LA MARATÓ I LES SEVES VIRTUTS

LA MARATÓ i LES SEVES VIRTUTS

La Marató va començar a Catalunya com qui no vol la cosa. Com un repte que es van plantejar uns quants professionals dels mitjans.

• La Marató no és un fi, és un mitjà, nascut en l’àmbit dels mitjans.
• La Marató es proposa cada any un fi diferent.
• El fi de la Marató és la salut dels ciutadans. Sobretot dels ciutadans que pateixen malalties poc conegudes.
• La Marató dóna a conèixer a la societat malalties poc conegudes de difícil guarició.

Jesús es va donar a conèixer per la seva atenció als malalts del seu temps. Als malalts de malalties congènites, de malalties cròniques o malalties d’origen desconegut, que els que n’eren víctimes arrossegaven com una creu o una maledicció.

Jesús va ser el primer cirineu dels malalts sense esperança.

• NO ES POT VIURE SENSE ESPERANÇA.
• Una de les grans virtuts de la Marató és despertar l’esperança en persones que l’han perdut o que no tenen raons per mantenir-la.
• La Marató demostra que, davant d’una Causa noble, la gent s’hi apunta i té ganes de col.laborar-hi.

La Marató aporta dignitat a la funció dels mitjans.

Els mitjans tenen la seva pròpia malaltia degenerativa.

• Són conscients els mitjans de la seva pròpia malaltia?
• La Marató és un mirall on s’hi poden emmirallar tots els mitjans.
• La Marató convida els diferents mitjans a preguntar-se: De què servim i a qui servim? Estem segurs de complir una finalitat justa, bona i necessària? En quin moment vam deixar de complir la funció que s’espera de nosaltres?
• Les exigències de l’economia de mercat són superiors, per ventura, a les exigències de la dignitat de les persones, que és un bé intangible que no té preu?

La Marató és també una marató de preguntes que ens podem fer a partir del fet mateix de la Marató.

• Tenim la societat que volem? Volem la societat que tenim?
• La societat som nosaltres. En quins moments ens sentim satisfets de nosaltres i per què?
• La gent que s’apunta a la Marató ho fa lliurament. No serà aquest, el secret de la gran participació que obté, any rere any, la Marató?
• Pensem que només el que fem amb llibertat -sense ser coaccionats- és meritori. No serà aquest el secret de la felicitat que experimenten les persones que participen en la Marató?

El primer bé -comú a totes les persones- és evitar el mal. I no és aquest el gran objectiu que es proposa la Marató? La Marató fa visibles mals que no es veuen. Ens els mostra. Ens els dóna a conèixer. En prenem consciència. I finalment ens mou a actuar.

Doncs bé: veure, jutjar i actuar és el mètode de treball d’associacions tals, com la HOAC i la JOC, implantades per monsenyor Ancel, a Lyó, i de Lyó al món sencer. I sabeu qui són els membres actius de les dues associanons citades? Homes i joves obrers. Hi ha en el món una capacitat de fer el bé malaguanyada. Desaprofitada. La Marató té la virtut de fer-no veure la part de culpa que tots tenim en la promoció d’una societat sense valors que ens omplin.

Finalment una observació: Actualment, en l’Església, hi ha centenars de milers de capellans, víctimes d’un mal sabut, però mal conegut. La majoria d’ells han sigut condemnats per aquest mal, sense haver-los jutjat ni tampoc escoltat. Aquest mal va ser mal gestionat des dels inicis. Durant molts anys, l’Església va mantenir ocult aquest mal, no hi va aplicar el remei oportú, i el mal es va multiplicar. Avui són multitud els capellans que pateixen aquest mal, perquè les causes no han sigut investigades amb criteris científics. Pesa damunt d’ells el tabú del prejudici i la ignorància. Són persones que viuen angoixades en un carreró sense sortida. Pregunto: No creieu que fora bo dedicar a aquestes persones les virtuts d’una Marató? S’aconseguiria veure el mal, jutjar-lo amb fonament de causa, i actuar en favor d’aquestes persones, redimir-les del seu mal, i inserir-les en la societat, on estic segur que hi tenen un lloc. No els hi neguem l’esperança. Una Marató, amb les seves virtuts, guariria el seu mal.

Vostre: Jaume