DICCIONARI PERSONAL ALTERNATIU i 3

DICCIONARI PERSONAL ALTERNATIU

LLUMÍ: Potencialment, pot ser la causa d’un incendi forestal.

LLUMÍ (2): És millor encendre un llumí, que maleir les tenebres.

CIRI PASQUAL: Simbolitza la llum de Crist. S’encén a l’inici de la Vetlla Pasqual, en la cerimònia del Foc Nou, que té lloc a l’exterior del temple, amb tots els llums del temple apagats. Es reparteix entre els fidels, que avancen en processó omplint el temple amb la llum de les seves candeles. Així, doncs, la llum de Crist són tots els creients, el poble de Déu en marxa.

Regles de la vida cristiana:

1ª).- Ser la llum del Crist, en la vida, Viure pels altres, més que per un mateix. Com va fer Jesús, anomenat el Crist o l’Ungit, després de la seva resurrecció

2ª).- La vida cristiana es viu en comunitat. Viure en comunitat és viure en comunió la fe, l’esperança i la caritat. Sempre amb els altres i fent costat als més febles.

3ª).- El que estima actua. Obres són amors i no bones raons.

4ª).- El cristià sap que voler és poder. La voluntat és el motor de les virtuts.

5ª).- Fidelitat a Jesús. Continua la seva obra. Procura que el teu món interior estigui fet de valors evangèlics.

6ª).- Tota elecció ha de ser lliure. Tanmateix, que sigui lliure no ens eximeix de possibles errors. En cas d’error, rectificar és de savis.

7ª).- El fi no justifica els mitjans. Que el fi que vols aconseguir sigui bo, no serveix d’excusa per assolir-lo amb mitjans dolents.

8ª).- Que el teu ideal de vida sigui fer el bé. I recorda que el primer bé és no fer mal a ningú.

9ª).- Pensa que tot és gràcia. De tot mal, se’n pot treure un bé.

10ª).- El cristià és llum i sal. Agafa’t la vida amb humor. Incloses aquestes 10 regles de vida. Posa un pessic de sal en tot el que dius i en tot el que fas. Falten creients amb sentit de l’humor.

DOBLE VIDA: Portar una doble vida no és el mateix que viure el doble.

SUÏCIDAR-SE: És el que Hitler va fer al final de la Segona Guerra Mundial, en lloc de fer-ho abans de començar-la.

EL MÉS ENLLÀ: Vist des d’allà, és aquí.

DESCANS: Un bé escàs, mentre vivim. Excessiu, després de la mort.

ETERNITAT: Incomprensible per les persones humanes, la condició de les quals és la temporalitat, i aquesta té data de caducitat. Fins al moment present, la millor definició que conec és la següent:

• “L’eternitat és un instant aturat”.

PECAT ORIGINAL: Denominació d’origen (d’origen agustinià). En els evangelis, Jesús deixa clar que el pecat no s’hereta.

LLIBERTAT: Oxigen de l’esperit. L’anhel més persistent de la condició humana. La voluntat irrenunciable de ser qui som. Justament perquè no som lliures d’escollir el ser, per això tothom té dret a ser com és. Res no ens fa més lliures que el respecte a la llibertat dels altres, ja que garanteix el respecte que mereix la nostra.

DIFERENT: Concepte relatiu on n’hi hagi. Tothom és diferent en relació a algú altre. Per tant, de diferents, o ho som tots o ningú. Les fòbies contra el diferent són pròpies de la ignorància volguda. I en aquest sentit, és ignorància culpable. Són fòbies que no tenen raó de ser.

LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA: Que es necessiti una llei, que ens obligui a recordar, provoca vergonya aliena. Tanmateix, la llei posa de manifest que el problema no rau en el fet de no recordar, sino en la voluntat de no recordar. No, de no voler recordar qualsevol cosa, sino de no voler recordar deutes contrets en relació als altres, ja siguin deutes de gratitud (pels béns rebuts), ja siguin de penediment (pels mals que hem infligit). Fer taula rasa del passat és enverinar el present, i alhora impedir que el futur pugui ser millor.

MEMÒRIA COL.LECTIVA: Es diu de la memòria de fets que ens incumbeixen a tots. En això, tots hauríem de ser solidaris. Perquè tots hem pecat per excés o per omissió.

SALT MORTAL: És una tombarella que es fa d’esquenes. En definitiva, és un salt enrere. Com, per exemple, el salt que va ser per a l’Església el moviment “restauracionista” de Joan Pau II i de Benet XVI, en relació a la doctrina del Vaticà II. Pretendre que les coses tornessin a ser com abans del Vaticà II, va ser el mateix que fer un salt mortal, un salt enrere, que va dividir l’Església, ja que ningú no estava obligat a renunciar al pas endavant que l’Església, reunida en concili, havia fet de forma consensuada i completament legal. Aquestes coses s’han de dir.

A LA BABALÀ: Arabisme: expressió que prové de: “Alà bâb Al.lâh”, que vol dir: “A la mà de Déu” (o “en poder de Déu”). Mentre que en castellà vol dir: fer una cosa de qualsevol manera, o, en el millor dels casos, fer-la a “la bona de Déu”. Surti el que surti. Com en el cas d’un escultor, al qual li van preguntar per l’estàtua de marbre que estava esculpint.

• De qui serà, l’estàtua que està esculpint?

A la qual cosa, l’escultor va contestar:

• “Depende”.

• De què depèn?

• “De cómo me salga: Si me sale con barba, serà San Antón. Si no, la Inmaculada Concepción”. (Entesos).

EL DOGMA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA: Va ser proclamat per Pius IX, l’any 1854, apel.lant a la seva pròpia autoritat, no menys que aprofitant l’oportunitat que li brindà l’augment de la devoció popular a la Immaculada, propiciada per les “aparicions” d’aquesta als seus devots de França, tals com, Catherine Labouré, a París (1830), als pastors de La Salette (1846), i a Bernadette Soubirous. a Lourdes (1858).

NOTA: La meva família per via materna és aragonesa. Com tothom sap, a l’Aragó, la devoció a la “Virgen del Pilar” és la prevalent. Entre els records de la meva infantesa, hi ha el d’una neboda de la meva mare que cantava i ballava -amb molt d’encert- una de les “Jotas” més populars a l’Aragó, la lletra de la qual diu: “La virgen del Pilar dice/ que no quiere ser francesa,/ que quiere ser capitana/ de la tropa aragonesa”.

Cito la lletra de memòria, de tant escoltar-la. Fins que un bon dia vaig prendre consciència -sense voler, com qui diu- de la contradicció que la lletra d’aquesta “Jota” implica. En efecte: La Verge -em vaig dir a mi mateix- no vol ser francesa. D’acord, només que, si és així, com s’explica que les seves principals aparicions hagin tingut lloc a França?

Bona Pasqua a Tots, Amics i feligresos: Vostre: Jaume -3-IV-2021