Embedded Files
Post date: Apr 22, 2018 5:59:25 PM
La nit era tan densa, negre i llarga,
que semblava un hivern inacabable.
De sobte es tornà dolça en lloc d’amarga,
perquè la lluna eixí com un miracle.
Lluna de foc, vermella com la lava,
que a mi em va deixar bocabadat.
La nit ja no era negra sinó blava,
i jo un adolescent enamorat.
Les penes que tenia esvaïren,
i la por s’allunyà del meu camí.
Si els ulls de Déu de dia i nit em miren,
no crec que res em pugui fer patir.
Contempla, ànima meva, la natura,
i veuràs la bellesa del bon Déu.
Un Déu que estima tota criatura,
perquè és pare de tots i també teu.
Jaume, 17 d’abril de 2018
Google Sites
Report abuse