1).- Primer diumenge d’Advent.
2).- 5 de desembre: Vè aniversari de la mort del fillol.
1.- L’Advent comença avui. Retorna la preparació del Nadal.
És temps d’esperança. Un temps que ens recorda l’element bàsic del cristianisme: el judaisme. Jesús era jueu. Un jueu que anunciava la vinguda del Regne de Déu i la seva justícia.
2.- El dia 5 -dimecres- farà cinc anys de la tràgica mort del fillol.
Cinc anys enrere, els dia 5 s’esqueia en dijous. Enguany s’escau en dimecres. Justament aquest dia tinc cita amb el metge i sabré la teràpia que em cal seguir en l’actual etapa de la meva malaltia. El PSA del tumor de próstata que arrossego -d’ençà de la mort del fillol- és força més elevat del compte. S’han format ganglis que abans no hi eren. El resultat de les darreres proves aconsellen un cert canvi de teràpia.
En el cinquè aniversari de la mort del fillol, el meu sentiment prevalent és, però, de gratitud envers els feligresos i els amics que m’heu ajudat a sobreviure. Procuro portar amb dignitat l’estigma amb què els bisbe i els seus col.laboradors m’han marcat. Conscient del que significa, aquest tipus d’estigma, cerco refugi en la solitud, la pregària i l’escriptura. Visc sol i alhora acompanyat, perquè visc en comunió amb els amics i els feligresos. Avui, més que mai, valoro les mostres de fidelitat i de confiança, i no hi ha dia que no les comparteixi amb el fillol. En això consisteix la comunió dels fills de Déu, del poble de Déu que és l’Església, en la seva totalitat.
Són moltes les persones que arrosseguen algun estigma. Sigui aquest moral, sigui fill de la ignorància, o fruit de la malvolença. Em sento unit a totes les persones que pateixen algun tipus d’incomprensió.
Fa temps vaig escriure que, viure és passar pel camí de tothom, deixant una petjada sense nom. El que importa és la petjada, no el nom.
El cristianisme és experiència i testimoni d’existència, molt abans que doctrina i dogma. Sol davant de Déu, amb la pròpia consciència, però de bracet amb tots els que pateixen. Trobar companys de viatge, en aquesta experiència, com és el cas dels amics i feligresos, és quelcom que no té preu. I que agraeixo de cor, en nom propi i del fillol.
vostre, Jaume.