Embedded Files
Post date: Jan 27, 2017 4:54:04 PM
En els meus ulls, jo sempre hi tinc el mar.
El mar que tinc als ulls és casolà.
Quan el cel és serè, el mar és pla,
i dels dos blaus, no sé mai quin triar.
El mar que tinc els ulls és franciscà.
Les onades no són cap amenaça.
Només la llevantada el fa enfadar.
Es desferma una mica, pro no massa.
De tots els mars, el meu és el més clar.
Quan era infant, em va ensenyar a nedar.
D´adolescent, me´n vaig enamorar,
i ara de gran, no me´n sabria estar.
Mes hi ha un secret que jo us vull explicar.
També hi ha un altre mar que m´enamora,
Són dos amors que puc compaginar,
i tenir-los al cor tots dos alhora.
El primer és el mar que m´infantà,
El segon, segons com, em va engendrà,
Perquè, de fet, jo ja era capellà,
quan aquest mar, a mi, em captivà.
Estic parlant d´un mar de fantasia,
d´un mar petit que alhora és infinit.
Aquest mar no el veig mai quan és de dia,
només se m´apareix quan és de nit.
És el mar que alimenta l´esperit
que ha renovat la meva vocació.
d´ajudar, de servir i no ser servit,
coses que vaig aprendre del Senyor.
No estic parlant del mar Mediterrà,
el mar que m´acompanya cada dia.
Estic parlant del mar més blau que hi ha,
un mar de realitat i fantasia.
En aquest mar jo sóc un pescador,
de nom Santiago, anomenat major.
Els meus amics es diuen fills del tro,
i seguim junts els passos del Senyor.
Estic parlant del mar de Terra Santa,
un mar de grans amors i vells records.
Un mar que mai no plora i sempre canta,
un mar que conté mils de tresors.
Somio cada nit que vaig en barca,
navegant entre escumes i miracles.
La barca és tan humil que no té marca,
no és per turistes ni per espectacles.
M´acompanya un grup de feligresos,
Al meu costat hi veig les tres Maries.
Naveguem molt contents i ben distesos,
alliberats d´antigues melangies.
Hi ha qui troba a faltar una Maria,
la mare dels dos fills del Zebedeu.
Es cert que encara manca una Maria,
Maria Salomé, que val per deu.
Em pregunto qui sap on deu estar.
De sobte apareix dalt de la barca,
una amiga de tots que es diu Pilar.
Amb ella ja tenim completa l´arca.
Que bonic que és el llac de Galilea,
L´alegria del mar se´ns encomana.
Som un grup de fidels de la Judea,
o d´un Riells de l´època romana.
La Pilar s´asseu al meu costat,
em presenta el marit, Josep Simó.
Jesús, em diu, ens ha ben captivat,
voldríem ser deixebles del Senyor.
Agafo aigua del mar amb la mà dreta,
Els pregunto si es volen batejar.
Al mateix temps els dic a la bestreta,
que per ells seré més que un capellà.
Seré el vostre germà de Galilea,
i tindrem a Jesús per referent.
En nom de l´Esperit que tot ho crea,
jo us batejo en aquest mateix moment.
Ja tenim la Maria que ens mancava,
La Maria Pilar de Salomé,
El seu espòs Simó, que abans pescava,
d´ara endavant farà de timoner.
Cantem un al.leluia tots plegats,
i entonem les més belles melodies,
Siguem agraïts i benaurats,
per tenir per pilars quatre Maries.
Rebo del mar la llum i la claror,
m´agombola el vaivé de les onades.
En els ulls tinc un punt de salabror,
i visc sense horitzons ni campanades.
Banyo en el mar les penes i alegries,
i tinc en cada mar quatre Maries.
Jaume, l´últim capellà del mar de Galilea i el mar Mediterrà.
Google Sites
Report abuse