PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

1).- Primer diumenge d’Advent.

2).- 5 de desembre: Vè aniversari de la mort del fillol.

1.- L’Advent comença avui. Retorna la preparació del Nadal.

És temps d’esperança. Un temps que ens recorda l’element bàsic del cristianisme: el judaisme. Jesús era jueu. Un jueu que anunciava la vinguda del Regne de Déu i la seva justícia.

• Sense justícia no hi pot haver regne de Déu.
• La justícia divina és filla de l’amor. Déu vol ser estimat a través dels homes.- Per ensenyar-nos aquesta veritat, Déu es va fer home.
• La glòria de Déu -va escriure sant Ireneu- és l’home vivent.
• D’aquí ve que la millor encíclica de Joan XXIII -i la millor de totes les encícliques que s’han escrit- és la Pacem in terris. (pau a la terra).
• Joan XXIII -el Papa de la bondat- tenia una espiritualitat nadalenca: Repetia sovint: Glòria a Déu en el cel i en la terra pau als homes de bona voluntat.
• La “bona voluntat”, Joan XXIII la pressuposava en tots els homes. En termes de Dret civil i penal és la pressumpció d’innocència.
• En termes cristians és la caritat viscuda. La caritat perdona, no jutja, tolera, estima el pròxim com a un mateix.
• La glòria de Déu, doncs, acaba sent la caritat entre els homes i dones de bona voluntat. Això només s’aconsegueix amb una espiritualitat d’encarnació i de compromís amb les causes justes.
• El nostres presos polítics han començat -alguns d’ells- una vaga de fam. Recordeu el que sempre dic: el pitjor enemic de les causes justes és el pas del temps, amb el que comporta d’oblit.
• Pels nostres presos polítics l’Advent és la salvació que esperen per mitjà d’un judici just. Estiguem atents a la seva crida. No els deixem a l’estacada amb el nostre oblit. Siguem -per a ells- motiu d’esperança. Incorporem-los a l’espiritualitat de l’Advent. No els tinguem en l’oblit. Tothom té dret a ser salvat. No, a la condemna.

2.- El dia 5 -dimecres- farà cinc anys de la tràgica mort del fillol.

Cinc anys enrere, els dia 5 s’esqueia en dijous. Enguany s’escau en dimecres. Justament aquest dia tinc cita amb el metge i sabré la teràpia que em cal seguir en l’actual etapa de la meva malaltia. El PSA del tumor de próstata que arrossego -d’ençà de la mort del fillol- és força més elevat del compte. S’han format ganglis que abans no hi eren. El resultat de les darreres proves aconsellen un cert canvi de teràpia.

• A aquestes alçades, ja he explicat en forma de llibre que, l’esmentat tumor va ser conseqüència de l’estrès provocat, no tant per la mort del fillol (que podia ser, també, la meva), com de la lectura tergiversada i morbosa que en van fer els mitjans. No menys que de la lectura interessada i tramposa que en van fer el bisbe i el vicari general.

En el cinquè aniversari de la mort del fillol, el meu sentiment prevalent és, però, de gratitud envers els feligresos i els amics que m’heu ajudat a sobreviure. Procuro portar amb dignitat l’estigma amb què els bisbe i els seus col.laboradors m’han marcat. Conscient del que significa, aquest tipus d’estigma, cerco refugi en la solitud, la pregària i l’escriptura. Visc sol i alhora acompanyat, perquè visc en comunió amb els amics i els feligresos. Avui, més que mai, valoro les mostres de fidelitat i de confiança, i no hi ha dia que no les comparteixi amb el fillol. En això consisteix la comunió dels fills de Déu, del poble de Déu que és l’Església, en la seva totalitat.

Són moltes les persones que arrosseguen algun estigma. Sigui aquest moral, sigui fill de la ignorància, o fruit de la malvolença. Em sento unit a totes les persones que pateixen algun tipus d’incomprensió.

Fa temps vaig escriure que, viure és passar pel camí de tothom, deixant una petjada sense nom. El que importa és la petjada, no el nom.

El cristianisme és experiència i testimoni d’existència, molt abans que doctrina i dogma. Sol davant de Déu, amb la pròpia consciència, però de bracet amb tots els que pateixen. Trobar companys de viatge, en aquesta experiència, com és el cas dels amics i feligresos, és quelcom que no té preu. I que agraeixo de cor, en nom propi i del fillol.

vostre, Jaume.