Embedded Files
Són les tantes de la nit. Hauria d’anar a dormir, ja ho sé. Però dormiré més tranquil si deixo escrit l’article setmanal. És un deure que m’he imposat. La constància és una virtut; potser és tan sols una petita virtut, però és d’això, precisament, que vull parlar-vos: de les petites virtuts. De la seva ignorada grandesa. De la seva permanent actualitat. De la importància que tenen en la vida. Aquí en van unes quantes:
La cortesia: És el grau zero de l’amor al pròxim, però per aquí es comença. Es comença per ser educat. És la primera mostra del respecte que tota persona ens ha de merèixer. És una petita virtut, però, darrere d’aquesta petita virtut, hi ha segles de vida civilitzada. Quan saludem algú; quan li desitgem “bon dia” o “bona nit”, si ho desitgem de debò, estem practicant una virtut. Si no és de debò, és hipocresia.
La sinceritat: No puc negar que la sinceritat té els seus perills. Però el seu contrari -la hipocresia- és molt pitjor. No estem obligats a ser extremadament sincers. Però sí a dir el que pensem; perquè la veritat obliga. Queda el recurs de callar, si un ho creu més convenient. Però dir les coses amb sinceritat i respecte; dir el que penses, és una virtut i un exercici de llibertat.
La humilitat: Virtut evangèlica. Virtut molt estimada per Jesús. “Els últims seran els primers”. Al costat de Jesús no és fàcil veure-hi gent orgullosa o persones fatxendes. El més fatxenda va ser Pere, i ho va pagar car. Va acabar plorant i sentint-se molt poca cosa. És virtut de savis. En canvi, ser únicament savi no és de savis. Savi i humil, dues vegades savi.
Humor: Virtut elogiada per Erasme. És posar unes gotes d’alegria en la convivència. Regalar alegria no té preu. I si un sap ser oportú, no és tan difícil com sembla. Heus aquí una mostra d’humor de Groucho Marx:
- “Podria ballar amb tu fins que les vaques tornessin a l’estable. O més ben dit: ballaria amb les vaques fins que tu tornessis a l’estable·
Il.lusió: Josep Pla va dir-me un dia: “M’esborrona de veure l’escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun rastre d’il.lusió i poesia”. Ai! La il.lusió i la poesia dels 17 anys...Qui pogués recuperar-la!
La il.lusió pot semblar pueril. No dic que no. Però per alguna raó, Jesús va dir: “Deixeu que els nens s’acostin a mi”. I també: “Dels infants és el Regne del cel”. (Una mica de cel, a la terra, no hi serà mai de sobres).
No generalitzar: És una virtut, encara que no ho sembli. És curiós que,sent una virtut, la presentem amb un “no” per davant. Però és que generalitzar és tan fàcil, com injust. I generalitzem amb una facilitat que espanta. Generalitzar és ser frívol. Són ganes d’ofendre.
La gratitud: Per què ens costa tant ser agraïts? Ciceró considerava que era una gran virtut. Sabeu per què? Perquè la virtut de la gratitud en suposa unes quantes, de prèvies, i n’engendra d’altres. Que consti que no consisteix únicament a dir “gràcies” (que és part de la cortesia), sino a reconèixer la generositat dels altres; de la persona que t’ha ajudat o afavorit. La gratitud honora a l’agraït i a qui rep la gratitud.
La discreció: A ningú no li agrada tenir per amic (o per veí) un bocamoll. Ser discret és -també- ser prudent. I en qüestions de família, ja sabeu què diu la gent: Els draps bruts s’han de rentar a casa.
La puntualitat: Hi ha qui l’anomena “la cortesia dels reis”. Però em fa l’efecte que -els que conec- ni tan sols tenen aquesta virtut. És una virtut que demostra deferència per l’altre (qui sigui). No sempre es pot ser puntual, però sí mirar de ser-ne, i si no, saber-se disculpar.
L’ajuda solidària: petita gran virtut! A l’abast de tothom. Tots podem donar un cop de mà en un moment determinat. O una trucada….-Jaume
Google Sites
Report abuse