemples: remei preventiu, mesures preventives, cura preventiva, presó preventiva.

Pal.liar: Atenuar una malaltia sense guarir-la (Remei pal.liatiu).

Contagi, contagiós, contagiar

Contacte: La base del contagi és el contacte.

• Aquest pot ser directe o bé indirecte.
• La transmissió d’una malaltia contagiosa és pel contacte.

Contagiar: (forma transitiva): Transmetre per contagi (un mal o malaltia)

Contagiar-se (pronominal): esdevenir malalt per contagi

• (en sentit figurat): Contagiar l’entusiasme.
• El bon (o mal) exemple és contagiós: S’encomana.

Contaminar: corrompre per contacte (o infectar: el seu sinòn

• polític corrupte.- societat corrompuda.- deixar-se infectar.

Contagiós-sa: adj.- Que es comunica per contagi. malaltia contagiosa.

• sentit figurat: tot el que, sense ser malaltia, es pot contagiar. La rialla, el vici, el malhumor, les ganes…

Confinar: intrans. i trans.-

• Catalunya confina al Nord amb França.(intr.)
• Tancar (algú) dins un espai limitat.

Confinament: Acció de confinar o confinar-se en un lloc.- Aïllament..

• Decretar el confinament (d’algú).
• El confinament en què visc (per decret del bisbe)

Els homes no som illes.- (Llibre de Thomas Merton. Monjo Trapenc).- L’ésser humà és per definició sociable. D’aquí ve que ens repugnin tant les situacions d’aïllament (com la presó).

Dins d’una presó, el càstig més dur sol ser la cel.la d’aïllament.

Tot el que afecta a la prohibició de llibertat personal o social sol ser dur.

D’aquí ve que els règims que garanteixen els drets i les llibertats siguin millors que els règims dictatorials o totalitaris.

La solidaritat neix de l’interès comú (en defensa dels drets i llibertats)

• “El que no vols per tu, no ho vulguis per ningú”.
• L’amor solidari és -per definició- fraternal (o sigui: cristià).
• Ser solidari és saber-se posar en el lloc de l’altre (o dels altres).
• El bé i el mal no tenen fronteres.

Hi ha gent que es pregunta: On són els capellans? (a mi m’ho han preguntat.- És lògic: Abans del Vaticà II, el capellà visitava els malalts per poder administrar-li’s els últims sagraments. Això no era exemplar. La vida és sagrada, i la llibertat, no menys. El zel que semblava exemplar, era en benefici de la pròpia empresa (o Institució), no de la persona ni tampoc de la societat.

Aquest article està inspirat en uns versos de Salvador Espriu:

• “He viscut per salvar-vos els mots”.
• Salvar els mots és salvar la llengua i, en definitiva, la identitat pròpia i col.lectiva.
• M’he servit del diccionari Fabra, fruit del treball col.lectiu de l’Institut de la llengua catalana, on hi van treballar persones tals com Mn. Cinto Verdaguer, Ruyra, o Alcover, que, després, va publicar el seu diccionari català-balear.
• El procés era sempre el mateix: recollir els mots de la parla popular i passar-los pel sedàs dels criteris normatius de la llengua catalana.

Queda un tema derivat del confinament. Aquest: L’Estat Providència és millor o més eficaç que les altres formes d’Estat?

• El comunisme defensava aquesta forma d’Estat, però va fracassar.
• L’Església hi ha estat sempre en contra, però no pels motius que pensem, sinó pel seu ateisme militant. Greu error. Déu és indiferent tant als qui el neguen com als que l’invoquen. El Déu cristià vol ser estimat en els seus fills. “Tot el que feu als altres -en favor o en contra- m’ho feu a mi”, va dir Jesús. Per altra part, l’evangeli de Joan és explícit al respecte: “A Déu, ningú no la vist.”
• “Ningú no coneix el Pare, llevat del Fill” (en qui el Pare s’ha complagut i de qui ha dit: Escolteu-lo! )
• El Fill -en el context de la fe cristiana- és el Déu encarnat, el Déu fet home. És el logos: la Paraula (que crea, que estima, que ens redimeix). En moments com els que estem passant, és lògic que la gent es pregunti: on són els capellans? On són els bisbes? Per què no diuen res? Com és que no donen la cara? Podrien, almenys, posar al servei de la salut pública alguns dels seus locals, no? Hi ha rectors que ho fan, però ai!, són pocs i actuen al marge de la jerarquia.

Acabo: Joan XXIII tenia raó: Volia una reforma de l'Església a fons, per tal que aquesta fos capaç de pensar en el món i en el bé de les persones, més que no pas en el seu bé o en el seu propi poder.

Vostre: Jaume.- Cuideu-vos i ajudeu els altres a saber-se cuidar.