Post date: Jun 3, 2018 6:24:19 PM
EL GROC ha substituït el verd, a Catalunya.
Borges (el gran escriptor -argentí, com el papa Bergoglio) explica que, abans de quedar cec, l’últim color que va veure és el groc.
El groc és, doncs, el color que du gravat en la seva retina.
Es tracta d’una cita del profeta Isaïes, segons la qual la gent sabria que el regne de Déu havia arribat quan els homes s’adonessin que els cecs hi veien i els sords hi sentien. I també quan els coixos caminessin. I la bona nova de l’amor de Déu fos anunciada als més humils.
Que els cecs hi vegin i els sords hi sentin té a veure amb el groc.
S’explica, doncs, que, un altre escriptor, no menys genial que Borges, -Òscar Wilde- fes el següent comentari -a un amic que estrenava una corbata groga-. Caram!, li va dir: Només un sord podria exhibir una corbata semblant.- (Una corbata -s’entén- tan cridanera).
El groc s’ha convertit en el color de l’esperança, a Catalunya. Esperem que -un dia- els cecs hi vegin i els sords hi sentin.
Aquest dia és com la Parusia -l’arribada del Regne- que Jesús anunciava. Adés el veia llunyà, adés proper, fins que, a còpia d’anunciar-lo, arribà a la conclusió que -el Regne- ja era en mig nostre. És més: en el diàleg amb la samaritana va afirmar que era dins nostre.
El “Regne” de Déu no és el regne de la religió, sinó de la justícia i la pau. Perquè la pau és filla de la Justícia.
------------------------------------------------------------------------------------------------
El groc -no menys que el verd- admet diversos matisos. Hi ha moltes classes de groc, igual que hi ha diverses classes de verd.
Vindrà un dia en què els cecs hi veuran i els sords hi sentiran.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
I aleshores, com interpretar la recent “moció de censura” (?)
El president Rajoy ha sigut cessat pel finançament il.legal del seu partit.
Més corrupte em sembla la prohibició de la llibertat, que no té preu.
Ningú pot ser empresonat per les seves idees polítiques. No, en una democràcia, llevat que aquesta sigui doblement corrupta:
Ara digueu (amb l’Espriu). “La ginesta floreix.- Arreu dels camps hi ha vermell de roselles.- Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.- (..) Ara digueu: Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
- Aquest poble és el nostre. I el nostre, són tots els pobles.
El bé que volem per nosaltres, el volem per tothom.
Des del Vaticà II, l’Església ha deixat de ser el “Cos Místic” de Crist, de Pius XII. I amb més raó, encara, ha deixat de ser “Una societat perfecta de desiguals: la jerarquia (Papa, cardenals i bisbes), i la resta: clergues i laics.- El Vaticà II va decidir que l’Església era la comunitat del poble de Déu, que som tots. - En les esglésies locals hi ha l’església universal sencera.- Església (del grec ecclesia) vol dir comunitat.- El retorn als orígens que el Vaticà II postula és el retorn a la idea de Comunitat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les nostres aspiracions són legítimes.
Van ser segades per Rajoy, que vociferava -amb els seus corifeus- exigint que s’apliqués l’imperi de la llei. Amb quin dret moral l’exigia?
Vostre: Jaume