TRUMPOSIS

Post date: Jan 22, 2017 5:31:58 PM

Ens agradi o no, trumposis és un neologisme, que ja és en boca de tothom. Vivim en un món global i no té res d´estrany que, amb tan sols 24 hores, aquest neologisme ja hagi donat la volta al món.

El terme és de bon entendre. Per una banda tenim un nom propi, i per l´altra un nom comú notablement encongit, de tal manera que sembla un sufix, però no: és la forma abreujada de ‘trombosi’.

Anomenem trombosi a la formació de coàguls en els vasos sanguinis. Aquests coàguls es formen amb relativa facilitat. Si no són massa grossos són fàcils de combatre. Com? A base de dieta, d´esport, de perdre quilos i de reduir el colesterol. (Això últim és important).

El perill dels coàguls és que van en la mateixa llera que la sang. La sang rega tot el cos. I si un d´aquests coàguls, en la seva rotació contínua, frega (encara que només sigui una mica) el cervell, es produeix una feridura.- Aquest és terme comú amb el qual la gent identifica el resultat de la trombosi: atac de feridura, diuen.

Atac, perquè pot venir en qualsevol moment. El meu pare, en pau descansi, va tenir una trombosi (un atac de feridura) mentre feia una capcinada sobre la taula del menjador, després de dinar. Era ben bé una capcinada, que només durava uns quinze minuts; després es desvetllava i se n´anava a obrir la botiga, mentre la mare acabava de rentar els plats i netejava la cuina. Aquesta era la rutina de cada dia.

Una tarda d´estiu, el pare, després de la capcinada, en el moment en què s´anava a aixecar de la cadira, va caure desplomat a terra. No és que s´hagués desmaiat (a causa, posem per cas, de la calor); tampoc és que hagués ensopegat, cosa ben fàcil. No va ser res d´això. Simplement va tenir una trombosi (un atac de feridura). La pèrdua del coneixement no va durar gaire; la part difícil és que no es valia a si mateix per aixecar-se de terra. No tenia força suficient, perquè una part del seu cos va quedar paralitzada a l´instant. Normalment sol ser la part contrària del costat del cervell afectat per la trombosi.

La diferència entre la trumposi i la trombosi és que la primera s´encomana, mentre que la segona no.

En aquest moment estic segur que el nombre dels afectats per la trumposi ja deu ser el doble del d´ahir. I seguirà augmentant en proporcions imprevisibles.

• I això com s´explica? Com és que s´encomana tan de pressa?
• La resposta és que els homes i les dones som animals mimètics. Siguem o no descendents del ‘mono’ (aquí no hi entro), som mimètics, què hi vols fer! (¿A dónde va Vicente? A donde va la gente.- Aquí teníu l´exemple, d'acord?)

Nota: M´acaben de preguntar qui és en Vicente. Bé: Vicente som tots. Potencialment, s´entén. (Aclarit el dubte? Doncs seguim).

• Algú em podria dir per on anàvem, sis plau?

Ah, sí La Trumposi.També són coàguls que poden afectar el cervell, però que, lluny de paralitzar-lo, l´exciten. El cervell comença a bullir amb deliris de grandesa, orquestrats amb trompetes i trombons, marca Trump, que , com en el cas del timbaler del Bruc, tenen la virtut de trobar eco en els llocs més insospitats, com ara les butxaques dels nous amos del món, els grans depredadors de l´Univers, els quals, fins ara, no donaven la cara, però la Trumposi tindrà en tots ells un efecte desinhivitori. Ja l´ha tingut.

ESTEM PARLANT D´UN NOU ESTIL EN LA MANERA DE FER DELS AMOS DEL MÓN.

Sabíem que existien. Sabíem també que, en el món actual, cada set segons un nen menor de deu anys mor de fam. I sospitàvem que els botxins d´aquestes víctimes innocents eren els senyors del capital financer globalitzat. El que no sabíem és quina cara tenien. D´ara endavant la sabrem: cara d´analfabets. Cara de mercaders del mercat global; cara de banquers, d´alts executius de les multinacionals i cara, finalment, de depredadors sense escrúpols, bojos pel diner.

Poden destruir la política dels Estats, devastar la Naturalesa, provocar guerres i encatifar el món de cadàvers. Aquests depredadors disposen de mercenaris fidels en el si de l´Organització Mundial del Comerç, en el Banc Mundial, i en el Fons (sense fons) Monetari Internacional. Coneixíem algunes de les seves tèrboles maniobres; intuíem (més o menys) que tenien imitadors en la política, l´administració pública, el Banc de l´Esperit Sant, la Màfia siciliana, calabresa, valenciana, pepera i patanera, però no gaire res més. Ara serà diferent. Els veurem a totes hores. Veurem en Trump estrenyent la mà d´en Putin, ambdós en plena febre de Trumbosi a la putinesca. Com que la guerra freda ja ha passat a la història, es podran donar la mà sentint el tacte, no dels guants de pell, sinó de la pròpia pell (pròpiament dita). Una passada!

TANTA TEOLOGIA DE L´ALLIBERAMENT, I TANTES RETICÈNCIES SOBRE AQUESTA TEOLOGIA, que els oligarques, que no creuen en res, que no sigui seu, ens han passat al davant. Ho veieu com l´Ecumenisme, segons com, no és tan complicat com diuen?

Aquí teníu els amos del món, disposats a donar la cara. I per què no, si, al capdavall, són la millor mostra de la famosa llei natural, que Benet XVi no es cansava de preconitzar?

• I quina és la llei natural?
• Que el peix gros es menja el petit (de tota la vida). El peix gros, si és tan gros com una balena, poso per cas, es pot menjar els profetes sencers i vomitar-los quan vulgui en alguna platja del primer paradís fiscal que trobi (que segur que serà de la balena)

FILOSOFIA DELS AFECTATS DE TRUMPOSI:

• Si un dolent fa més i més dolenteries, és un malvat.
• Si un bon home fa més i més bondat, és un bonàs
• Si un ric fa més i més diners és un multimilionari. I com que a ningú li agrada ser solitari, s´han unit i s´han sindicat, a mida que la Trumposi s´ha apoderat d´ells.

Ho teníem al davant i no ho vèiem.