CARTA OBERTA

CARTA OBERTA, ESCRITA EL DIA DE SANT JAUME, DEL 2020.

Estimada comunitat de Riells en la diàspora. Estimats amics i amigues. Estimats tots: Gràcies,Gràcies, Gràcies…

Gràcies per les felicitacions rebudes. Gràcies per les mostres de solidaritat. I gràcies -sobretot- per la vostra estimació i el vostre afecte. Han superat totes les expectatives possibles. No m’ho esperava, perquè no esperava res (curant-me en salut). i ho he tingut tot. Em costa de creure que hagi sigut així. M’explico:

He esperat que fossin les onze de la nit per escriure aquesta carta oberta. Oberta perquè serà l’article que rebreu demà. Podria parlar de mil coses, però només puc parlar de la gratitud que sento. He esperat que fossin les onze de la nit, perquè és l’hora en què tradicionalment s’acaba el castell de focs artificials del dia. Durant sis anys -desdel 2014 fins el 2020- el balcó del meu pis era buit en l’hora del focs. De cinc dies de focs, el meu balcó es va veure buit tres dies,quatre dies, a vegades dos...Mai els cinc dies, afortunadament, mai...Ni en els pitjors moments.

Però és que, enguany, no hi ha focs. L’Ajuntament els ha suprimit a causa del coronavirus. I jo em pregunto: com pot ser que el meu balcó sigui l’únic balcó que es veia ple? No hi ha hagut focs, i era ple?

• Sí, amics: per molt que costi de creure és així: ple avui, Sant Jaume, el meu patró, i ple ahir, festa del meu aniversari, i ple abans d’ahir (per la visita anticipada d’uns amics capellans, que solen venir cada any a felicitar-me, i enguany es van anticipar al meu aniversari, perquè ja sabien que el dia del meu aniversari jo no podia dinar amb ells).

El meu aniversari era ahir, 24 de juliol (abans d’ahir, si tinc en compte que aquesta carta la rebreu demà). I ahir, jo havia de ser a les 15’15 h. a l’hospital Trueta per fer-me un TAC. Hi havia d’anar en dejú. L’hora era pèssima, perquè em partia el dia. Però què hi farem! Primer és la salut.

Quan tornava a ser a casa van començar les trucades. Trucades dels feligresos de Riells, majorment, i d’alguns amics. En Ramon em va penjar a la pàgina compartida d’Internet tots el mails que m’havien arribat: molts més dels que podia esperar. No sé com agrair-vos-ho, la veritat sigui dita. De manera que, quan me’n vaig anar a dormir, estava més feliç que mai. Perquè l’aniversari no era el dia que rebia més felicitacions. A Catalunya, la tradició consisteix a felicitar les persones en el dia que celebren el sant. El sant és avui. Ha sigut avui. I des del matí -a partir de les 11’h- fins a les 23’h de la nit, la pluja de trucades no ha cessat. Tant és així que, en alguns moments m’ha fet l’efecte que tot tornava a ser com abans, com quan era director del col.legi del Collell. En aquella època, el dia de Sant Jaume em quedava a casa. No em movia del pis. Perquè les trucades eren moltes. M’hi quedava a gust.

Doncs bé: Avui, Sant Jaume, ha sigut com en aquells anys: Tampoc no m’he mogut, perquè les trucades han sigut constants. No m’ho podia creure. És cert que l’amic Ramon Safont -i amb ell, els feligresos-

han fet campanya per tal que el dia del meu aniversari i el de Sant Jaume -que, en el meu cas, venen seguits- no em sentís sol, atès que el meu confinament -com sabeu- és per partida doble. Doncs bé: és el primer any -d’ençà de la mort de Kekeo- que m’he sentit vertaderament acompanyat, com en els millors temps. Per això dic que, si coloco en el meu balcó privilegiat, totes les persones que han tingut el detall de felicitar-me, estic segur que el meu balcó hauria estat ple des del 23 de juliol fins avui, 25. I encara podria omplir-lo un parell de dies més. Fins que s’acabin els Focs (que no han tingut lloc) i s’acabi la Festa Major (que no hem celebrat, a causa del coronavirus).Quina altra cosa puc dir que no sigui Gràcies?

Això és tot. De les altres coses en parlarem un altre dia. Avui sento necessitat només d’això: de fer-vos arribar el meu agraïment. Sóc conscient que el meu calvari continua. Però vull que sapigueu que, gràcies a vosaltres, la meva ànima se sent enfortida. I això val molt. Perquè crec que, en el futur, són moltes les coses que dependran de vosaltres: dels laics o seglars, de l’ètica de cada persona, de la consciència que ens diu: el que és just és just, i el que no és just, no ho és. És el que Jesús va dir a la samaritana: “Dia vindrà en què els adoradors de Déu, ho seran en esperit i veritat”. Aquest dia és avui.

Vostre: jaume.