Embedded Files
Post date: Mar 26, 2017 7:29:42 PM
Sabeu quin és l’únic problema de la gent rica?
- Són els diners!
Oi que fa riure? A mi també.
Vaja: a mi el primer.
I què penseu: que m’ho invento?
Doncs no. Jo també ho deia
i es veu que és cert.
Quan dic diners, no vull dir manca,
sinó al revés. De tants que en tenen
no saben ni de què fer-ne,
m’explico? Us queda clar?
Aquest problema, de tota manera,
té solució. Ja l’han trobada, els rics,
Què pensàveu: que no?
Com es coneix que no sou rics, Déu meu Senyor!
Sabeu quin és el gran deliri de la gent rica?
Anar enjoiada de dalt a baix.
Tenen la febre de comprar joies,
de tota mena i tots colors.
Celebren sempre sopars de gala,
sabeu per què?
Perquè les joies s’han de lluir.
S’han de mostrar, s’han d’exhibir,
han de fer parlar, despertar enveja,
si no és així no val la pena ni de ser rics.
Hi ha una altra cosa que us haig de dir:
Sabeu què fan, entre setmana, la gent que és rica.
amb les seves joies? Jo us ho diré:
Guarden les joies en un joier!
Això del joier, a mi em fa riure,
no hi puc fer més.
En un joier? Quin sentit té?
Em fa el mateix efecte
que si em diguessin que un jardiner
guarda les roses en el roser.
No en conec cap que faci això.
El roser dona les roses al jardiner,
el jardiner no guarda roses en el roser.
Suposo que això que dic s’entén molt bé.
Doncs es veu que els rics no hi manera
que entenguin aquest exemple del jardiner.
Ells, tant si com no, posen les joies en el joier.
I jo em pregunto: i què deu ser, això del joier?
Me l’imagino com un paller,
que en lloc de palla,
tot el que té només són joies,
pobre paller!
Aquest perill ja us asseguro que jo no el tinc.
Per començar no tinc paller.
I de joier, no n’he vist cap.
Ni em fa cap falta.
Sabeu per què? Algú dirà: que no tinc joies.
Doncs no és així. En tinc una, només una, això és cert,
`però val per totes, i me l’estimo com si en lloc d’una en tingués
jo què sé… Tantes que es vulgui, però no per mi.
Amb una sola jo ja en faig prou.
La meva joia, sabeu quina és? La voleu veure?
Aquí us la mostro, mireu-la bé: Joia de viure
és la meva joia, molt més bonica que no una noia.
Joia de viure, i sóc tan lliure, que puc ben riure de ser com sóc.
Algú dirà: qui no es consola és perquè no vol.
Doncs no és així. Qui no es consola és un mussol.
Joia de viure és una joia que pot tenir tota persona,
estigui sola o no ho estigui, perquè no depèn de ningú.
Només de tu. Tu ets la vida, tu ets la joia, tu…, què més vols?
No em facis riure: l’únic que cal és viure.I viure a cor que vols.
Les altres joies per tots vosaltres, mussols!
Google Sites
Report abuse