AFORISMES D'ESTIU

AFORISMES D’ESTIU.

1.- No estic segur de res.- ¿N’estàs segur?.- Segur, no.

2.- Els ingenus serien savis, si les coses fossin com han de ser.

3.- Persones rectes: “Alerta amb els revolts”.

4.- És cert que Déu salva, però jo de tu aprendia a nedar.

5.- Les causes més urgents són les causes perdudes.

6.- Farmàcia de guàrdia: Farmàcia on t’informen sobre la farmàcia de guàrdia.

7.- “Usted, ¿No nada nada? Resp.- “Sí, pero no traje traje”

8.- L’Ego és la única pàtria que no té desertors.

9.- Tothom enyora el “Paradís perdut”, a pesar que ningú l’ha conegut.

10.- La salvació existeix, la llàstima és que no es deixa veure.

11.- És tan humil, que no li fa res reconèixer en públic la seva vanitat.

12.- El vincle matrimonial només es dissol matant la teva parella.

13.- La major part dels problemes que tenim es resolen amb el sentit comú; el mal és que no el fem servir.

14.- Els fracassos amorosos que hem tingut ens ajuden a superar els que no hem tingut.

15.- Sempre coneixem massa tard la muller de l’altre.

16.- La corrupció política no cau mai pel seu propi pes.

17.- No diguis “comprens?” Més aviat digues: “M’explico?”

18.- No sé de què em parles.- Resposta: Ni jo tampoc.

19.- El diluvi universal, ben mirat, va ser el primer genocidi.

20.- Esteu segurs que “l’arbre del bé i del mal” no era un llibre?

21.- No hi ha ningú més valent que un covard emprenyat.

22.- Per què assistim als funerals? Resp: Per celebrar que estem vius.

23,. Quantes coses ens ensenya la vida, que no aprenem en tota la vida

24.- Enguany, les taronges són molt grosses, no trobes? -Sí, però les petites no tant, saps?

25.- “No m’agraden els comiats”.-, diu la persona que es queda sola.

26.- “Si em feu enfadar, agafo la porta i me’n vaig”.- Val, però deixa la porta, sisplau.

27.- Un s’acaba conformant, per molt rebel que sigui.

28.- Els matrimonis de “conveniència” són els que duren més.

29.- Després de moltes imprudències s’ha tornat prudent. Als 90 anys.

30.- Els místics leviten. Per contra, no hi ha levites místics.

31.- Al botxí no li agrada que li manin pressa. Va a la seva “bola”.

32.- “Servei cristià d’urgències”: que passi l’últim, sisplau.

33.- El número preferit dels metges en auscultar un malalt. “Digui 33”.

34.- La raó quan naufraga, neda. La fe, en canvi, crida “auxili!”

35.- Estimar és l’obra d’art dels que no són artistes.

36.- La vida de cada dia, encara que no ho sembli, ens canvia la vida.

37.- El pensament no para. Pensar, en canvi, cansa.

38.- No és estrany que Déu sigui a tot arreu i ningú no el trobi?

39.- La rutina, com el vi, és plena de matisos.

40.- La veritat sempre ens sorprèn. “No ho hagués dit mai!”, solem dir.

Fe d’errates. En l’anterior columna -Franco i el Vaticà II- vaig cometre un error. El 18 de juliol del 1939 no va acabar la guerra (in) civil, sino que va acabar l’1 d’abril de 1939.- El 18 de juliol -però del 1936- és el dia que va començar. L’origen de la meva confusió és la “paga doble”. Em pensava que era per commemorar l’acabament de la guerra, i resulta que no: era per commemorar l’inici (cosa que em sembla nècia).

Agraeixo a l’amic Edmon que m’ho hagi fet veure amb l’e-mail que m’ha enviat. Gràcies! Com bé diu en Ramon -de part meva-, qualsevol suggeriment o correcció és benvinguda. Escric pels amics. I no hi ha res que m’estimuli més que saber-me llegit. De manera que “Gràcies!”

41.- El joc preferit dels jutges és “la gallina cega”.

42.- Seguir la tradició -segons la jerarquia eclesiàstica- és no moure res.

43.- Quan un conferenciant diu “seré breu”, malament rai! No ho serà.

44.- No és el mateix perfeccionar-se que reprimir-se.

Vostre: jaume