SETMANA SANTA SENSE CULTE

SETMANA SANTA SENSE CULTE.

1.- És la primera vegada en la vida que visc una Setmana Santa sense culte. No per això -en el meu modest entendre- deixa de ser santa.

2.- Crec que el que som és superior al que fem. I que el fonament de la tolerància rau en el que som, més que en el que fem. D’aquí ve que la intolerància sigui absurda, perquè no té raó de ser.

3.- Allò que ens iguala o ens fa semblants és més universal que allò que ens separa. Ens iguala el nostre últim destí. Ningú no se n’escapa. Ens separen les circumstàncies, que són accidentals al nostre ser mortal.

4.- Jesús ho va dir: ningú pot afegir un centímetre a la seva estatura. De què ens vantem, doncs? Mai del que som; sempre del que posseïm.

5.- Malgrat els errors que cometem, en els homes -deia Albert Camus- hi ha més motius d’admiració que de menyspreu.

6.- El menyspreu té més a veure en el que fem o deixem de fer, que en el que som. Tenim recursos per solucionar la major part dels problemes comuns. Per què no els resolem? De la resposta a aquesta pregunta, en venen els únics motius de menyspreu que poden tenir una certa justificació, però compte!, perquè són motius que ens afecten a tots.

7.- Condemnar els altres és ignorar que nosaltres som també l’altre dels altres. En últim terme, tots som l’altre dels altres. D’aquí ve el precepte evangèlic d’estimar els altres com a tu mateix.

8.- Una setmana santa sense actes de culte és una bona oportunitat per reflexionar sobre la importància del culte en la nostra vida de creients. Ens fa millors el culte o simplement alimenta la nostra creença que som millors que els que no rendeixen culte a Déu?

9.- Si som millors en virtut només del culte que practiquem, Com s’explica que no millorin les nostres vides i les vides del nostre entorn?

10.- Jesús no era gaire amic del culte. Les raons que esgrimeix són dignes de tenir en compte. La més valuosa o destacable és que el culte era -i és- excloent per definició. El culte a Déu és fals, si serveix de fonament a qualsevol tipus d’exclusió. Perquè Déu no és excloent. Ni tampoc serveix d’excusa. No invoquem Déu en va.

11.- No hi ha res més cruel que commemorar cada any el misteri de la resurrecció de Jesús, per poder-lo crucificar de nou.

12.- Creure i no practicar és el mateix que pretendre cosir amb una agulla sense fil. Per moltes puntades que un doni, no cus res.

13.- La intolerància és pèssima, però la tolerància no és tan bona i meritòria com solem pensar. Tolerar, en el fons, és consentir. I això no millora gaire les relacions humanes, que s’han de basar en la igualtat de drets. I la igualtat de drets es basa en la igualtat de la dignitat de cada persona. Ens queda per recórrer molt de camí.

14.- Que la Setmana Santa sense culte ens ajudi a meditar les nostres contradiccions humanes. Agermanats per la pandèmia, tal vegada ens sigui més fàcil aprofundir en la nostra efímera condició humana. La pitjor malaltia dels humans és l’egoisme. Heus aquí la veritable pandèmia, que ni la religió ha aconseguit guarir.

15.- La Setmana Santa és santa si ens fa més humans, no més religiosos. Si ens mou a se més justos. Llavors el Just dels justos no haurà mort en va.

16.- Fallen els que manen i els que es deixen manar o manipular. Les circumstàncies que van determinar la sort de Jesús són les mateixes que determinen la sort final de moltes persones. Això vol dir que el món no ha canviat gaire. És més inhumà que humà.

Vostre: Jaume. 5-04-20