Embedded Files
L'AIGUAT
La pluja repica damunt del teulat.
No para de ploure. S’acosta un aiguat.
El fill es desperta, inquiet i sobtat
pel vent que ara lladra com gos desfermat.
El fill busca el pare i el troba vetllant.
Maleïda pluja! diu el fill, cridant.
El pare se’l mira, se’l queda mirant.
En els ulls del pare hi ha un interrogant.
El fill diu al pare...Pateixo pel blat,
pel blat i per l’ordi, pel bou i el cavall.
Em dol que la pluja acabi en aiguat,
l’aiguat que devora un any de treball..
No vull que pateixis, fill meu, pel sembrat;
el temps de la sega fa temps que ha acabat
Tant el blat com l’ordi són a bon resguard.
El mal són els pobres quan cau un aiguat.
Els danys més terribles, no seran pel mas.
seran pels més pobres que viuen al ras.
- Perdona’m, oh Pare, el fill diu veraç,
- m’oblido dels pobres, aquest és el cas.
El pare, aleshores, alliçona el fill,
li diu coses sàvies...amb un to senzill.
(La pluja no cessa retruny el teulat,
no queda cap dubte... És pluja d’aiguat)
“Escolta la pluja, escolta què diu?
No sents com desborda la llera del riu?
No sents com augmenta la força del vent?
El vent estimula el riu i el torrent.
Les aigües es troben i amb una abraçada
formen la riuada, que avança embogida,
destruint amb fúria tot alè de vida”.
Els pobres captaires reben els primers,
La gent sense sostre no gaire després.
Tots desapareixen i ningú diu res.
Tant poden ser quinze, com poden ser tres.
Ningú no protesta davant de l’aiguat,
perquè té un missatge que fa feredat..
“Que hi hagi tants pobres, pregunta l’aiguat,
en tinc jo la culpa o la societat?”
La pluja es complica...Hi ha trons i llampecs.
La por s’apodera dels més barbamecs.
Per ells la tempesta és càstig diví.
Tu, fill, no te’ls creguis Això no és així.
La mort dels més pobres quan cau un aiguat
revela la xacra de la societat.
Les coses que es veuen i ningú en fa cas,
són mals que permeten parlar de fracàs.
El fill, aleshores, pregunta angoixat:
¿No són desgràcies, els mals de l’aiguat?
Al pare li sembla que el fill és sagaç.
Desgràcia és desgràcia, fracàs és fracàs.
L’aiguat és desgràcia o és un fracàs?
Bona pregunta! diu al bordegàs.
L’aiguat, jo diria, és meitat i meitat.
Meitat és desgràcia Meitat és fracàs.
- Explica-m’ho, pare, que no s’entén pas.
La pluja repica damunt del teulat,
repica més fluix. El vent s’ha calmat.
El pare aleshores amb to molt més lleu
explica al seu fill les coses que ell creu.
“Els pobres que moren en mig de l’aiguat,
en lloc de morir-se retornen al llot.
El llot primigeni El llot del no res,
del qual vingué tot Per Déu, tot és res”.
“Es tracta, fill meu, d’una regla de tres
l’aiguat ens l’ensenya i no l’hem après.
Només són desgràcies els mals no evitables.
Pels mals no evitables no hi valen miracles.
ni càstig diví. Déu no és assassí.
En canvi, fill meu, els mals,
si són evitables, en som responsables,
Mals no evitats -en part-, són mals provocats.
Fent el que has de fer, el fracàs no ve.
Pocs són els pobres, molts els empobrits
aquests els fabriquen el rics massa tips..
La pluja repica damunt del teulat.
Depèn de nosaltres que acabi en aiguat.
Jaume. Oct. 2018
Google Sites
Report abuse