Embedded Files
INNOCENTS
CONTE DEL GOS I EL GAT. (UN REGAL DEL TIÓ) jaume
Us ofereixo un fragment
del diàleg mantingut
entre el nostre President
i el President de l’Estat,
per descomptat espanyol.
Valgui l’aclariment,
per evitar el primer gol.
Diàleg de presidents,
d’amplitud molt desigual.
Tingut abans de Nadal,
al nostre Cap i Casal,
com si aquesta deferència,
tingués un valor real.
Doncs no el té, que quedi clar.
D’això se’n diu fer passar
un trist bou per bèstia grossa.
Ja sabem que els hi fem nosa!
Parlem del que hem de parlar,
que el problema no és la rosa
sinó en quina mà està.
El problema és la justícia,
que no sap ser equitativa,
i va mantenint activa
la seva actitud passiva.
Sempre dic que l’enemic
de totes les causes justes
és el temps, que va passant
de manera inexorable,
desgastant, talment un corc,
els mobles de la memòria
i els llaços de color groc.
Amb els partits dividits
s’ha tergiversat la història,
i es poden comptar amb els dits
els que conserven la glòria
de no fer mals acudits
sobre la independència
i el preu que ens està costant.
Els presos i exiliats
són els que l’estan pagant.
I ells no han demanat l’indult,
però es veu que aquesta paraula
va surar damunt la taula
dels esmentats presidents.
I el del govern de l’Estat
va dir al nostre autonòmic
un pensament salomònic:
- Sé que alguns parlen d’indult,
- i això és del tot impossible,
- De què han de ser indultats
- uns presos no condemnats?
I el cas és que té raó,
no s’escau parlar d’indult,
sinó de deixar la presó
com més aviat millor.
I que l’autor de l’insult,
el que va dictar presó,
demani als presos perdó,
i a tots aquells ciutadans,
-ciutadans i ciutadanes-
que van rebre bastonades,
les disculpes obligades
en casos d’aquest calat.
Ja està bé de prendre el pèl!
Ja està bé de fomentar
fòbies anticatalanes!
Com més regals, més mal dades.
Només volem el que és just:
Res d’indult ni de perdó,
simplement: fi de presó
dels nostres presos polítics,
a canvi, els que som crítics,
us regalem el disgust
que hem tingut en constatar
que ni la vaga de fam
us fa recapacitar.
Algú pensa que és normal
que la presó preventiva,
a pesar de ser il.legal,
sigui, com més va, més viva
i cada pres més malalt?
Abans no s’acabi l’any,
s’ha d’acabar aquest engany.
S’ha d’acabar una comèdia,
que ja té gust de tragèdia.
Això d’esperar el judici
ja no és excusa, és vici.
L’indult no pot ser atorgat,
a qui no ha estat condemnat.
Ni pot seguir empresonat
algú que no ha estat jutjat.
Conec aquesta fal.làcia,
preludi de la desgràcia.
La desgràcia que serà
estar obligats a escoltar:
El cas ha sigut jutjat,
i, per tant, és cas tancat.
Cas tancat no, president;
permeti’m que faci esment
de l’indult que vam pactar
a canvi de saber esperar.
Atès que ja hi ha sentència
diu el president més vell
a l’altre, el més novell-
l’indult està reservat
al jutge que l’ha signat.
I què tal, per Barcelona?
És tan bona amfitriona…!
I aquí un gos, i allà un gat
i aquest conte s’ha acabat.
Vostre: jaume.-Sant Esteve, 2018
Google Sites
Report abuse