Article dos-cents: CATALANS INDEPENDENTS

Post date: Feb 25, 2018 6:32:39 PM

Article dos-cents: CATALANS INDEPENDENTS.- Jaume.-25-II-18

Lliures.

1.- Tota persona té el deure i el dret de viure amb dignitat.

2.- Viu amb dignitat la persona que no està sotmesa a la voluntat d’altri.

sinó que pot fer -lliurament- la seva santa voluntat.

3.- Únicament pot fer la seva “santa voluntat” la persona mestressa dels seus actes. Aquesta persona rep el nom d’independent.

Al jutge Llaneras.

1- Vostè pot tancar a la presó els Jordis, però no les seves idees.

2.- Les seves idees tenen més poder de convocatòria ara que abans.

3.- L’aplicació del 155 és un error polític i judicial. Esmeni l’error i eviti la submissió del poder judicial al poder polític. Sigui independent.

Les lleis.

1.- A la pràctica, les lleis són molt menys útils que els esforços individuals.

2.- Els esforços individuals sumen i es transformen en col.lectius.

3.- L’esforç col.lectiu fa inútils les lleis prohibitives.

La Constitució.

1.- El sentit comú és més fort i més eficaç que cap Constitució.

2.- Les Constitucions es fan i es desfan. El sentint comú, roman.

3.- Ergo: el sentit comú ha d’inspirar els canvis en la Constitució.

Els vincles.

1.- Els vincles artificials són a l’arrel de tots els mals.

2.- Són artificials tots els vincles imposats per la llei de l’embut.

3.- Els vincles imposats són cadenes que cal trencar. La primera exigència de la dignitat humana és la llibertat -no les cadenes.

La llibertat.

1.- El meu Déu és la meva llibertat.

2.- Sense llibertat no hi ha culpa, ni mèrit ni pecat.

3.- Escolta Sepharad: “Els homes no poden ser si no són lliures”. La nostra llibertat és necessària i merescuda. Es tracta de ser o de no ser.

Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia.

1.- Aquest fou el lema de la Transició Democràtica: Els pas de la dictadura franquista al sistema de govern democràtic.

2.- La llibertat anava acompanyada de la petició d’Amnistia pels presos polítics. Amb els Jordis a la presó tornem a estar com abans o pitjor.

3.- L’autonomia estava cridada a créixer. El Nou Estatut d’Autonomia consensuat fou denegat pel govern central. Sense la separació de poders, la Democràcia era, doncs, incompleta.

SOBIRANIA

1.- “Si has d’explicar qui ets, aleshores està clar que no ets ningú”.

2.- L’autonomia era insuficient. No érem ningú. Havíem d’explicar qui érem a cada pas. El sistema de “Cafè per a Tots” era un engany.

3.- Per sortir de l’engany necessitàvem molt més que una autonomia merament administrativa i escassament legislativa. Necessitàvem ser sobirans en qüestions de govern.

SER SOBIRÀ ÉS SER INDEPENDENT.

1.- La sobirania no pot ser compartida.

2.- Per deslligar-nos de l’Estat necessitem un Estat propi.

3.- S’obre pas el Procés Constituent, amb la mirada posada en la Unió Europea.

SER INDEPENDENT NO ÉS SER INSOLIDARI.

1.- Cert que viatja millor qui viatja sol.

2.- Tanmateix el terme del viatge és la Unió Europea, no l’aïllament.

3.- Ser independent no vol dir ser insolidari. És dir “no” a la submissió per avançar -des de la llibertat- cap a la igualtat i la fraternitat amb els Estats sobirans. Avui, aquesta fita es pot assolir sense fer la revolució.

SENSE REVOLUCIÓ NO ES POT PARLAR DE “SEDICIÓ”.

1.- Les urnes fan innecessàries les armes.

2.- L’acusació de sedició contra els Jordis i contra alguns polítics provoca vergonya aliena. És un disbarat. Una falsedat impròpia d’un país que es té per catòlic.

3.- Ignora la justícia espanyola que Jesús fou condemnat a mort per sediciós? Falsa acusació que, ara i aquí, es repeteix en els Jordis.

L’IMPERI DE LA LLEI VERSUS PROCÉS CONSTITUENT.

1.- L’expressió del President Rajoy és un manlleu -mal entès i mal aplicat- de l’estudi d’A. V. Dicey sobre els drets constitucionals, que donaren peu al constitucionalisme.

2.- En el catàleg dels drets constitucionals hi figuren: a) La protecció de la llibertat d’expressió i de moviment. b) Les garanties processals, els procediments legals justos, la independència judicial, l’accés a tribunals superiors, lleis minuciosament redactades, la no imposició de penes cruels o inusuals a determinats individus, i la no delegació de poders mal definits o excessius. (Res de tot això no ha sigut respectat).

3.- L”Imperi de la llei”, quan s’aplica, s’ha de poder sotmetre als pertinents tribunals internacionals. La justícia ordinària no és competent.

INDEPENDÈNCIA I ÈTICA CRISTIANA.

1.- L’ètica cristiana no és el millor aliat del procés cap a la independència.

2.- Les raons són els defectes que l’ètica cristiana presenta. a) És poc tolerant.-b) No busca el bé per el bé, sinó que segueix un sistema de premi i de càstig, que li resta moralitat.-c) No afavoreix la realització personal (ni col.lectiva) perquè és repressora. - d) Socialment és conformista i immobilista.- e) Manté les persones en la immaduresa. Les persones religioses solen ser immadures.

3.- Durant segles s’ha fomentat la idea de la salvació individual. El treball de la salvació comunitària -a pesar del seu fonament bíblic- encara està per fer. Això no treu que l’anhel d’independència dels pobles no sigui legítim, virtuós i fins i tot heroic.

ELS GRANS ALIATS.- Cal cercar-los en els il.lustrats i en la teologia de l’alliberament.-

En seguirem parlant.- Vostre: Jaume.