Post date: Oct 22, 2017 10:25:16 PM
La vida mateixa
m’ha fet la ferida
que duc en el cor.
La duc sense queixa,
i sense cap rancor.
D’aquella ferida
me’n queda el record.
He fet del meu cor
una urna secreta.
La vella ferida
avui és el tall
per ficar-hi el vot.
El meu vot és lliure
com la Catalunya
on voldria viure
tots els anys que em resten
que sé que són pocs.
Això no em preocupa,
ni em fa perdre el son.
A mi el que em preocupa
és que el meu país
no sigui un infern,
sinó un paradís
sense cap okupa,
ni cap invasor.
Quan no agafo el son,
penso aquestes coses
i és com si escoltés
la millor non non.
Hi ha un àngel que vetlla
al capçal del llit.
Veig brillar una estrella
al llarg de la nit.
Sé que mentre brilli,
ni un sol català
serà perseguit
Perquè aquesta estrella
és del rei David.
Sempre manté oberta
la seva parpella.
Perquè té l’ encàrrec
de vetllar tothora
pel nostre país
que és un nen petit.
Un nen que no plora,
sinó que somriu,
perquè sap que és l’hora
d’assolir la fita
sempre somiada
de ser un país lliure,
i d’engrandir el niu.
Catalunya canta,
canta a ple pulmó,
que has estat molt segles
sense dir ni piu.
Catalunya crida
“No” a la submissió.
Volem una vida,
de gran germanor.
Visca Catalunya,
terra del Senyor.
Ni una sola taula,
sense pa i porró,
i la dolça parla
del que sap dir sí,
perquè sap dir “no”.
Tenim al davant, un nou horitzó.- Jaume.