CIUTADÀ CRISTIÀ (assignatura pendent)

Post date: Sep 24, 2017 9:41:58 PM

Escric aquesta columna la vigília de l’Onze de setembre d’enguany, un onze de setembre prenyat d’esperances i temors.

He escollit dos conceptes, que, en la meva opinió són substantius. Qualsevol dels dos podria anar al davant. L’ordre dels factors no altera el producte.

Som ciutadans de Catalunya. I som cristians catalans. En les esglésies locals hi ha l’església universal sencera. Així, doncs, som també universals. Català, cristià, universal. (Nota: catòlic, aplicat a l’Església, vol dir universal. Però reduït a substantiu -els catòlics- vol dir cristians fidels al Papa, a diferència dels protestants. Són distincions històriques, que, actualment, han perdut el seu significat primigeni. Jo prefereixo parlar de cristians (mot que els engloba tots: protestants ortodoxes, etc.)

La fidelitat al Papa no és garantia de bon cristià. El Papa també necessita ser, abans que tot, un bon cristià. Podria ser escollit Papa qualsevol cristià? Podria. D’això i d’altres coses semblants parla el present article.

NO HEM ESCOLLIT NI EL LLOC DE NAIXEMENT NI LA FE EN QUÈ HEM SIGUT BATEJATS.-

Això, en principi, no significa cap problema. Es tracta de ser el que ets. I ja sabem que, per SER, cal NÉIXER. I en això no hi entrem, sinó que SORTIM, del ventre de la mare.

• En allò en què no hi tenim art ni part és inútil donar-hi voltes. No està en la nostra mà poder-ho canviar.

PERÒ HI HA MOLTES COSES QUE SÍ, QUE PODEM CANVIAR.

THOREAU, Henry David.

Enguany s’acompleixen 200 anys d’aquest escriptor i filòsof nord. americà.- El seu llibre més conegut és “WALDEN DOS”.

LES IDEES PRINCIPALS D’AQUEST PENSADOR giren a l’entorn de la desobediència civil i la llei.- Les seves idees, amb el pas dels anys, han inspirat els “moviments ecologistes, pacifistes, anarquistes i antimilitaristes”

• En tots ells, hi trobaríem cristians militants, que, aparentment, van per lliure.
• “Anar per lliure”, avui dia, comporta un risc evident. I, justament això és el que m’ha decidit a tocar aquest tema.

Pregunto: No és una contradicció que, en països d’arrels cristianes, com el nostre, “anar per lliure” comporti un risc?

Entenc que “anar per lliure” i “anar contracorrent” són sinònims.

“Anar per lliure”, de fet, és un dret. Altrament, què significaria “ser lliure”? - Pregunto: Jesús, ¿No donava la impressió d’anar per lliure? - En efecte: Precisament per això es veié obligat a dir:

• No he vingut a destruir la Llei ni els Profetes.- Sinó a complir la Llei i a donar compliment al que digueren els profetes”.

En una ocasió, els “Mestres de la llei” li preguntaren quin era el principal manament. - Ja sabeu la resposta: “Estimaràs Déu amb tot el teu cor, el teu esperit i la teva ànima, i al pròxim com a tu mateix”.

“Amb aquests dos manaments s’inclouen tota la Llei i el que digueren els profetes” .- Així, doncs, vingué no sols a complir la llei sinó -sobretot- a ensenyar-nos a complir-la. I aquí volia arribar:

Jesús ens ensenyà que: La lletra mata, i l’Esperit vivifica.

Aquí tenim, doncs, una pauta nítidament cristiana.

Jesús envià els apòstols a predicar la “bona nova (l’evangeli). El cristià té una missió: encarnar en el món la bona nova de l’amor de Déu. O simplement la bona nova de l’amor. L’amor sempre és nou. I, tant si el dirigim als homes, com als animals o les plantes (la naturalesa), el dirigim a Déu. El rep Déu.

¿Per què amoïnar-se a confessar-nos creients o amoïnar-nos pels que es proclamen ateus, si això no té per Déu cap interès?

• No els que diuen “Senyor, Senyor” estimen Déu, ni els que no ho diuen -o diuen el contrari- no vol dir que no puguin agradar Déu, perquè, per Déu, OBRES SÓN AMORS I NO BONES (O MALES) RAONS.

LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL (No menys que la religiosa) és bona si dóna bons fruits.

L’Obediència (civil i religiosa) està sobrevalorada. Sovint no és ni virtut, sinó comoditat. O interès, perquè, l’obediència, sempre sol ser recompensada.

LES LLEIS PODEN SER INJUSTES, i tanmateix legals.

• La Constitució ha de ser respectada (Però sempre pot ser millorada. I com es pot millorar si ens limitem a respectar-la?

Aquest era el missatge bàsic de Thoreau.

No es tracta de desobeir la llei per desobeir-la, sinó de no seguir-la quan sabem que és injusta. Les lleis que discriminen, per exemple, ho són totes, d’injustes.-

REBEL.LAR-SE contra la injustícia de les lleis és el que va fer Thoreau, o Martin Luther King, per exemple.

ELS CAPELLANS (parlo per experiència) no som prou útils a les nostres comunitats perquè no som ni ciutadans (del tot) ni lliures (del tot). Tenim més deures que drets. I sobretot no tenim advocats defensors. Sé el que dic, perquè he conegut la indefensió (i visc en ella).

ELS LAICS sou el futur de l’Església i el futur de la vida cristiana, que és, abans que tot, ESPERIT (“Us deixo el meu esperit”, va dir Jesús).

JESÚS ENS DEIXÀ EL SEU ESPERIT i ens deixem governar, en l’Església (que és el que conec) per persones (clergues i bisbes, majorment) integristes i fonamentalistes, o sigui: esclaus de la lletra i orfes de l’esperit evangèlic que és on ser cristià troba la seva grandesa. El Vaticà II, l’obra del Papa Joan XXIII, va ser la gran oportunitat perduda, però us recordo que la seva doctrina pastorl segueix vigent - no als abusos sexuals i no a tota mena d’abusos. Els de poder (o d’autoritat), no deixen de ser abusos. I és en aquests on la desobediència és virtut.

La desobediència civil va eliminar el servei militar, on, segons es deia, els joves es feien homes. I no era així. La desobediència religiosa és la que ens pot permetre canviar l’”status quo” de la Institució jerarcocèntrica de l’Església, i viure en cristià sense deixar de ser Església. Si l’Església som tots, siguem Església tots, amb llibertat d’Esperit.

BONA I SANTA DIADA, VISCUDA AMB LLIBERTAT.

Jaume