PREPARANT L'ANIVERSARI

PREPARANT L’ANIVERSARI.

1) Cada dia que passa compleixo anys. (Compta més l’experiència que l’edat).

2) Una vida és molt poc per aprendre tot el que la via ensenya

3) Si creus que ho saps tot, ets un neci. Si saps que no saps res, ets savi.

4) No posis l’esperança en el futur: Hi ha massa coses que no tenen futur.

5) No difamis: La difamació mata l’ànima de la persona difamada.

6) Si creus en Déu, estima els pobres. Si no hi creus, també.

7) Fa temps que l’Evangeli ha deixat de ser una bona notícia. Busca el perquè. Qui busca, troba.

8) Episcopus vol dir “vigilant”. T’agrada que et vigilen o prefereixes vigilar? En qualsevol cas, qui vigila els “vigilants”? Qui els controla?

9) No t’enganyis: No està escrit enlloc que “on hi ha autoritarisme, allà hi ha Déu”.

10) El que sí està escrit és: ubi caritas et amor, ibi Deus est. (On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu). Es pot dir cantant.

11) Els integristes es creuen molt savis. Ens volen fer creure que defensen els interessos de Déu. D’un Déu que no interessa ningú.

12) A més fidelitat a l’Església institucional, més lluny estem de ser fidels a l’Evangeli de Jesús. La causa de Jesús està per damunt de qualsevol institució.

13) “El meu regne no és d’aquest món”, va dir Jesús a Pilat. Però no va condemnar el món, sinó el ridícul afany de regnar en el món. Va ridiculitzar el poder. Hem tardat vint segles a entendre el sentit d’aquesta frase. Vint segles afirmant l’existència d’un altre món.Quin altre món? Quants mons ha creat, Déu? Un, no? No és tan difícil entendre que el que Jesús volia, no era un altre món, sinó un món més just que aquest; un món menys excloent, més habitable. Més de tots.

14) Gràcies a l’ajuda de molts espero poder complir el meu aniversari. El 24 de Juliol en compliré 81. Sembla que no pugui ser. I gràcies al càncer -fruit de la malícia d’un pocs- els compliré com l’eunuc en què m’he convertit. S’han complert els pronòstics: els metges em van dir que que el càncer de pròstata -sobrevingut a causa de l’estrès en què vaig viure, i de la pressió a què vaig estar sotmès, arran de la mort del fillol- era irreversible. El nivell del PSA (nivell tumoral) era de 1.600 (el normal és de 4’4). “El màxim que podem fer és convertir-lo en crònic”, que és la manera d’evitar la metàstasi, però ha de saber que els remeis són tan forts, que són l’equivalent d’una castració química.

• Endavant!, vaig dir. Així no seré un perill per ningú. Només una pregunta: podré escriure?
• I tant! La castració no afecta el cervell. Afecta la libido.
• Això què vol dir?
• La renúncia a qualsevol tipus de plaer sexual.
• Endavant!

Fa més de sis anys que no tinc ni un mal pensament. Però no puc evitar que hi hagi qui mal pensi de mi. Vaig lluitar contra el càncer com un espartà. Vaig aconseguir rebaixar el nivell de PSA a 0. De 1.600 a zero. No està malament, oi? Però el càncer és més tossut que una mula. Així que el cos s’habitua a la medicació, recupera el terreny perdut. Actualment el tinc a 40, però un 40 estable (segons el metge). Això és tot. S’acosta un nou aniversari. Si em voleu fer feliç, sigueu feliços.

No us dic que pregueu per mi. Si voleu pregar, pregueu pel pobre Kekeo, víctima innocent de les misèries humanes. Jo prego per ell cada dia. No crec que la seva mare, ni el bisbe, ni el Vicari general, ni el flamant nou Vicari judicial facin el mateix. No importa. Ja ho faig per ells.

A la meva edat, cada nou aniversari val tant, que s’ha de preparar amb temps. És el que intento fer per mitjà del present escrit. Que sigueu feliços, com si el meu aniversari fos el vostre. És tot el que demano.

Vostre: jaume. (12-7-2020)