“EN VERITAT US DIC…” (Paràbola sobre la “cuca de llum”)

Post date: Jul 16, 2017 9:33:16 PM

L’Evangeli no enlluerna. Però, a cada pas, hi ha cuques de llum.

• L’Evangeli no és una foguera. És la flama d’un llantió.
• En la foguera hi han cremat heretges. En els llantions, ningú.
• Una cuca de llum és un llantió en la nit.
• Un llantió: una cuca de llum dins del temple.

Estic en favor de les cuques de llum i els llantions.

Estic en contra de les fogueres, dels incendis i els piròmans.

Neró continua cremant ciutats. I culpant dels incendis gent innocent.

Heretge no és el que crema a la foguera, sinó el que l’encén.

El piròman sempre culpa el llumí. I cap llumí no s’encén sol.

• Si el gra de blat no mor, no dóna fruit.
• El bé és aquest gra de blat. És una llavor. destinada a donar fruit.
• No és Déu el sembrador. Ni el sembrador Déu.
• Si Déu deixés d’existir, el sembrador seguiria sembrant.

En veritat us dic…: Desconfíeu dels que invoquen Déu. Se’n serveixen.

Déu, o és el text o no és res. El que no pot ser és un pretext.

Ningú que serveixi Déu pot ser enemic de l’home.

Si la religió ens relligués a Déu, el creient seria l’home més feliç.

Per què seria el més feliç? Per tres coses:

1. Se sentiria més lliure que ningú.
2. Se sabria estimat i estimaria.
3. Seria un home d’esperit. I l’esperit allibera. Seria, doncs, alliberat.

EN VERITAT US DIC…: Sóc el camí, la veritat i la vida.

• Qui em vulgui seguir que em segueixi.

Quin camí? El camí es fa caminant. Es coneix mentre es va fent. Depèn d’on vulguis arribar. Hi ha més d’un camí per arribar al lloc on vols arribar. I sempre hi pot haver dreceres. D’aquí ve que Jesús digui: seguiu-me. Jesús és el camí i el caminant. Punt de partença i terme. Qui el segueixi, no estarà mai sol, ni es perdrà. Llevat que abandoni el camí.

Ara digueu: fer camí amb Jesús, és qüestió de fe o de confiança?

QUINA VERITAT? La veritat és plural, però en cada cas és una. Jesús encarna la veritat humil, la veritat que no s’imposa, la que es deixa trobar. La cuca de llum en la nit. La veritat de la llavor, que no es veu a primera vista, però que dóna fruit. La veritat de l’arbre, que es coneix pels fruits. La veritat que alimenta (el pa de cada dia). La veritat que no enganya ni escanya. La veritat que no conté mentida. La que ens fa lliures. La veritat que allibera. La que no té por, ni tampoc en fa.

QUINA VIDA? Perdona: Quantes en tens? En tens una, com tothom. Només els gats tenen 7 vides (i és una metàfora, no una veritat). Jesús encarna la vida. La vida és personal i intransferible. És sagrada. Ningú té dret sobre la vida de ningú. Tothom té el deure de defensar la pròpia vida i la dels altres. Respectar-la és defensar-la. En la paràbola del “bon samarità” hi ha el millor exemple que podríem trobar del deure que tothom té d’ajudar el pròxim que necessita ajuda. No pot ser casual que, els que passen de llarg, en lloc de prestar ajuda a l’home que ha sigut apallissat, siguin -tots ells- persones vinculades a la mateixa religió, que no és la del samarità. El samarità, per Jesús, és el primer cristià. I el primer cristià és samarità. No és, doncs, el nom que fa la cosa, sinó les obres. Aquest és el senyal d’identitat de cada persona: els fruits, les obres. El cec de naixement, quan fou guarit, va dir que “els homes (que veia per primera vegada) eren com arbres que caminen”. (Clavat!)

---------------------------------------------------------------------------------------------

La CUCA DE LLUM no ha maleït mai les tenebres. Sense les tenebres, res no sabríem de la cuca de llum. La cuca de llum sap que la seva llum no és gran cosa, però és llum, no tenebra. La tenebra és més fràgil que la llum. D’aquí ve que vagi sempre armada. La llum, en canvi, no necessita armes, ni tampoc les vol. La llum il.lumina. Només això.

Sembla res i és una missió sublim. La llum no va contra ningú. Simplement es deixa veure i permet veure les coses que ella il.lumina. És limitada. Però no excloent. Tota llum es pot sumar a una altra llum. La llum no resta, suma. I a base de sumar, es multiplica.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

EN VERITAT US DIC: Hi ha certes maneres de ser feliç que són, simplement, odioses. (La frase és de Saramago, que, per cert, no era creient. Era “samarità”. I el samarità -de la paràbola-, cristià. Conclusió: el terme “creient” o “no creient” no significa res. No ens aporta res).

Quines són, aquestes formes de felicitat odioses?

• La del ric “Epuló”, de l’Evangeli. En la seva taula hi ha de tot. Hi ha llocs de sobres. Però no hi ha perill que Llàtzer segui a la taula d’Epuló. És la mena de ric que tot ho vol per ell.

Llàtzer s’alimenta de les engrunes que cauen de la taula d’Epuló.

• La del dictador, un energumen dels més repel.lents. N’hi ha de totes les mides i es troba en tots els estaments.
• La felicitat del torturador, de l’explotador, del que adoctrina, del que esclavitza, del que condemna, del que s’afirma negant, en fi: la felicitat egoista,en qualsevol de les seves formes.

------------------------------------------------------------------------------------------------

EN VERITAT US DIC… Ningú se salva sol. Ni es condemna sol.

• Se salva el que no condemna. Es condemna el que no salva.

L’home és lliure. Això el converteix en Homo eligens.- Vulgui o no, haurà d’escollir. Si ell no escull, s’exposa a ser escollit. No serà amo de la seva llibertat. Si és així, servirà una Causa equivocada. No serà feliç. Ni contribuirà a fer feliços els altres.

• No escullis a cegues. Ni et deixis enlluernar. L’excés de llum provoca ceguesa. El cec de naixement es guareix. El que s’encega, no. Ha escollit la ceguesa. O ha escollit a cegues.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

EN VERITAT US DIC…: El sentit de la vida no pot ser altre que la mateixa vida. Estima la vida. La teva i la dels altres, com estimes la teva. Això és viure. Viure i deixar viure. Deixar viure i conviure.

• Ningú no és ningú/ Tothom és algú.
• Algú que som tots/ I tots som algú.

Una cuca de llum, no és res. Però és molt més que la fosca. Si cada persona fos una cuca de llum, no hi hauria tenebres.

Ets lliure d’escollir, el que no pots és no escollir. Perquè, altres ho faran per tu.

La vida ens obliga. Ens crida. Ens exigeix actuar. No hi ha actuació que no tingui risc.

El risc d’equivocar-se no ha de fer por. Fa por el que no sap esmenar-se.

Fa por el que no sap reconèixer que s’equivoca.

La cuca de llum val per la seva llum.