NOUS AFORISMES

NOUS AFORISMES.

1.- El que Déu ha unit, que cap església no ho separi.

2.- Si Déu ens ha fet lliures, no siguem esclaus de res ni de ningú.

3.- Déu va dir: “No és bo que l’home estigui sol”. Què més es necessita per veure el celibat amb uns altres ulls?

4.- Etimològicament, bisbe vol dir “vigilant” (epi-scopus: feina de donar voltes a l’entorn de…). D’acord. Però qui vigila els vigilants? Qui s’encarrega de parar els peus al vigilant passat de rosques?

5.- El que t’ha de trair, està assegut a la teva taula.

6.- No hi ha rosa sense espines. Pels rics la rosa, pels pobres les espines.

7.- Els justos no van al cel. Hi van els generosos.

8.- Si fóssim immortals, ningú no parlaria de Déu.

9.- A Déu el mantenim en vida entre tots.

10.- Déu ha mort, però ressuscita cada dia.

11.- Els apòstols no van viure la passió i mort de Jesús. Es van amagar per por dels jueus, ens diuen els evangelis.

• Per por dels jueus? Però, no eren jueus, ells, també?
• Tens raó: eren jueus, però en fi: un descuit el pot tenir tothom.

12.- Les dones, segons el Papa Wojtyla, no poden ser sacerdots, per la senzilla raó que Jesús va escollir homes (va dir Wojtyla).

• Cert, però les dones el van escollir a Ell, i en les hores difícils no el van abandonar. Van ser més fidels que els apòstols.

13.- La persona que es busca a si mateixa,¿què espera trobar?

14.- L‘experiència del sepulcre buit demostra que primer és el fet, i després la interpretació del fet.

15.- Per ser valent, primer cal estar indignat.

16.- L’enemic de les urnes són les guardioles ocultes.

17.- Les lapidacions d’ahir, avui són cops de porra.

18.- L’honor només té preu en el mercat negre.

19.- Algunes persones detesten tant els comiats, que prefereixen viure soles.

20.- Hi ha qui només és feliç parlant de desgràcies.

21.- Quan els abusos a menors es van fer públics, Benet XVI va declarar que els capellans són àngels. El Papa teòleg no deu saber que els àngels no tenen la potestat de consagrar.

22.- Ningú no sap ser prudent, si abans no ha sigut esbojarrat.

23.- Els difunts són tots bones persones.

24.- La vida ens canvia cada dia, però no la manera de viure la vida.

25.- Cada dia s’aprèn alguna cosa. Més d’una, ja és més difícil.

26.- La raó no naufraga mai del tot, perquè sap nedar.

27.- El pensament no ens fa més savis. Saber pensar, sí.

28.- La rutina santifica el monjo.

29.- La vida passa; l’art es queda.

30.- Els somnis d’un matemàtic, sempre cuadren.

31.- La bellesa estàtica té la seva estètica.

32.- Hi ha qui comença moltes coses i no n’acaba cap. Per contra, qui no en comença cap, les acaba totes.

33.- L’Església no pot ser fi d’ella mateixa. Però no sap ser altra cosa.

34.- La presumpció d’innocència sempre arriba tard.

35.- Quan algú diu: “nosaltres no fem publicitat”, està fent publicitat.

36.- El que es nega a si mateix, ho fa en defensa pròpia.

37.- Quan estem de mala lluna, la lluna,¿com està?

38.- Qui viu d’esma la Quaresma, passa la Setmana Santa esquiant, i el dilluns de Pasqua, gemegant...amb la cama escaiolada.

39.- “Deixeu que els infants s’acostin a mi”, va dir Jesús. I en això consisteix la millor catequesi: facilitar als infants l’apropament a Jesús, i no en lligar-los a l’Església. Això últim porta al fracàs.

40.- “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen”. Arriben els inquisidors i les eliminen.

41.- L’home del sac és inofensiu, però la por induïda dura tota la vida.

42.- Quan del fons del cor en parla la boca, llavors -i només llavors- no s’equivoca.

43.- “Sigueu la llum del món i la sal de la vida”, i no vida fosca i avorrida.