CAIEU FULLES, CAIEU FULLES, QUE JA S’ACOSTA NADAL

Post date: Dec 10, 2017 3:56:01 PM

CAIEU FULLES, CAIEU FULLES, QUE JA S’ACOSTA NADAL…

I el cor el vol nu i glacial… (exclama el poeta Joan Maragall).

Ja han caigut les fulles, senyor Maragall,

la nuesa dels arbres és quasi total. Sabrem despullar-nos nosaltres, senyor Maragall?

 Jo espero arribar nu a la missa del gall.

 Donaré a l’Infant la meva nuesa,

les meves malures i la meva pobra pobresa.

 Donaré a l’Infant els anys que he sumat: la meva vellesa;

 Totes les meves xacres a dins d’una xicra.

 Ell farà el miracle de convertir-les en mel i comprensió,

de totes les xacres d’un món de dolor.

 D’un dolor que, en la missa del gall, serà ofrena i cançó.

Què l’hi darem al Noi de la Mare,

Què l’hi darem que li sàpiga bo?

 Germanor, germanor, germanor… Això és el que vol el diví Infantó

 Que siguem bons minyons… Això és el que alegra al Nostre Minyó

Caieu fulles, caieu fulles,

i canvieu, sis plau, el color de les casulles.

Casulles blanques, com les branques nevades del Pirineu.

Heu vist quanta neu hi ha a les muntanyes?

Sigui l’altar, la nit de Nadal, muntanya nevada,

amb les estovalles que tenim guardades

per les nits sagrades, que són tres a l’any.

No seré jo qui em faci l’estrany. Espero la missa del gall,

amb l’alegria d’acompanyar Josep i Maria, i de poder besar

el diví Nadó, el meu Salvador.

Veníu feligresos, veníu amb rialles i amb rams de cançons.

Cantem les Nadales dels anys en què érem petits amb grans

il.lusions. Tornem a ser infants. Cantem les cançons

i dem-nos les mans. La nit de Nadal és tan curta…

Que sigui llarga la preparació… I la nit sencera sigui de cançó.

Nadal, Nadal...Voleu dir que hi ha un més gran regal

que estar junts la nit de Nadal?

Mireu on dorm l’Infant de Maria? Damunt de la palla,

en una establia. De quin color és la palla que veus?

Jo la veig groga, més groga que mai… Un groc que diu ai!

També es groga la llana del xai… Ai, ai, ai…!

I la samarra que du el pastor… és, ¿de quin color?

 Vols dir que no és groga? Un blanc que grogueja,

un groc que és l’enveja de tot rabadà.

 Mare! On tens guardada la nostra estelada…!

 Guardada la tinc dins la calaixera. I per què la vols? No és primavera…, ni tampoc setembre. Per què la vols, fill meu?

 Per anar a Betlem, amb roba mudada. I què millor, mare, que portar l’estelada, que em dóna escalfor, i és groga i li agrada a Nostre Senyor…

 El groc, dius que agrada, a Nostre Senyor? Per què, fill meu..?

 Perquè tothom recordi que mig Catalunya és a la presó.

 Mig Catalunya? Ho dius de debò?

 Mare: neix un infant i és Déu que es fa Home. Déu és tots els homes.

És la Humanitat. Jesús no serà nat, mentre hi hagi algú empresonat.

Ara sí, que t’has explicat. Vaig jo mateixa a la calaixera de dalt

i el porto la senyera i l’estelada que arriba el Nadal…!

Caieu fulles, caieu fulles...

Canvieu el color de les casulles.

Que tot sigui blanc i tot sigui d’or.

Color de l’alba i de la palla on dorm el Nadó.

Nadal blanc, Nadal groc, Nadal d’or, Neix el Salvador!

Va ser una nit que va florir l’estrella,

I va ser -de cop- la nit més bella.- Perquè l’estrella era de foc i d’or.

L’or de la palla, el blanc de la gebre, i tot el pessebre en cada cor.

Anem a Betlem que ja arriba el dia. Allà hi ha jesús, Josep i Maria.

I una nit resplendent que sembla de dia.-Feu-ne via!

Vostre: Jaume.